Vivim en l'era de l'ofensiva imperialista global. Generalment, l'imperialisme s'associa al seu rostre més explícit i salvatge: la guerra imperialista. No obstant això, l'imperialisme és un procés molt més complex que es manifesta en la relació de dominació del centre imperialista sobre les "perifèries". L'imperialisme significa guerra, però té altres cares: la dependència econòmica, l'explotació dels recursos i de la força de treball i l'expropiació de la cultura. L'expropiació cultural és fonamental per a l'imperialisme. L'imperialisme cultural és la imposició de la cultura dominant i la destrucció de les cultures, rituals, costums i maneres de vida locals. També és la imposició d'un relat que es converteix en Història (Única i Oficial).

La forma en què l'imperialisme influeix en la història és el revisionisme. El seu poder no és inventar la història, sinó fer un ús interessat del temps " històric". Com planteja Chimanda Ngozi Adichie, "la forma més senzilla d'expropiar a un poble és començar a contar la seva història des de la segona part". En el mateix sentit, Mourid Barghouti diu: "Comença a contar la història des de la segona part, i les fletxes dels indis americans es convertiran en criminals i les armes dels blancs es convertiran en víctimes"; així mateix, "la ràbia que els negres poden sentir contra els blancs es convertirà en una veritable crueltat".

L'inici de la història des de la segona part és una marca de l'imperialisme cultural. La segona part perquè legitima els cops d'estat, les intervencions militars, les detencions, les tortures i els genocidis. Tots els mitjans i polítics occidentals ens compten des de la segona part tots els conflictes de l'ofensiva imperialista. Així, ens diuen que la guerra d'Ucraïna va començar al febrer de 2022, amb la invasió de Rússia, però no amb els bombardejos contra Donbass en 2014. També diuen que el "conflicte" entre Israel i Palestina va començar amb els coets llançats des de Gaza a Tel Aviv i no amb la colonització d'Israel i la política d'apartheid. La "desestabilització" de Líbia, Síria, l'Afganistan i l'Iraq, per part seva, murmuren que va començar des del buit de poder i el context de la guerra civil i no amb la invasió imperialista. I ens parlen que la misèria que viu el continent africà va començar amb els "conflictes tribals" i no amb les colonitzacions imperialistes, les guerres, els cops d'estat i els genocidis.

En l'actualitat, lluitar contra l'imperialisme és també reapropiar-se de la nostra història, trencant amb un relat únic i destruint una història que parteix de la segona part. És necessari contar la història des del primer apartat, des del qual se'ns permetrà convertir la història en un camp de batalla i un instrument de llibertat.