Es tracta de 151 turbines, amb connexions i línies elèctriques de més de 130 quilòmetres en la península de Fos, al nord de Noruega. La justícia diu que no haurien de ser aquí, i ho diuen els antics cuidadors i propietaris d'aquestes terres.

Però no és una quimera.

“El parc eòlic travessa les pastures farratgeres d'hivern i actualment no es poden utilitzar: els cérvols de neu no s'acostaran a les turbines. Han destruït una antiga ruta migratòria fonamental per a nosaltres”, explica María Puenchir. Aquest activista dels drets humans de 31 anys és molt conegut a Noruega. Es presenta com “Queer, sami i minusvàlid” i rep una invitació per a parlar en el parlament noruec.

Els amargs són també coneguts com lapoi o saami, i criden al seu territori Sapmi. Són un poble que no coneix les fronteres. Menys de 100.000 persones viuen actualment repartides per Noruega, Suècia, Finlàndia i el nord de Rússia. Puenchir ha parlat amb ARGIA des de la seva ciutat natal, Trondheim. La seva casa està molt prop de la península dels Fos, diu que només pensar li produeix “dolor i empipament intens”.

La regió de Fosen Vind està formada per quatre parcs eòlics, un dels majors complexos eòlics d'Europa. Té una capacitat de generar 1.057 MW, prou per a donar energia a 170.000 llars. La seva construcció va començar en 2016. Les crides de cancel·lació, incloses les de Nacions Unides, van ser inútils. Era conegut el mal que causaria en la vida dels vilatans. Cinc anys després de la instal·lació de la primera turbina, a l'octubre de 2021, els onze jutges de la Cort Suprema de Noruega van resoldre que la infraestructura era il·legal perquè vulnerava els drets de desenvolupament de la cultura dels rens. A més de la pesca i l'agricultura, el pasturatge dels rens és el manteniment econòmic de moltes cases. A Noruega, la comunitat dels sami és l'única que té dret a la propietat dels rens per la seva estreta relació amb la seva cultura.

“Encara que la sentència del Suprem és transparent, no va aclarir què calia fer amb les turbines. No han estat desmuntats i a més continuen funcionant”, penedeix Puenchir.

El passat 30 de gener, Amnistia Internacional va posar en marxa la campanya per a exigir el respecte a la resolució judicial i la reparació de la “vulneració permanent dels drets humans”. El 23 de febrer d'enguany, en resposta al silenci administratiu, un grup de joves sami va decidir donar el pols a l'Estat noruec: després de quatre dies d'ocupació de les oficines del Ministeri del Petroli, fins que van ser acomiadades per la Policia, van aconseguir bloquejar altres ministeris. El 3 de març van finalitzar la seva protesta davant el Palau Real amb una multitudinària asseguda. La lluita continua.

“Va ser una iniciativa creada per instagram”, recorda Puenchir. “Els joves van començar a comptar dies des de la sentència de la Cort Suprema de Noruega. Quan el recompte va arribar a 500, en veure que el govern no va fer cap moviment, van sortir al carrer”.

Puenchir no va pensar dues vegades a unir-se a ells, ni Greta Thunberg. El famós activista, des del centre d'Oslo, en plena protesta, va parlar amb ARGIA: "Per què m'he acostat? Tots som testimonis del saqueig i explotació de les terres indígenes a tot el món. Però podem veure que la resistència és també fort", deia el jove suec per telèfon. “Tot aquell que tingui l'oportunitat de donar suport a aquest tipus de lluites hauria de fer-lo, almenys jo el veig així”, va subratllar Thunberg, i va demanar també “el final de la colonització Sapmiren”.

El 2 de març, els samiak van tenir l'oportunitat d'escoltar les perdó del Govern noruec. Es van reunir llavors els ministres de Petroli i Energia, Terje Aasland, i el president del Parlament Samien, Silje Karine Muotka. “Samie ha passat molt de temps en una situació difícil i dubtosa, i el sento de veritat per ells”, deia Aasland. Però el ministre no va avançar cap solució concreta. El Parlament Samien va néixer en la dècada de 1990 i reuneix representants comunitaris de Noruega, Suècia i Finlàndia. Al gener de 2021 va resoldre que qualsevol instal·lació eòlica haurà de ser acceptada per les comunitats locals de sami i els seus càrrecs electes i que, en cas contrari, hauria de ser cancel·lada.

