Vostè ha abordat l'aposta i el repte de Paul Urkijo.
Li agrada retrocedir en el temps, viatjar al passat a través de la mitologia i donar molta importància al llenguatge. Jo entro en la jugada.

Molta feina. Sí, sí. I
bastants maldecaps. Però és un terreny que li agrada. Per a cada cas he hagut de documentar més i ajustar més o menys.

Com s'adapta una llengua a una època en la qual poc
sabem? Aquesta és la primera pregunta: què hi havia en aquella època? Comences a investigar i veus que no hi ha res recollit. Les primeres frases daten del segle XI o XII.

Hi ha una teorització que diu que en el segle VIII hi havia alguna cosa que es diu basc batua vell. Per unitat, escenari o situació enfront de dialectes. Per a definir les seves característiques vaig recórrer a les autoritats filològiques: llibres, textos en xarxa i experts. Iñaki Camino, Fonètica Històrica Basca de Koldo Mitxelena, també hi ha moltes tesis...

Has trobat una mica clar, concret i absolutament segur? No, no. Segons l'evolució de
la llengua, aquí pot haver-hi un consens, però després, clar, les branques de la teorització són mil. La meva funció ha estat donar colorant al guió i no fer un estudi filològic, per la qual cosa hem pres unes llicències de manera intencionada, sabent que en realitat era "més correcte" utilitzar una altra forma. En definitiva, he volgut donar una mica de color al llenguatge, intentant sempre acostar-se el més possible a les recerques filològiques.

Quines llicències ha gaudit? Algunes
poden ser discutibles. Per exemple, en el cas de l'avorrit, hi ha un ampli consens i hi ha proves que arribaven fins a Àlaba, que nosaltres sabem, en el segle XI. Hi ha toponímia. Pot pensar-se, o ho hem pres, que el fenomen de l'avorrit h ja estava molt estès. Per exemple, en fer l'hitano hem decidit no llogar-ho, també pot ser polèmic.

Per
què? Xabier Quinta-i defensen que va començar a consolidar-se en el segle XVI, però poc abans. No obstant això,
també pensem que, com moltes persones no saben hitano, doncs, l'ús no alocutivo pot ser una manera de facilitar-ho. Hem ficat l'hitano, sí, però d'una manera més comprensible per a tots. No és la nostra tasca ensenyar l'hitano.

Que sigui comprensible.
Sí, comprensible i creïble, compaginar tots dos.

Parlem també de formes verbals. Quines formes i quines formes prevalen? Segons
Joseba Lakarrak, el suletino i el roncalés podrien ser els dialectores més forts del basc més antic. Per això vaig començar, per exemple, a utilitzar la quilla en lloc de la declinació amb. Pensàvem usar-ho al principi, el retirem per a ser més comprensible. Així com altres elements.

El mateix ocorre amb el sistema verbal: hem apostat pel batua, però hi ha una mescla entre el vell i el modern. Hem creat un euskara unificat fantàstic.

Un altre element per al colorant: la fonètica. On posar les
H avorrides; hem pres una sèrie de decisions que poden ser discutibles per a tenir una tonalitat, per a donar-li homogeneïtat, perquè tots parlessin de manera similar, encara que els registres siguin diferents. A això em va ajudar molt Elisa Almandoz, que vam fer uns lectorats en Lekaroz per a treballar l'accentuació de la zona de Baztan.

L'experiència del ferrer també t'hauria servit. Vaig tenir més ajuda
en Errementari. Llavors em vaig dirigir a Koldo Zuazo, em donava els textos i les opinions que li passava a ell. En això no he buscat tant. El professor de la UPV Oroitz Jauregi m'ha donat bastants consells, sobretot sobre la fonètica. Em va alegrar perquè em va ratificar algunes de les coses que tenia deduïdes, com les mojaduras i la pronunciació yota de j.

Dualisme: parlen diferents pobles senzills i pobles cultes. Jo crec que
Errementari es va fer més evident, però aquí també hi ha un esforç. Al poble pla no els vaig posar mai, els neologismes hem evitat en general, però el relat ha demanat moltes vegades. Per exemple, comptar: no és gens vell, però ho hem utilitzat en nom de la intel·ligibilitat.

D'altra banda, les paraules de fàbrica són només nobles i clergats. Paraules que utilitza el capellà, com la postulation. A més, en les penyes de la petita població mengen vocals, "vindrà". El consum de vocals és més modern dialècticament, però la diferenciació dota a aquest llenguatge popular. Per exemple, els pagans parlen amb rimes.

A vegades no es mira tant la llengua? Millor, crec. Crec que
sempre és per a malament quan crida l'atenció. Ho dic en general. Crec que el panorama ha canviat molt, el basc es fa cada vegada més natural en teatre, cinema i literatura. Nosaltres també hem seguit aquesta cadena.

Paul et passa els guions, tu adaptes el basc, Pauli... i després els lliuraments als actors. Ells encarnen el guió. Aquí es veu el resultat.
Cada actor es mou a la seva manera, en el seu món laboral, d'aquí en allà, i les possibilitats d'assaig són molt escasses. Amb el guió els preparo notes sobre el llenguatge: com dir j, cal fer aquest accent, marcar accents, reunions vocals... Cada actor ve de casa treballant més o menys. En el rodatge ens ajuntem i tractem de buscar la unitat.

Edurne Azkarate ens conta que s'ha emocionat amb aquest treball. S'ha implicat molt
i ha estat molt bonic, perquè aquest ampli ventall de consells que jo els dono és adaptable. Per a mi és estupend sentir en boca d'aquests grans actors una cosa que jo he escrit o adaptat, però mai hi ha hagut res tancat, perquè tenen molt a afegir. Tenen mil vegades més experiència que jo i molts actors han treballat el basc en la seva carrera.