Presentem l'educació com a imprescindible per a la transformació social. Els nens i joves que construiran la societat del futur (transformar el present i el futur com si no estigués en mans dels adults...) és una manera d'allunyar-se dels pensaments, actituds i accions opressives i construir relacions igualitàries. I així és, sí, per a invertir aquesta societat injusta, hem d'incidir necessàriament en l'educació. Encara que sapiguem que l'educació és una mica més àmplia, quan escoltem l'educació ens ve al capdavant l'escola. És el que volem abordar: quina base hi ha a l'escola per a allunyar-se de la cultura de la dominació?

Podem presentar l'escola com un regenerador de la cultura de la dominació, com un dispositiu disciplinari per a la societat ciisheteropatriar-capitalista-colonialista. Però, d'altra banda, l'educació també pot ser clau per a la transformació. El tema és si és així o no.

Si es tracta d'una transformació hem de fixar-nos en les relacions que es donen en ella. De fet, la transmissió de continguts pot fer-se de manera jeràrquica i en una sola direcció, però els valors es transmeten amb relacions, en una dinàmica bidireccional i amb un exemple. Per tant, hem de posar el focus en les relacions de poder que es donen a l'escola. No sols entre els alumnes. De fet, el problema és simplement la problemàtica de les relacions entre els alumnes, i això es fa moltes vegades. Sembla que en la relació professor-professor, professor-alumne, professor de direcció, professor-resto de professionals... no existeix relació de poder asimetria. Estem equivocats si pensem així.

En el nostre treball veiem com, quan les relacions entre els alumnes són opressives, moltes vegades es reprodueix amb força la lògica de la dominació en les relacions entre els adults de l'escola. Veiem també les conseqüències d'això; professors que ja han perdut la seva passió per la transformació, individualisme, falta de sentit de la comunitat... paràlisi i decepció del dominat, fruit de la cultura de la dominació.

Per això, hem de prendre consciència de totes les relacions de poder a l'escola, analitzar fins a on està immersa la cultura de la dominació. Si no es fa això, és inútil treballar els valors (no diguem els tallers d'aquests agents). Sempre parlem que els valors igualitaris/feministes han de ser treballats de manera transversal, però per a això el primer que cal fer és analitzar i transformar el sistema educatiu, la pròpia escola i com totes les persones que estan en ella estan travessades per la cultura de la dominació. És a dir, prendre consciència de la posició i el poder que un té i convertir-se en agent de transformació.