Tota la
producció operística de Mozart és estupenda, però no crec que m'equivoqui si dic que Vaig cosir fan tutte és un dels moments més importants de la producció del músic de Salzburg. Utilitzant un argument àgil i aparentment irrellevant, se submergeix en les febleses humanes, en les pròpies febleses d'homes i dones, i en certa manera és una reivindicació de tolerància. La producció que ens va portar l'ABAO podia ser curiosa en alguns aspectes. Però jo, sens dubte, destacaria els seus enginys musicals, sobretot per a concloure que va ser una gran representació.

És cert que l'escenografia triada no aportava molt al llibret i a l'acció que s'estava desenvolupant. També és cert que situar l'acció, més o menys en el belle époque, i introduir personatges que no tenen res a veure, com un actor de reduïdes dimensions que puja i baixa sense una tasca concreta, no aporta elements interessants a la representació. Però, almenys, totes aquestes petites excentricitats no van ser tan greus com per a distorsionar la qualitat musical d'aquesta magnífica òpera.

Els narcòtics van tenir moments magnífics. Xabier Anduaga va tornar a fer una gran exhibició de veu. Però, a més del seu immens cabal i la seva gran projecció, va demostrar que posseeix una excel·lent legato i que domina amb mestratge les exigències de la pianissim i refineria que exigeix la partitura de Mozart.

Una altra de les estrelles nocturnes va ser Vanessa Goikoetxea, en el seu paper de Fiordiligi. Soprano que va mostrar un timbre personal i un cant ple de matisos. Especialment brillant va ser Menja scoglio, però va mantenir un nivell de qualitat durant tota la representació.

La mezzo Serena Malfi també va exercir un paper destacat en Dorabella, però li va faltar aquesta lluentor de Goikoetxea. També cal destacar l'actuació d'Itziar
d'Unda, en el paper de Despina, que va mostrar grans dots vocals i interpretatives.

Oliver Díaz, director de l'Orquestra d'Euskadi, va treballar amb una perspectiva personal, potser amb tempi una miqueta lent, però no va ser invasiu per als cantants, ni va obstaculitzar la qualitat del conjunt.