Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Gran dimissió? No, gran precarització

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

L'any que hem deixat enrere, al País Basc peninsular hi havia 150.000 persones desocupades, de les quals gairebé 80.000 no rebien prestacions econòmiques. Al mateix temps, el 76% de les empreses de la CAPV assenyala que tenen una gran dificultat per a trobar treballadors que necessiten. És una de les paradoxes del mercat laboral del capitalisme.

En aquest context s'ha parlat infundadament de “gran dimissió”. Aquest concepte es va introduir als Estats Units en 2021, país en el qual una proporció important dels treballadors estaven disposats a abandonar el seu lloc de treball per a aconseguir un model de treball més adaptat a les seves necessitats vitals. S'està utilitzant aquest concepte per a explicar la “manca” de personal que actualment s'està donant entre els economistes vinculats al món empresarial.

Aquesta “manca” de personal no és un problema general. S'està donant en sectors i llocs de treball molt concrets. Especialment en aquells sectors que requereixen perfils molt específics, en els quals existeix una forta competència entre les empreses per a accedir a aquests treballadors. D'altra banda, també s'està donant en sectors amb condicions laborals desfavorables. En el primer cas és conjuntural, que s'impartirà fins que es formi més personal; en el segon és estructural, que continuarà si no es milloren les condicions laborals.

Posant la vida per sobre de l'economia: el treball sobra, és capaç de redistribuir-lo, amb condicions dignes per a tots, perquè tots puguem treballar

És habitual que les empreses no es responsabilitzin de la formació dels seus treballadors; ells volen contractar directament el treballador amb experiència. Per a aconseguir-ho volen orientar el sistema educatiu a garantir els seus interessos o que els treballadors paguin la formació de les seves butxaques. A més, les empreses no es responsabilitzen dels costos de vida, exemple d'això és l'actitud de la patronal en la negociació col·lectiva. No obstant això, les condicions laborals són negatives i no sols salarials: ritmes de treball insostenibles, falta de mesures per a conciliar el treball i la vida, sistema basat en l'assetjament laboral, entre altres característiques.

Sovint se cita que la joventut actual no vol fer esforç, l'excusa que s'utilitza per a explicar la falta de personal en el sector de la construcció. En aquest sector el que passa és que els treballadors tenen memòria, que en la crisi de 2008 van deixar a aquests treballadors de la construcció a un costat, quedant-se a dalt amb el cel i a baix amb la terra. També tenim la situació de l'hostaleria, un sector amb males condicions laborals, amb una part dels salaris en borsa silenciosa i sense cotitzar, amb uns horaris laborals dolents. La pandèmia va arribar i la crua situació va quedar patent. Per a què tornar a un treball precari quan hi ha altres ocupacions precàries una mica millors?

Pot haver-hi alguna solució? Estem descrivint una lluita fonamental en el conflicte entre treball i capital. L'objectiu de les empreses és obtenir una major plusvàlua, augmentant la càrrega de treball i pagant, si és possible, el mínim. Quan es parla de “absència” de treballadors, en la majoria dels casos, no és una manca real. A l'hora d'enfrontar aquest problema, no es vol parlar de les condicions laborals, les empreses no volen assumir la responsabilitat i el cost de la formació. Les patronals no incidiran ni esmentaran en els seus informes.

Quan parlem d'ocupació, hem de canviar la brúixola, posant la vida per sobre de l'economia: el treball està de més, és capaç de redistribuir-lo, amb condicions dignes per a tots, perquè tots puguem treballar. Amb 150.000 persones desocupades, existeix la possibilitat d'emprar-se. Però això no ocorrerà en el capitalisme. En el capitalisme, perquè no hi ha solució per als treballadors.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Hezkuntzaren merkantilizazioa eta noraezaren aurrean, HezkuntzArtea sortu da!

