Fa pocs mesos, la terra rara més gran d'Europa ha estat trobada en el nord de Suècia, en Kiruna. Aquest país ja era conegut per la major mina de ferro del món. En l'actualitat s'extreuen 27,5 milions de tones de mineral de ferro a l'any. La vena principal de la mina, de quatre quilòmetres de longitud, té una amplària de 80 metres, al voltant de la qual s'han construït centenars de quilòmetres de galeries. A causa del desenvolupament de la mina de ferro de Kiruna al llarg del temps, les bases de la ciutat comencen a menjar-se literalment a conseqüència de la perforació de roques. A conseqüència d'això, en 2004 es va considerar necessari deslocalitzar el poble per a reconstruir-lo a uns quilòmetres de distància.

Un desenvolupament similar el podem imaginar amb aquest nou jaciment de terra rara. Les seves principals terres rares minerals són els praseodimis o òxids de neodimi, components de vehicles elèctrics o de les bateries necessàries per a construir molins de vent. S'ha avaluat que el contingut del jaciment és d'un milió de tones. Encara que el número sembla gran, és una xifra senzilla comparada amb els recursos mundials de 120 milions de tones. No obstant això, és el major jaciment a nivell europeu i l'empresa LKAB, propietària d'aquest, afirma en el seu comunicat de premsa que és una bona notícia, no sols per a la companyia o Suècia, sinó també per a Europa i el clima. Pel que respecta al clima, no serà així: al llarg de la història, la introducció de noves fonts d'energia mai ha deixat d'utilitzar fonts anteriors, com demostra l'historiador de les tècniques i l'entorn Jean-Baptiste Fressoz. En conseqüència, crida a rebutjar les falses il·lusions sobre les energies renovables: en lloc de substituir els fòssils pels fòssils, és possible que augmentin i, per tant, no resolguin el problema del clima. Per contra, en l'àmbit europeu, el valor estratègic d'aquesta nova mina és innegable. El comissari de mercat de la Unió Europea, Thierry Breton, va afirmar l'any passat que “el liti i les terres rares aviat seran més transparents que el petroli i el gas”.

Col·lisió de dos models

Es pot llegir en el document de l'empresa LKAB que l'explotació minera no es posarà en marxa fins als 10-15 anys. A més de l'anàlisi del recurs i de l'elaboració del pla d'explotació, han d'avaluar els possibles danys en el mitjà, pensant i aplicant mesures per a evitar o compensar aquests danys. No obstant això, en el mateix document convida a les autoritats sueques a accelerar el procés tenint en compte la importància d'aquest recurs. És recordable que les eleccions de 2022 fan que el govern suec no tingui més ministeri de medi ambient.

La consideració del clima com a argument per a intentar impulsar el mitjà cap al segon pla pot ser, segons Fressoz, una forta tendència de les pròximes dècades. De fet, la mina de Kiruna no sols perjudica la ciutat, sinó també als ecosistemes circumdants i a les activitats tradicionals de les Samías que habiten en ella, especialment la ramaderia transhumant del renaixement. La Confederació Sueca Sami i l'associació de criadors de cérvols de neu del poble Gabna Sameby denuncien que Suècia està desinhibida en la caça de matèries “verdes” i fa invisible el poble de Sami. Aquesta mina divideix les zones tradicionals d'alhabide, situada en un estret pas entre ambdues, i es fa més estreta si la mina s'expandeix més i s'incorporen nous mitjans de transport. Durant el segle XX el desenvolupament industrial va devorar les terres de Samien, obligant a abandonar algunes vies d'alhabide i transhumància. Karin Kvarfordt, portaveu de la localitat, Niia Gabna Sameby, afirma que, a part dels alhabides, els llacs també han sofert els danys de la mina i que no es poden pescar més peixos. Quant a les terres rares, destaca la necessitat d'investigar altres maneres d'obtenir material abans de desenterrar-les, com el reprocessament de les escombraries de mineral de ferro que s'ha acumulat en Kiruna durant 130 anys. Què és verd? Què detindrà el canvi climàtic? Que l'extracció de ferro i terres estranyes del subsol o la no afecció a més ecosistemes per a no contaminar més sòls?”. Greta Thunberg, militant del clima, també el té clar: deixar un aprofitament desmesurat dels combustibles fòssils no vol dir que comenci a explotar de manera desmesurada les renovables. Per a difondre aquest missatge va ser solidàriament amb Sami.

A quin preu es pot alliberar d'una dependència?

En la mina Bayan Obo, situada a la Xina, es troba el 60% del recurs de terra rara que s'explota en el món, i la Xina també és la principal en l'explotació d'aquests minerals, que de moment es troba en una situació gairebé monopolista. Un exemple significatiu és que el 98% de les terres rares utilitzades a la Unió Europea en 2021 van ser importades de la Xina. La ministra d'Energia de Suècia, Ebba Busch, afirma que el canvi és necessari perquè Europa és massa dependent d'altres països, i sobretot de la Xina. A més d'aquests minerals, pel que fa als fertilitzants, el nou jaciment de Kiruna afegeix l'argument que, juntament amb les terres rares, conté una quarta part del fòsfor que necessita Europa, segons han avaluat. Europa es va adonar l'any passat de la necessitat de sortir de la dependència dels pobles de l'exterior, que les indústries contaminants que durant molt de temps subministraven recursos bàsics estaven allunyades de les seves fronteres: terres rares, combustibles fòssils, fertilitzants, importàvem a preus econòmics de països amb normes ambientals molt més difuses que les nostres. A la ciutat de Baotou, a la frontera amb Mongòlia, on es troba la mina Bayan Obo, el grup xinès Greenpeace sospita que el nivell de radioactivitat és 32 vegades superior al normal (per exemple 14 vegades en Chernobyl) i que molts càncers estan associats al processament de terres rares.

Bàsicament, entorn del projecte de la nova mina de Kiruna xoquen dues cares de sostenibilitat. Des del punt de vista dels promotors de la mina, tot seria més fàcil si Samie no desitgés mantenir el seu estil de vida tradicional i en el seu lloc preferiria el món del vehicle elèctric. Des del punt de vista de les samis, el desenvolupament industrial continua sent una amenaça indirecta –a través del canvi climàtic– o directa –a través de la mina–.

Si bé és evident quina és la més sostenible, estem disposats a acceptar el desastre a nivell social?