De moment, Oslo diu que el projecte d'energia eòlica pot unir-se al pasturatge dels rens. La veritat o no, falta una decisió ferma per a poder buidar el futur de la polèmica infraestructura.

Segons dades de l'Agència
Internacional de l'Energia, des de l'Àrtic fins a Wallmape, el 98% del subministrament elèctric noruec prové d'energies renovables. Les sis granges eòliques de la zona de Fosen generen més energia que el conjunt de parcs eòlics construïts en tot el país.

Malgrat la inversió suïssa i alemanya, el 52% del capital del projecte Fosengo ha estat posat sobre la taula per la companyia noruega Statkraft. Contestant a les preguntes remeses per ARGIA per e-mail, Statkraft subratlla que la sentència del Tribunal Suprem no significa que les llicències dels parcs eòlics hagin caducat, ni què caldria fer amb les turbines. Segons l'empresa, l'operació del parc eòlic de Fosen “es pot mantenir sense que es produeixin
danys irreparables al pasturatge de ren”. Per a això cal aclarir les mesures necessàries per a una nova llicència que “no vulneri els drets del poble sami”. Finalment, l'empresa vol posar l'accent en la seva preocupació i en el seu “entusiasme” perquè el poble sami pugui “desenvolupar la seva cultura com a garantia de dret internacional”.

En la seva pàgina web, Statkraft afirma ser el major productor d'energies renovables d'Europa i “la companyia mundial que opera en el mercat de l'energia”. Diuen que en 21 països tenen 5.300 treballadors.

Les denúncies i sentències contra el gegant de l'energia noruega arriben també d'altres continents. El 23 de febrer, mentre protestaven els samis en el centre d'Oslo, la policia xilena va frustrar violentament una altra protesta contra Statkraft. Els manifestants tenien en el punt
de mira el projecte de la central elèctrica Els Lagos, a la vora del riu Pilmaiken. “Maputxe és un lloc de gran importància per al poble. Allí es desenvolupa una complexa cerimònia en la qual hi ha un cementiri i, segons creences antigues, viatgen pel riu Pilmaiken perquè els esperits mantinguin el seu cicle després de la mort de les seves ànimes”, va explicar a ARGIA per videoconferència Fennix Delgado. Treballador de la construcció de 35 anys lluita des de la xarxa assistencial de Pilmaiken. Ja han aconseguit detenir un dels tres projectes que Statkraft té en el mateix riu.

En 2021, el Tribunal Suprem de Xile va jutjar la necessitat de realitzar una consulta popular. Un any després, aquesta institució va aprovar una sol·licitud de suport a les comunitats indígenes que es van aixecar contra Statkraft.

Segons Delgado, Statkraft mai ha impulsat el diàleg. “Tres petites comunitats han rebut sengles premis. Volen fer entendre que tenen el vistiplau dels vilatans, però la veritat històrica i jurídica estan al nostre favor”, va afirmar l'activista.

Els maputxes tenen
coneixement directe del que està succeint el colonialisme verd a Noruega i viceversa.

“El robatori de terres indígenes a Xile i Noruega s'està produint davant els nostres ulls, sempre sense el consentiment de les comunitats locals i deixant a un costat les seves realitats culturals”.

Són paraules d'Eva Maria Fjellheim, membre de l'equip del Consell Sami, la major organització de la societat civil d'aquest país. Ha parlat amb ARGIA per telèfon i des de Tromso, extrem nord de Noruega. Abans de mantenir el diàleg, aquesta tendra dona de 38 anys vol deixar una mica clar: “Encara que el Consell Sami dona suport als esforços per a fer front a la crisi climàtica, no tots ells són aplicables als drets fonamentals dels pobles”.

