Van ignorar la primera arquitectura
- Borniquel (Occitània), fa 176.000 anys. En una cova, a 336 metres de profunditat, els neandertals van construir una doble estructura anul·lar amb estalagmites. Durant tots aquests milers d'anys l'estructura va estar oculta fins al seu descobriment en 1990. I després, durant altres 24 anys, la comunitat científica es va negar a veure-la.
En 1987, Bruno Kowalczewski, un adolescent aficionat a l'espeleologia, va descobrir el que podria ser una entrada a una gran cova. Durant tres anys, aprofitant les vacances i els caps de setmana, la galeria es va anar buidant fins a aconseguir els 30 metres. I un dia de començaments de 1990 el buit es va eixamplar bruscament. Al costat d'un espeleòleg, l'endemà van avançar uns 300 metres fins a trobar-se amb l'estranya estructura estalagmítica.
L'endemà van acompanyar a l'arqueòleg François Rouzaud, que es va encarregar d'estudiar l'estructura: més de 400 estalagmites tallades formant dos cercles concèntrics, diversos punts d'incendi… i un tros d'os cremat! Va datar utilitzant el carboni 14 i segons el resultat tenia almenys 47.000 anys (C14 no és fiable en dates anteriors). Per a no danyar l'estructura va decidir no realitzar excavacions. Però va documentar, va investigar i va publicar tot el trobat. I ningú li va fer cas. I Rouzaud va morir poc després mentre explorava una altra cova.
Més de 400 estalagmites tallades formant dos cercles concèntrics, diversos punts d'incendi… i un tros d'os cremat!
Segons aquella datació, havia de ser obra dels neandertals, però els neandertals no treballaven a tanta profunditat, no controlaven tant el foc i els primers artefactes realitzats per l'home modern, la pintura rupestre, eren molt més moderns (les pintures d'Ekain tenen uns 14.500 anys i les de Santimamiñe, 13.000).
En 2014, la geòloga belga Sophie Verheyden va passar les seves vacances d'estiu en aquelles zones i va decidir visitar la cova. Se li va ocórrer que es podia datar la calcita d'Estalagmiten amb un tori urani. El treball va començar amb un equip d'arqueòlegs liderat per Jacques Jaubert i el mètode recomanat per Verheyden va donar un resultat absolutament fiable i sorprenent: 176.000 anys. I el descobriment, aquesta vegada sí, va ser publicat en la revista Nature.
Els homes de Neandertal, molt abans que els homes moderns anessin d'Àfrica a Europa, van poder manejar 2,2 tones d'estalagmites per a tallar estalagmites en un patró precís de 32 centímetres, il·luminar la sala amb 18 sures. En definitiva, els neandertals van crear la primera obra arquitectònica.
Danimarkako Vasagård aztarnategian 600dik gora harri grabatu aurkitu dituzte arkeologoek. Datazioen emaitzen arabera, duela 4.900 urtekoak dira, eta garai hartan Alaskan sumendi baten erupzio bortitza gertatu zela ere jakina da. Erupzio horren ondorioek Europa iparraldeko... [+]
Etiòpia, 24 de novembre de 1974. L'esquelet de Lucy va ser trobat en Hadar, una de les petjades més antigues dels avantpassats humans. L'homínid australià d'Australopithecus afarensis té entre 3,2 i 3,5 milions d'anys.
Llavors ho van considerar l'avantpassat de les espècies,... [+]
Un grup d'arqueòlegs de la Universitat de Berkeley, a Califòrnia (EE. És a dir, els homes no llançaven les llances per a caçar mamuts i altres grans mamífers. Aquesta era la hipòtesi que fins ara estava més estesa, la tècnica que hem vist en pel·lícules,... [+]
Geissenkloesterle (Alemanya), fa 42.000 anys. Els que vivien en la cova de la conca del Danubi van fer una flauta amb ossos d'ocell i ivori mamut. En la mateixa època, els habitants de la cova de Divje Babe a Eslovènia també van fer una flauta amb el fèmur d'un os. Aquests... [+]
En el sud de l'illa indonèsia de Sulawesi, en la cova de Leang Karampuang, arqueòlegs de les universitats Griffith i Southern Cross i de l'Agència Nacional d'Indonèsia han descobert un quadre de tres figures antropomòrfiques i un senglar. Segons l'estudi publicat en la revista... [+]
Fa dos anys, l'arqueòleg català Edgard Camarós, dos cranis humans i Càncer? va trobar una targeta de motius dins d'una caixa de cartó en la Universitat de Cambridge. Els cranis venien de Giga, d'Egipte i recentment ha publicat en la revista Frontiers in Medicine, el seu equip... [+]
Des que en 1991 van descobrir el cadàver de Ötzi als Alps, els 5.000 anys conservats en molt bon estat han estat utilitzats per a nombroses recerques. Des del principi, els 61 tatuatges que contenia en la seva pell van ser els que li van atendre. Els experts creien que aquests... [+]
Entre 1992 i 2006, en les aigües del llac Bracciano de Roma, es va excavar el jaciment de La Marmotta del Neolític primerenc. Recentment han publicat en la revista Plos One un estudi sobre els cinc piragües allí trobats. S'estima que els vaixells tenen entre 7.000-7.500... [+]
En el golf de Mecklenburgo, en aigües del Bàltic, els arqueòlegs van identificar en 2021 una estructura de pedra de gairebé un quilòmetre. Ara un equip d'investigadors interdisciplinaris ha publicat un estudi sobre la muralla en la revista PNAS.
L'estructura té uns 10.000... [+]
Aquest cap de setmana he visitat una cova amb pintures prehistòriques. Pintures realitzades amb òxid de ferro i manganès fa uns 30.000 anys. Aquestes visites em semblen interessants per a reubicar el nostre lloc com a éssers humans en el món, són una oportunitat per a... [+]
Willendorf (Àustria), 1908. En un jaciment de la vall de Wachau, l'arqueòleg Josef Szombathy va trobar una petita estàtua antropomorfa d'una dona d'uns 11 cm, tallada en pedra i tenyida d'ocre vermell.
Des de llavors, és el venusi més conegut del Paleolític i ha estat... [+]