Les expectatives són majors quan es tracta d'una estrena. El públic no té cap mena de referència a l'obra i espera que sigui bo per a la seva posada en escena. La pressió i el nerviosisme són majors, per tant, per als creadors, però això no té per què ser negatiu. El primer d'ells ocupa un lloc especial en la caixa d'experiències. El 15 de gener tenia el diumenge, la pluja sense ganes, i el públic es va asseure molt bé, emocionant el primer temps en el pit.

Amor incondicional, interminable i lleial. Fidel i unilateral. Cec i dependent. Icònic, mític, romàntic, heroic. Realista? Natural? No em refereixo a una relació afectiu-sexual entre dues persones, sinó a la que mostra un gos amb el seu amo. Contra el joc que ha utilitzat l'obra, perquè el seu joc consisteix a parlar d'amor amb l'excusa d'un gos, la relació de Mai i Joselu. Toto fa una fuita quan estava amb Joselu, ex parella de Maire. Acaben de deixar la relació, però tornen a reunir-se perquè tenen un gos en el bany, en custòdia compartida. Ho tenien. O ho tindran. Perquè no sabem gens d'animal perquè no saben en quin temps verbal parlar. Però el passat, el present i el futur tenen cabuda en l'obra, barrejats els tres, com el pensament dels personatges. Mentrestant se li diuen les seves i les dues, li demanen comptes i li posen el dolor en la responsabilitat de l'altre. Crits i sorolls, tractant d'omplir buits: físics i emocionals. Personals i plurals. Jo i nosaltres o nosaltres en dues parts.

L'amor al gos no és l'únic símbol que utilitza l'obra. També esmenta pomeres i manzanales, representant responsabilitat, cura i inquietud. Naturalesa, treball d'anys, fruit, tradició i vida. Començament i final de la representació. Fusta, foc i fum.

En aquesta obra l'espectador no pot distreure's perquè el llenguatge literari que utilitza no pot continuar escoltant-se superficialment. El perquè incideix primer i després i així va construint la història. Per als actors segurament no és fàcil seguir el ritme que utilitzen, ja que no se silencien en cap moment. La paraula té gran importància en aquesta obra. L'escenografia té poc pes, són símbols, es mouen en un sol moment, s'ordenen o s'uneixen. L'àudio és també fi. I dos actors. Han creat una obra de teatre fàcil per a moure's a qualsevol teatre o racó. Però ser senzill no hauria de confondre's amb ser superficial.