El kick-boxing pot considerar-se una boxa amb puntades o és una simplificació excessiva?

És més o menys això, encara que hi ha moltes variants. El kick-boxing abasta tots els cops de boxa i després hi ha tres tipus de puntades: low kick, que es donen per sota de la cintura; middle kick, que es toquen en el tronc; i high kick, que van al capdavant. Existeixen diferents modalitats, cadascuna amb els seus propis matisos. Per exemple, en la modalitat K-1 també es poden tocar els agenollats. El muai thai seria un altre esport en el qual també pots utilitzar colzes. En resum, el kick-boxing és un esport creat per la unió de disciplines com la boxa i el karate.

Des de quan estàs en el kick-boxing?

Vaig començar fa sis o set anys. De nen jugé al futbol i al karate, i després, durant diversos anys, només jugé al futbol. Vaig sentir la necessitat del canvi en la universitat i em van parlar de kick-boxing. Vaig decidir fer la prova, però no tenia intenció de competir. Em va semblar un esport molt actiu. Em va sorprendre. Al principi entrenava un parell de dies a la setmana i a poc a poc l'entrenador em va començar a parlar de la possibilitat de competir. Ara realitzem cinc sessions setmanals d'entrenament, de dilluns a divendres.

Competir pot despertar la passió, però exigeix més compromís, no?

Tot: has de fer un gran esforç disciplinari. Pot donar ximpleria, però has de renunciar a moltes coses. La temporada és tot l'any, per la qual cosa has de romandre bastant estable. Continua sent una afició, però igual deixa de ser una afició. Entrenaments, descans, alimentació… Has de tenir en compte moltes coses i és imprescindible tenir disciplina.

Futbol, karate, atletisme... El tema és fer esport.

Sempre he viscut de manera natural fer esport tots els dies. És fonamental per a mi. Em costa dir-ho, però la veritat és que el meu dia a dia no m'imagino sense esport. No podria deixar-ho fora de la meva rutina. He interioritzat valors importants en general gràcies a l'esport, i diria que el kick-boxing és el que més m'ha ensenyat. Li dona molta humilitat lluitar cos a cos amb una altra persona. També em referiria a l'energia, necessària per a començar a competir.

Jugaste al futbol en l'Intxaurdi. Quins records té d'aquella època?

Tinc molt bons records. El futbol sempre m'ha agradat. Tocàvem al pati de l'escola i actuàvem de gom a gom. Una vegada ens va venir la tia d'un amic dient que jugava en un equip femení i ens va recomanar que féssim la prova. Vaig actuar sempre com a defensa: al principi en la part esquerra i després en la part central. Passaria uns sis anys jugant al futbol.

Arribat el moment, el cos et va començar a demanar una altra cosa.

Vaig sentir la necessitat de canviar i una vegada abandonat el futbol, vaig fer una transició així. Dedicé més temps a córrer i al treball en el gimnàs. Però no em complia fer-ho pel meu compte. Sentia la necessitat de fer alguna cosa en el grup. Va ser llavors quan em va sorgir l'oportunitat de provar el kick-boxing i em va atreure des del primer dia. La manera d'entrenar és molt divertida.

Només pugeu a la taula de baralles, però pel que has dit, el kick-boxing també té caràcter col·lectiu.

Totalment, i això és el que més li aprecio. Es tracta d'un esport individual, ja que l'objectiu dels entrenaments és millorar un mateix. No obstant això, la dinàmica de grup que es crea és espectacular. Quan viatges a algun lloc ve tot l'equip i els que competim sempre intentem recolzar-nos i ajudar-nos. És molt bonic l'ambient d'amistat que es crea.

Quines característiques és necessari per a ser bo en el kick-boxing?

Al principi has de treballar les característiques físiques i la tècnica. Però després t'adones de la importància de la ment. No n'hi ha prou amb estar fort. Has d'estar preparat per a entrenar tots els dies, i això exigeix ser mental fort.

Com solen ser els entrenaments?

Tinc classes guiades de dilluns a divendres amb l'entrenador Borja Mendioroz, dins del grup Kuraia. Després dels exercicis d'escalfament treballem la tècnica amb les mans i les cames. També fem espàrring per a ficar-nos en aquesta situació d'estrès de baralles. Els divendres lluitem amb gent d'altres gimnasos o fem física. Els concursos els mantenim sempre els caps de setmana.

En les baralles deixen anar el fons, però també esmenta el “estrès”. Per exemple, és molt important analitzar què pot fer l'adversari en tot moment i decidir quin ha de ser el següent moviment.

Sí, però per a mi els moments previs a pujar al ring són els pitjors. Veus al contrari, ho coneixes i et comença a donar voltes al capdavant: “a veure què tal estic”, “a veure quin dia té l'adversari”… Emocionalment aquest és el moment més dur. Una vegada pujat al ring, el temps es deté. Ni tan sols escoltes a la gent. Només arriba la veu de l'entrenador situat a la cantonada. Entres en una situació de concentració molt profunda i el nerviosisme desapareix.

Diuen que hi ha gent agressiva en aquesta mena d'esports. És una creença estesa. Té de veritat?