A més de la seva activitat en el Consell, Fjellheim investiga per a doctorar-se en la Universitat Àrtica de Noruega. “El colonialisme verd i la resistència del sami al desenvolupament de l'energia eòlica en les seves terres de pasturatge” és el punt de partida i el punt de mira. Diu que els antics
coneixements i pràctiques dels pobles indígenes podrien ser considerats com a part de la solució i no com un obstacle. Aquesta última, Fjellheim, és la més habitual. Pel que sembla, l'amenaça és cada vegada major per als seus conciutadans. A més de Noruega, a Suècia, Finlàndia i Rússia s'estan impulsant projectes eòlics similars per tot el territori samiano.

“En el respecte als drets i la sostenibilitat, els països nòrdics volen aparèixer com a líders, defensen aquesta imatge. L'última sentència del Tribunal Suprem contra el projecte de Fos, no obstant això, ens diu el contrari”, diu Fjellheim abans d'obrir el focus: "Per a molts, les vulneracions de drets humans només es produeixen en altres regions i no en un estat democràtic de benestar com Noruega".

Statkraft porta un debat a Euskal Herria

Text: Axier Lopez / Fotografia: Aitziber Arzallus - Uztarria Multinacional noruega va proposar l'any passat la construcció de dos parcs eòlics a

Euskal Herria. El Govern Basc i els ajuntaments es mostren disposats a analitzar la proposta. De moment tots dos projectes estan en fase de desenvolupament. Segons les dades aportades, s'instal·larien 13 molins de vent d'uns 200 metres en els voltants de les muntanyes. El major dels dos parcs és Itsaraz: vuit molins en les muntanyes entre Aramaio i Eskoriatza per a generar 60 megavats. La segona, denominada Piaspe, està prevista la seva construcció en la muntanya Sañoa, entre Errexil, Zestoa i Azpeitia, per a crear 33 megavats amb cinc gegants. Aquests dos projectes de Statkraft han provocat la bullícia perquè el debat sobre la necessitat de renovables i la manera de combinar la protecció de la naturalesa continua viu aquí.

Representants de Statkraft han participat en dues reunions públiques organitzades pels governs locals (EH Bildu). A l'octubre van estar en el Teatre Azpeti Soreasu i al novembre a la Casa de Cultura d'Aramaio. En tots dos casos la sala es va omplir al màxim i la tensió va estar molt present en l'ambient.

En Aramaio, representants de l'empresa noruega van destacar que estan per fer estudis per a mesurar l'impacte del parc sobre el mitjà i la biodiversitat. Els ciutadans van posar damunt de la taula el mal causat als amargs i maputxes pels projectes de Statkraft, posant en dubte la veracitat de les recerques que realitzaran a Euskal Herria. Els representants de la multinacional van assegurar que el valor de l'energia que generarà Itsaraz, tant qualitativa com quantitativa, encara no ho saben.

En Azpeitia es va allargar la sessió durant dues hores i mitja i els ciutadans van mostrar les seves inquietuds i desacords. Aplaudiments d'una banda i per un altre, crits i protesta per l'exterior. Els representants municipals van indicar que encara que el parc estaria fora dels espais naturals protegits legalment, estudiaran en profunditat la seva possible afecció al patrimoni, al medi ambient o al paisatge. Els representants de Statkraft van destacar que amb molins de vent de 205 metres d'altura cobririen el 50% del consum energètic d'Urola Erdia. Si el projecte tirés endavant, el projecte estaria finalitzat a la fi de 2026 o principis de 2027. La ciutadania va fer moltes preguntes i crítiques. “Sembla que vostès han vingut a salvar-nos. El model és el mateix, sou una empresa que ve de fora, que veu que aquí hi ha un lloc per a treure el negoci, i punt”, va criticar una persona. “La quantitat d'energia que obtenim amb els parcs eòlics val la pena deixar les muntanyes sorpreses?”, afegeix un altre. També es van posar a la vista internacional: “Quin panorama quedarà en els paratges en els quals han de treure metalls per a fabricar molins de vent?”. “Vivim persones en la muntanya, igual tenim molts més vots a les ciutats, però els que estem en la muntanya cuinem i cuidem la muntanya”, va explicar un granger.