El repte ecològic m'està fent cada vegada més violent i complex a mesura que avança en l'emergència climàtica. I no m'ha portat la pau la tesi de Fi du monde et petits fours: Els ultra-riches face à la crise climatique (“La fi del món i els petits fours: els ultraricos a l'altura de la crisi climàtica”), que afirma que els ultraricos estan amb una estratègia per a canalitzar la qüestió climàtica. Al contrari, la complexitat se m'ha fet encara més complexa i la violència s'ha tornat més violenta. Prenguem dos canvis polítics en els últims dies. D'una banda, la decisió del Govern francès de desfer l'estructura IRSN com a garant de la seguretat nuclear, en paral·lel amb la decisió de construir més reactors nuclears i allargar la supervivència dels 56 reactors existents. Diuen que el desenvolupament de la nuclear és una condició per a aconseguir la neutralitat de carboni; la consideren una energia verda que aposta per la transició ecològica. L'altre, segons els casos, és la intenció de la Comissió Europea d'estendre la denominació de “hidrogen verd” a les produccions que tenen en la seva base combustibles fòssils: petroli, carboni i gas. Bàsicament, l'any passat també va decidir classificar la nuclear en energies verdes. Els canvis introduïts per a la transició ecològica i la neteja facial són els canvis que s'han fet bé per a les climatitzacions en botpatrón.

Aquest robatori de nocions i objectius ens danya el desafiament ecològic: "Energia verda", "transició ecològica", "lluita pel clima"... Les paraules clau s'apoderen d'elles per a canviar poc. Dificulta l'exercici als ecologistes, sobretot si s'informa el ciutadà de les xarxes socials que estan en mans dels més rics del món i dels mitjans de comunicació de mainstream finançats en el camí de les accions comprades en borsa, que no matisaran.

Però també el moviment que ve a denunciar el robatori d'aquestes nocions i a recordar l'essència fonamental d'aquests termes va florint. Aquí està la nova plataforma Euskal Herria Bizirik. "Demanem una política que protegeixi de veritat la naturalesa i que protegeixi el nostre hàbitat, sense que se sumi a la fam dels inversors". També cal concretar la paraula "de veritat"... però en això estem, perquè sentim de tot arreu el desig "pel clima". El que passa és que hi ha dues lògiques oposades sota el mateix diccionari: una de les tramitades per la fam de diners i una altra de les defenses de la ràbia.