Aquesta visió està canviant molt. Jo he conegut gent molt interessant gràcies a aquest esport, que no es correspon amb aquest perfil de persona agressiva. Les classes són cada vegada més multitudinàries i veus lluitadors de diferents edats: alguns comencen des de molt petits i també hi ha gent madura. En les classes ens ajuntem gent amb diferents perfils, i això també és molt bonic.

Quin és l'ambient i l'actitud dels combatents?

Destacaria la humilitat. Hi ha una cosa que m'ha agradat molt des del principi: tenim una competició física molt intensa, però després ens abracem en acabar la baralla. Encara que siguin els teus competidors, valores molt a la gent. En classe aprenem algunes tècniques i moviments i després intentem portar-ho a la pràctica sobre el ring. Existeix competència, però també es crea una espècie de connexió dins del ring.

Consideraries un esport perillós?

A l'ésser un esport de contacte, sempre hi ha risc de dolor. Jo mai he tingut lesions greus, però pot ocórrer. D'això som conscients tots els que lluitem. Tanmateix, el risc de lesions neurològiques és molt de menor que el de la boxa professional. En els aficionats tenim tres round de dos minuts i en els combats professionals tres round de tres minuts. És a dir, els combats són molt més curts que els de la boxa.

Has tingut algun problema per ser dona i barallar?

Jo diria que no. Mai m'he sentit exclòs o insultat. Cada vegada tenim més dones entrenant. Entenc que fa vint anys la situació anava a ser completament diferent, però des que jo vaig començar no hem tingut cap obstacle. El nombre de dones ha augmentat considerablement. Abans entrenava sí, però molts no participaven en les competicions. Ara, no obstant això, cada vegada hi ha més dones que competeixen i crec que estem millorant.

Tu lluites a menys de 52 quilos. Has de mirar molt el pes?

És una variable molt important si vols competir. El meu pes natural és aquí pel que no necessito grans baixades per a poder competir. Porto bé el tema del pes. Això sí, tot l'any et demana que vigilis alguns detalls. No és només una dieta, has de portar una vida saludable en general. La clau està a trobar l'equilibri. Jo el viu amb naturalitat. A vegades és més difícil, per exemple, hi ha campionats que duren quatre dies, en els quals hem de pesar cada matí per a garantir que tots els dies competirem en el mateix pes.

A nivell mundial no existeix una federació conjunta de kick boxing. Això confon les coses?

El més conegut o més oficial és WAKO (Associació de Federacions de Kick-boxing del Món). Per exemple, el Campionat d'Espanya està organitzat per WACO, i els campionats internacionals en els quals participem també estan inclosos. El bo és que fan moltes coses. Pots competir tot l'any. D'una banda estan els campionats oficials, els Campionats del Món, els Campionats d'Europa… i per un altre, els denominats “Open” o “Copa”.

L'any passat va ser subcampió de l'Open de Turquia. Has demostrat que ets capaç de competir com els millors.

Em vaig quedar molt content perquè era el primer campionat internacional a competir dins de WAKOs. Vaig tenir quatre combats durant tres dies: els dos primers vaig tenir rivals turcs, en semifinals vaig combatre a un kazajstán i en la final a un altre turc. Van ser lluites de gran intensitat i va ser dur, però vaig tenir molt bones sensacions. És el millor resultat que he obtingut fins ara. Lluny de casa és més difícil, sent més estrès, però va ser una experiència molt enriquidora.

Quins reptes té cara al futur?

Pas a pas. A la fi de març celebrarem un torneig a Amsterdam, i aquí estic mirant. Més enllà, m'agradaria continuar competint amb les normes professionals. Fins ara he fet dues baralles amb aquestes normes, i per a mi és una nova motivació. És un gran canvi. Vull veure fins a on soc capaç d'arribar. També m'agraden les competicions amateurs, i la meva intenció és treballar totes dues línies.

Quina diferència hi ha entre normes professionals i amateurs?

La principal diferència està en els protectors: en els amateurs utilitzem casc i protecció tibial, però no hi ha en els professionals i els guants són més petits. Al no estar protegit, el ritme és molt diferent. Pensi millor els cops. Les lluites són més llargues i tenen més accent estratègic. En tots els sentits és més dur. Però m'atreu molt.

-------------------------------------------------------

DAMBA

Cops de puny o puntades?

M'agraden molt els cops de boxa, però també els puntades.

Força o tècnica?

L'equilibri és la clau. Jo soc més fort que tècnic.

Quantes baralles has guanyat G.C. mitjançant I t'ho perdis?

Molts beneficis no, un parell. I ara com ara no et perdis cap. No obstant això, ja sé que l'opció és aquí, és part del joc.

Preferiblement amb o sense protecció?

Sense, em sembla més fi.

Millor en ring o gàbia?

La gàbia té el seu encant, però el ring té un significat fort per a nosaltres.

Un ídol en el món de l'esport?

Janet Todd i Rose Namajunas.

Un adversari?

Zeliha Dogan, la turca que em va guanyar en la final de l'Open de Turquia. Era molt fort i tenia molts recursos tècnics.

Escoltar una cançó abans de barallar?

En les meves baralles professionals que he tingut fins ara he sortit amb la cançó Borda del grup IRA.

El millor menú per a després de la baralla?

Hamburguesa i cervesa.

Si no estiguessis en el kick-boxing, quin esport faries?

Algun esport molt físic com CrossFita.