Els veïns no estaven sorpresos. Així vam poder escoltar des de la ràdio, en el cotxe, de tornada a casa. Els periodistes també ho van rebre en els escrits de tot arreu, com diuen que han de fer quan qualsevol succés fatal és un fet: s'esperava, tot era soroll, cridava i era un ocell en aquella casa; no es veien satisfaccions quan baixaven al carrer. La meva ment em va fer enrere en
altres èpoques. Quants testings de veïns no s'han rebut quan s'ha trobat alguna dona morta? No s'entengui malament, les èpoques són també present. Però després de tot el treball social i feminista que hem fet, almenys ens interpel·lem, ens sentim davant la sospita de l'altre costat de la paret de la casa. Per contra, sembla que això no ocorre si els que estan en el punt de mira són nens.
Els nens continuen sent propietat privada. Com la dona era la propietat privada del seu marit. Molt més privada en l'era de la privatització de les relacions, en la qual els individus ens hem aïllat en els nostres àmbits més particulars i hem aixecat un clos al voltant. I encara que aquestes petites persones, mentre moren d'ancians de l'ancià, interactuaran amb la tribu i interactuaran entre si, la tribu no pot dir-ho. És una forta convenció social. Ho sabem bé. Per això potser se silencien als veïns que no se sorprenen.
Però és un assumpte que va molt més allà. Els nens han estat des de sempre mitjans útils al nostre servei. Aquesta forma de vida lenta (i afegeixi's tants cognoms: capitalista, consumista, patriarcal, explotadora, despietada…) és una frustració generadora gegantesca. I és sabut que, quan no se sap gestionar les frustracions, se sol adoptar el camí més senzill: obligar a pagar a un altre més feble. No sabem sentir-se poderosos si no hi ha un altre oprimit.
Els nens han estat des de sempre mitjans útils al nostre servei. No sabem sentir-se poderosos si no hi ha un altre oprimit
La infància, dins del complex entramat de relacions de poder, és un grup social especialment vulnerabilitat. Sí, un grup social amb totes les característiques pròpies i que sofreix opressió espontània. I una de les poques que, pel seu alt grau de dependència i dependència, no té possibilitats d'autodefensa.
Com he comptat alguna vegada, infans llatí, infantis significa “sense veu”. L'infant no és qui no sap parlar, sinó qui no parla en públic, que no fa aflorar el que ha de dir. Segons Manfred Liebel, tenen les característiques dels “grups mutats”: compleixen el nivell inferior de la societat; se'ls ha llevat la legitimitat i no tenen el reconeixement (la “infantesa” és un terme menyspreable); no tenen capacitat de decidir, ni tenen la possibilitat d'influir en qüestions polítiques, econòmiques i socials que són del seu interès directe.
El maltractament i la violència són l'últim esglaó de l'escala, el més espectacular, com ocorre en tots els aixafaments. Aquests se solen considerar com a casos aïllats, com a abusos de pares cruel i salvatges, sense context soci-polític. No estem disposats a donar veu als qui no tenen veu, ni a tenir la seva veu política.
A mesura que avancem anys, des que la nostra posició social millora substancialment, preferim oblidar-la, obviar-la. Sovint tendim a idealitzar la infància. Però en el fons tots formem part d'aquest grup social subordinat. Hauríem de tenir assignatures valuoses per a sortir d'allí.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]
És important utilitzar correctament un idioma? Fins a quin punt és necessari dominar la gramàtica o tenir un ampli diccionari? Sempre he escoltat la importància de la llengua, però després de posar-me a pensar, he arribat a una conclusió. Pensar sovint comporta això;... [+]
L'altra vegada vaig ser a un lloc que no visitava i que tant m'agradava. Sent allí, em vaig sentir a gust i vaig pensar: aquest és el meu lloc favorit. Amulet, amulet, amulet; girant la paraula en el camí de casa. Curiosament vaig buscar en Elhuyar i apareixia com a amulet... [+]
Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, adolescents i joves rebran en més d'una ocasió orientació acadèmica i/o professional per a aquells estudis que els resultin d'utilitat. Cal oferir-los lideratge, perquè solen estar plens de dubtes cada vegada que han de prendre... [+]
Jada bizpahiru aste izango dira irakurri nuenetik, Maialen Akizuren zutabe batean. Aner Peritzek telebistan esandakoak zekartzan: “Bertsolaritza da gizon zis heteroekin ez harremantzera eraman nauena, bertsolaritza delako disidente egin nauena, eta, era berean,... [+]
Té por. Sembla que Donald Trump ha vingut a ocupar l'oficina rodona de Washington durant un llarg període de temps. Té un segon mandat, però als seus assessors immediats, a més de reiterar que no està fent broma, els fa referència al seu rígid propòsit de modificar uns... [+]
Ansorena´tar Joseba Eneko.
Si a qualsevol se li pregunta què és orto, respondrà de matinada, potser el mosqueter amic de D´Artagnan o el culet. Però el prefix orto- és correcte i l'utilitzem amb freqüència: ortodòxia, ortopèdia, ortodòncia... Llavors (el que ve cal... [+]
“Erresilientzia poltsa”, “biziraupen eskuliburua”, “ebakuazio bizkar-zakua”: hara nolakoak entzun daitezkeen agintarien ahotan azken asteetan.
Iragan hilabeteko adierazpenen artean, Europako Batasunak herritarrei eskatu die... [+]
No és Aberri Eguna, és Aberri Aukera el que necessitem els bascos. Una vegada a l'any es repeteixen les convocatòries dels partits i grups abertzales, en aquestes dates, entorn de la reivindicació que Euskal Herria és la pàtria dels bascos. Però és qüestió d'un dia. I no... [+]
Joan den astean topaketa polit bat izan dut, aspaldi ikusten ez nuen emakume talde batekin, eta egitearen inguruan aritu gara berbetan, teknologia eta sorkuntza espazioei lotuta.
Emakume hauetako nagusiena, jubilatzeko mugan dagoena, programatzailea da eta kodea programatzen... [+]
En diverses ocasions m'han dit que el que produïm és el més forta del treball dels arquitectes, es perpetua. Que la perpetuïtat de l'edifici supera la presència temporal de l'ésser humà i ens faci sostenibles en el futur. I a diferència del que ocorre amb un llibre, la... [+]
Desengainu handia hartu dute euskal feminista askok jakin dutenean Chimamanda Ngozi Adichie idazleak haurdunaldia esternalizatu duela, alegia, surrogate batek ernaldu duela bere haurra, diru truke. Guztiok izan beharko genuke feminista saiakeraren egilea da Adichie, besteak... [+]
Hem hagut de sofrir un altre atac contra la nostra llengua de la mà del Departament d'Educació del Govern de Navarra, que ens ha obligat a fer un canvi en el programa PAI contra el basc. En els últims anys, per imperatiu legal, els nous centres del model D han hagut d'introduir... [+]