El 8 de març d'enguany ha vingut per a quedar-se: "Vides de tots en el centre". Cures per a canviar el que s'ha bolcat. El moviment feminista d'Euskal Herria acaba de presentar el procés de canvi radical del sistema actual de cures, dins d'aquesta dinàmica ha volgut situar el Dia Internacional de les Dones. "Hem de combinar les lluites a curt termini amb els processos a llarg termini. Quan diem que transformar el règim de cures és transformar tot el sistema, no parlem debalde", afirma l'activista feminista Ainhoa Olaso Sopela.

Situant l'objectiu en una organització social que garanteixi les cures com un dret col·lectiu per a tots i totes, dia a dia, poble a poble, assemblea a assemblea i lluita. És a dir, de la mobilització col·lectiva del moviment feminista. Volen que el 8 de març sigui l'aparador d'aquesta força: "El tema de la cura local no es treballarà de la mateixa manera, però en diferents racons d'Euskal Herria tots sortirem amb la mateixa boina, seguint el procés, i això serà important cara al futur". Des de la roda de premsa celebrada recentment a Vitòria-Gasteiz, s'ha convocat a tots els membres feministes d'Euskal Herria a sumar-se al procés. També volen aliances amb els qui lluiten per millorar les condicions laborals del sector de la cura i, en general, pels serveis públics.

Sumant reflexions i mobilitzacions, els militants feministes tindran, per tant, un any tan ric com el 2023 carregat. Però no parteixen de zero, i tenen refinada la proposta política que interioritza la tornada. Les jornades "Cap a un sistema públic, comunitari feminista per a la cura", celebrades a Vitòria-Gasteiz els dies 19 i 20 de febrer de l'any passat, van constituir una fita important i l'informe resultant és un document clau per a conèixer millor la proposta feminista sobre el sistema de cures. Per a començar, com deia, l'objectiu és que les cures siguin un "dret col·lectiu". Aquest dret no seria exclusiu per a situacions de dependència, sinó que constituiria una garantia per a "oferir i rebre cures durant tota la vida, amb llibertat i compromís".

Sistema de vigilància "públic-comunitari"

Elaboren la proposta del sistema " públic comunitari de cures". Traient de la lògica de negoci, han afegit un component "comunitari" al model públic que garantiria una cura "universal i equitativa" accessible a tots. "Quan parlem de comunitari parlem més d'ideologia i de la nostra forma de vida. En aquest sistema, que ens porta a ser cada vegada més individualistes, estem perdent l'enfocament comunitari i hem de repensar les nostres relacions de cura. Les nostres ciutats i pobles tampoc estan pensats per a dur a terme una vida comunitària, i el nostre desig és canviar-les", assegura Olaso. A més de ser un dret col·lectiu, també llegeixen la cura com una "responsabilitat col·lectiva". Olaso ha definit les condicions per a això: "Desmercantilización" i "desfamiliarización"; "responsabilització" per part dels homes; la implicació de la comunitat i l'enfortiment de les xarxes de relacions; els canvis en les polítiques públiques... Conscients del costat positiu de la cura, "responsabilitat sobre el comú", subratllen la necessitat de redefinir i reorganitzar, començant pel dia a dia de les nostres cases, relacions, carrers i pobles.

El moviment feminista diu que caldrà consensuar col·lectivament com serà la relació entre el comunitari i el públic, perquè això suposa un "nou model de governança". Consideren que el paper de les institucions públiques és "imprescindible" perquè es necessiten canvis en la llei: "Promouran polítiques específiques per a garantir el dret a la vigilància en situacions concretes i, al mateix temps, seran un impuls per a canviar la resta de polítiques cap a aquesta direcció", com podem llegir en l'informe de Vitòria. Preguntat quin tipus de relació tindrien amb les institucions, Olaso diu que no és un repte fàcil: "Tenim clar que alguns dels alts i baixos que estem fent necessiten necessàriament canvis institucionals. Sabem que no és fàcil perquè entren en joc moltes coses (interessos entre partits, interessos de partits amb empreses privades, eleccions…), per la qual cosa no hi haurà canvis d'un dia per a un altre". Per això, encara no tenen clar el plantejament:

"No tenim definida la nostra relació amb les institucions, però venim a demanar canvis estructurals, i si les que mantenen les estructures són les institucions, llavors haurem de concretar quina serà aquesta relació".

Saben que la revolució del sistema de vigilància requereix una gran labor formativa i pedagògica, perquè tot això és cultural. "Caldrà impulsar els canvis materials i culturals necessaris per al reconeixement social que mereixen les cures, i aquí el paper de l'educació pot ser important", diu Olaso. La brúixola "model emancipador de cures" tracta de difondre la "cultura de la cura mútua que reconegui la vulnerabilitat i la interdependència". A l'hora de descriure aquest model podem enumerar els següents elements: "La cura no és una relació dicotòmica, tots donem i rebem la cura en diferents moments de la vida"; cal situar-lo fora de l'heteronormativitat; cal tenir en compte la salut i les possibilitats dels cossos múltiples; i cal reconèixer la diversitat de les vides, per tant, de les relacions de cura.

Urgent: dignitat per als cuidadors

Atès que aquest canvi sistèmic i cultural no va dirigit del dia l'endemà, tenen clara la prioritat a curt termini: la dignificació de les cures. "Aquesta lluita és un procés de dignificació de les vides de tots i per això identifiquem com a reivindicacions d'urgència la llei d'estrangeria o la modificació del règim de cures", explica Olaso. El respecte als drets dels treballadors de la llar, la regularització de tots els cuidadors, la retiro digne a les dones pensionistes i l'atenció als realtes de les residències són algunes de les demandes que han de ser ateses amb caràcter urgent.

Sent una proposta revolucionària i conscient de l'actitud del poder hegemònic, van definir en la presentació del procés que "aquesta crisi no es resol amb solucions superficials. Sabem que ara qualsevol parla de la importància de la cura. Però nosaltres no volem falses promeses que ens silenciïn. La solució no serà amb una major digitalització, ni parlar d'una visió ‘comunitària’ en abstracte, on es reprodueix la feminització i la familiarització cuidant. Han pres consciència del nostre discurs per a buidar de contingut i nosaltres volem complir-lo amb propostes i mesures concretes". El dia 8 de març serà la data de recepció d'aquest contingut.