La setmana passada s'ha difós una gran notícia en tots els mitjans: un alumne del prestigiós liceu Tomàs d'Aquino de Sant Joan de Llum ha assassinat injustificadament al seu professor de llengua castellana amb un cop de ganivet. Aquest alumne, com sabem, prové de la família que importa de l'educació, de la gent que no el necessita, té bons resultats escolars, i diu que mai va tenir paraules amb aquest professor, que no havia creat, fins llavors, especial preocupació en el seu entorn. Segons s'ha sabut, ha escoltat en el seu interior els vots, i sense poder superar-los, durant la classe, sense aixecar-se bruscament i sense dir res, s'ha acostat al professor i li ha ficat el ganivet en el tòrax.
Aquest terrible esdeveniment ha estat difós en tots ells pels revisors locals i francesos, i ha colpejat amb rapidesa al professor d'Iparralde, com no? Res hauria fet pensar que això pogués ocórrer, ni el perfil social de l'alumne, ni l'ambient tranquil del centre. L'endemà, per tant, només es parlava d'aquest assassinat salvatge en les classes i a les aules docents, accentuant el mal que existeix des de fa temps. No obstant això, aquest gest, juntament amb les converses entre professors i alumnes, ha demostrat clarament que la joventut és psicològicament incorrecta i que no pot percebre ajudes en el sistema escolar pels escassos recursos.
Cada dia, els mitjans de comunicació ens llancen desesperades catàstrofes, repetint-nos constantment: un canvi climàtic imparable, que atregui la misèria i el barb, la guerrilla, l'empobriment de la gent menor… A més, sofreixen les preocupacions domèstiques i l'estrès dels burasos, i a l'escola estan constantment pressionats. Sense esmentar les conseqüències morals i afectives de COVID-19 i de la duríssima etapa d'arrelament, que ara estan apareixent, especialment en adolescents. No és d'estranyar que si molts joves no es poden projectar en un futur pròxim, no donin sentit al treball i a la convivència, si no s'acostumen de forma equilibrada, si se sortegen amb entusiasme en el consumidorisme i la banalitat, si trien verins reals o virtuals i es llisquen als excessos.
No és d'estranyar que la joventut plural no es pugui projectar en un futur pròxim i es desplaci a excessos
El professorat fa el possible per a educar, escoltar, ajudar als joves. Però no poden fer-ho, i el terror general devora els seus assajos d'acció.
Recentment he seguit una formació acadèmica com a professor. El contingut era interessant, però el punt de partida del curs m'ha semblat desesperant: cada vegada tenim més alumnes en dificultats, cada vegada són més majors, la nova reforma que ens prepara el govern fa que els alumnes amb menys capacitat es barregin en classe, els professors no aconsegueixin una formació especial i no tinguin acompanyants, la burasca que molts alumnes no tenen més ganes de fer força, per tant, com ensenyar i com transmetre una mica de saber.
Un professor feliç pot canviar el món, diu el títol d'un llibre (Thich Nhat Hanh, Katherine Weare, Belfond, 2018). En Bizkitarte sembla que el món s'està deteriorant. És lògic pensar que no hi ha molts professors, o que la posada és falsa.
En Bizkitarte, si no en el món, el professor pot influir en la joventut de la seva classe, però no sols el professor, sinó també el pare i la mare, i els professionals del seu entorn, i també els conciutadans. La solució es pot trobar en el suport mutu, amb enginy i no en solitari, conferint-nos mútuament i sense deixar que la por es condueixi al nostre cor.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Predir el final de qualsevol cosa s'ha posat de moda. La fi de l'ésser humà, de les ideologies, de la comunitat, de l'autoritat, de la filosofia, o de la democràcia. Són etiquetes carregades de sensacionalisme?
Potser va ser Francis Fukuyama qui va iniciar aquesta moda del... [+]
Bagira prozesuaren emaitza, Herri bidea bide-orria izan zen. Bide-orri honetan, abertzaleen helburua herriari boterea itzultzea dela aipatzen da, eta boterea itzultzeko, herriari burujabetza maila maximoa emanen dioten instituzioak herriari eskaintzea adierazten da. Zehazten da... [+]
La Policia Municipal de Donostia-Sant Sebastià encara no ha donat solució a la falta de personal en la seva plantilla. Durant l'estiu la plantilla s'ha vist reforçada amb la contractació de desenes de policies locals per a atendre les diferents necessitats i serveis que... [+]
Les exigències de basca d'Osakidetza són abusives. Sens dubte. Estem col·locant i mobilitzant als professionals sanitaris en aquesta línia. Sense estar en contra del basc, amb poques intencions d'aprendre i molt menys d'utilitzar.
La nova plataforma de referència és “Unides... [+]
Pello Salaburu posava en valor en les xarxes socials que dins de quinze anys el pes de la població immigrant en Bizkaia es multiplicaria fins a arribar al 22% del total de la població, la qual cosa “constitueix en realitat l'amenaça del basc”. Naturalment, tirats d'aquesta... [+]
El sol s'ha aixecat per quarta vegada en la zona assetjada de les festes de Baiona i crec que en aquest País Basc del septentrión respirem millor, sobretot perquè els nostres tres diputats són del Nou Front Popular i hem relegat al tercer lloc a l'ona negra i caca. No obstant... [+]
El nou portaveu del PNB en el Parlament Basc, Joseba Díez Antxustegi, ha considerat que el lehendakari, Imanol Pradales, "ha format un govern de dones i homes amb gran experiència, respectats en els sectors professionals i compromesos amb Euskadi". El president del partit,... [+]
Estimada Sra. Pedrosa:
Felicitats pel seu nomenament com a Conseller d'Educació. No és una nova responsabilitat el que d'ara endavant tindràs sobre tu. Has de conèixer bé el Departament d'Educació, després de quatre anys com viceconsejero. En finalitzar el curs, m'agradaria... [+]
El debat sobre la deterioració cognitiva de Joe Biden té una durada aproximada de dos anys. A vegades es comportava de manera estranya, a vegades no se li entenia bé o deia coses que no eren veritat, com que el seu fill havia mort a l'Iraq. No obstant això, l'establishment... [+]
Vaig llegir fa dos o tres dies un article sobre les files de Guillem Martínez i no sé si ho vaig entendre bé. Contava que sota la seva casa té una gelateria que no tenia res de particular i que, en els últims temps, sol tenir gent quan s'obre, una darrere d'una altra,... [+]
No tinc molt clar si, individualment, tenim el poder suficient per a guiar les nostres vides, però sí que hem de continuar intentant-lo. Encara que es poden fer moltes coses en grup, cada dia tenim una lluita solitària amb nosaltres mateixos per a seguir endavant. La majoria... [+]
A pesar que han passat dos segles, el problema de La Plutònica no es pot deixar esvair en el pou de l'oblit. A més de 200 anys enrere per a conèixer la història de La Plutònica, hem de remuntar-nos a l'altre costat de l'oceà, Montevideo.
Els germans José Rosendo i Valentín... [+]
La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat... [+]