Ens matarà l'oblit?
Març s'ha convertit en el meu mes de reflexió, record i dolor des de 1999. La guerra bruta, la tortura, la presó i la impunitat han quedat atrapats en el temps. Al llarg dels anys s'han anat incrementant els tipus de repressions, també les preguntes. Però les respostes i les veritats amagades en els massissos de l'Estat espanyol.
Alguns fets esdevinguts al març d'enguany m'han portat a reflexionar sobre l'ús i la pervivència de la violència d'estat. És a dir, com les diferents autoritats i governs utilitzen la propietat de l'opressió en el sistema, contra una col·lectivitat, comunitat o poble, també en diferents conflictes, contextos i èpoques, com a violència d'estat, estratègia i destrucció política.
Les dones i els llegits com a dones hem sofert durant segles la violència estructural que ens ha condemnat a morir. Avui som conscients que aquesta dominació patriarcal també és racista i mata als migrants en les presons i a les fronteres imposades a Euskal Herria. I que continua morint en el conflicte basc. No sols a les presons, sinó en la deportació i en la fugida. Em refereixo a desaparicions. La mort social i política.
La mort social i política sovint precedeix al físic. Invisibilitat, patriarcat, racisme… Per a desenvolupar la violència estructural es treballa el terreny abans
De fet, moltes vegades ve abans de la mort física. Invisibilitat, desvaloración, patriarcat, racisme… Per a desenvolupar la violència estructural es treballa el terreny amb anterioritat. Eliminant, deshumanitzant o criminalitzant a aquestes persones assassinades per a justificar, legitimar tota la violència contra elles. Com entendre l'actitud cap a les persones negres mortes en la mar i a les fronteres? Assassinats masclistes de dones*? La falta de clarificació i reconeixement de la tortura sistemàtica a Euskal Herria? O que ni la meitat dels assassinats comesos per la guerra bruta de l'Estat sàpiguen qui els ha comès? A això li diria mort política: venjança, ocultar la veritat, i eliminar tots els valors polítics, convertint als assassinats en monstres i condemnats a l'oblit. Posseïdors del monopoli de la violència, assassinats fent violent i democratitzant els violents.
Per tant, considero imprescindible recordar la resistència. Organitzar el dolor, nomenar assassinats, quantificar-los i posar la denúncia en l'agenda política com s'ha fet des del moviment feminista. Per a lluitar per la veritat com a poble i el seu reconeixement posterior. El seu nom i la seva existència reivindicades. Perquè la memòria tingui cabuda, no sols en els nostres cors i memòries, sinó també en la memòria col·lectiva d'Euskal Herria. Perquè les següents generacions sàpiguen la veritat del nostre poble! Si no, l'oblit ens matarà per complet.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]