El repte ecològic m'està fent cada vegada més violent i complex a mesura que avança en l'emergència climàtica. I no m'ha portat la pau la tesi de Fi du monde et petits fours: Els ultra-riches face à la crise climatique (“La fi del món i els petits fours: els ultraricos a l'altura de la crisi climàtica”), que afirma que els ultraricos estan amb una estratègia per a canalitzar la qüestió climàtica. Al contrari, la complexitat se m'ha fet encara més complexa i la violència s'ha tornat més violenta. Prenguem dos canvis polítics en els últims dies. D'una banda, la decisió del Govern francès de desfer l'estructura IRSN com a garant de la seguretat nuclear, en paral·lel amb la decisió de construir més reactors nuclears i allargar la supervivència dels 56 reactors existents. Diuen que el desenvolupament de la nuclear és una condició per a aconseguir la neutralitat de carboni; la consideren una energia verda que aposta per la transició ecològica. L'altre, segons els casos, és la intenció de la Comissió Europea d'estendre la denominació de “hidrogen verd” a les produccions que tenen en la seva base combustibles fòssils: petroli, carboni i gas. Bàsicament, l'any passat també va decidir classificar la nuclear en energies verdes. Els canvis introduïts per a la transició ecològica i la neteja facial són els canvis que s'han fet bé per a les climatitzacions en botpatrón.
Aquest robatori de nocions i objectius ens danya el desafiament ecològic: "Energia verda", "transició ecològica", "lluita pel clima"... Les paraules clau s'apoderen d'elles per a canviar poc. Dificulta l'exercici als ecologistes, sobretot si s'informa el ciutadà de les xarxes socials que estan en mans dels més rics del món i dels mitjans de comunicació de mainstream finançats en el camí de les accions comprades en borsa, que no matisaran.
Però també el moviment que ve a denunciar el robatori d'aquestes nocions i a recordar l'essència fonamental d'aquests termes va florint. Aquí està la nova plataforma Euskal Herria Bizirik. "Demanem una política que protegeixi de veritat la naturalesa i que protegeixi el nostre hàbitat, sense que se sumi a la fam dels inversors". També cal concretar la paraula "de veritat"... però en això estem, perquè sentim de tot arreu el desig "pel clima". El que passa és que hi ha dues lògiques oposades sota el mateix diccionari: una de les tramitades per la fam de diners i una altra de les defenses de la ràbia.
Egungo Venezia 118 uhartez osaturiko artxipelago baten gainean eraikita dago. Uharte horiek 455 zubik elkar lotzen dituzte. Lura baino lokatza du oinarri hiriak. Inguruetako milioika zuhaitz mozteari ekin zioten IX. mendetik aurrera, piloteak eraiki eta hiria zimendatzeko... [+]
Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]
Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]
Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]