Ez dakit nondik hasi, egia esan. Ordezkoa naizen heinean –irakaskuntzan ikasturte gutxi batzuk daramatzat lanean– eskola ugari ezagutu ditut Nafarroa, Bizkai eta Araban zehar. Lankide izan ditudan irakasleekin euskal eskolak dituen gabezien inguruan hitz egiten... [+]


EAEko Osasun Saila mediku euskaldun bila

Alberto Martinez Eusko Jaurlaritzako Osasun sailburuak argi dio: ez ditu mediku euskaldunak aurkitzen, eta euskarazko osasun arreta ezin da bermatu mediku egoiliar (formazioan dauden espezialista) gehienak kanpotarrak direlako. Mediku euskaldunak bilatzea perretxikotan joatea... [+]


Zilbor-hestea

Gogo eta gorputzaren zilbor-hesteak: bi kate. Bi kate, biak ebaki beharrezkoak: bat gorputzaren bizitzeko, bestea gogoaren askatzeko”. Hala dio Mikel Laboaren kantak; hala izan da belaunaldiz belaunaldi, egun arte.

Gogoan dut nire gurasoak askotan joaten zirela... [+]


Iruña-Veleia: epaiketatik bost urtera

Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.

11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]


Superwoman

MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]


2025-03-07 | Laia Alduntzin
Hezkuntza gotorleku

Matxismoa normalizatzen ari da, eskuin muturreko alderdien nahiz sare sozialetako pertsonaien eskutik, ideia matxistak zabaltzen eta egonkortzen ari baitira gizarte osoan. Egoera larria da, eta are larriagoa izan daiteke, ideia zein jarrera matxistei eta erreakzionarioei ateak... [+]


2025-03-06 | Haizea Isasa
Kasu, ez gitxu lo!

“Kasu, ez gitxu lo!”. Gure denbora eta manerekin baina heldu gira.

Azaroaren 25ean Baionako elgarretaratzera joan ez joan eta autoak nola partekatu pentsatzetik (joan-jina bi oren), bat-batean Lartzabalen elgarretaratze bat antolatu genuen, eta 47 emazte bildu!... [+]


Feminista sindikalista ala sindikalista feminista

Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.


2025-03-05 | Gorka Menendez
Ordezkapen Handia

Aurrekoan, ustezko ezkertiar bati entzun nion esaten Euskal Herrian dagoeneko populazioaren %20 atzerritarra zela. Eta horrek euskal nortasuna, hizkuntza eta kultura arriskuan jartzen zituela. Azpimarratzen zuen migrazio masifikatua zela arazoa, masifikazioak zailtzen baitu... [+]


2025-03-05 | Itxaro Borda
Espantuka

Ez dut beti ulertzen nola aritzen ahal diren lur planeta honetako zati okitu, zuri, gizakoi eta kapitalistako aho zabal mediatikoak, beraiena, hots, gurea, zibilizazioa dela espantuka. Berriak irakurtzen baldin baditugu, alta, aise ohartuko gara, jendetasuna baino, barbaria dela... [+]


C2ko ikasleei eskerrak

Administrazioko hainbat gai, LGTBI+ kolektiboko kideen beharrizanak, segurtasun subjektiboa, klima aldaketa, gentrifikazioa, ikus-entzunezkoak erabiltzeko modu berriak, audientzia-datuak jasotzeko moduak, dislexia, ikuspegi pedagogiko aktibo eta irisgarriak, literatur... [+]


Elebitasunaren tranpa

Auzitan jar ez daitekeen baieztapen orokor eta eztabaidaezinaren gisan saldu digute hizkuntzak jakitea printzipioz ona dela, baina baditu bere "ñabardurak", edo esanahi ezkutuagokoak. Hemengo ustezko elebitasun kontzeptuaren azpian dagoen baina kamuflatzen den... [+]


2025-03-05 | Karmelo Landa
Gure esku dagoena

Otzandu egin gara, katalanak eta euskaldunok, ekaitzaren ondoren. Saiatu ginen, bai; sendo ekin genion, eta gogor kolpatu gaituzte; ezin izan genien gure helburu zuzen, ezinbesteko, sakratuei eutsi. Eta porrotaren mingostasuna dastatu dugu, eta bigundu egin gara irabazleen... [+]


Teknologia
Hildakoen txatbotak

Iragana ulertzen saiatzen eta etorkizuna bideratzen, oraina joaten zaigu zenbaiti. Nire proiektuetako bat (hasi baina landu ez dudana oraindik) dudan zuhaitz genealogikoa egitea da. Horretan lagunduko didan liburutxo bat ere erosi nuen. Baina, hain da handia lana, liburutxoa... [+]


Eguneraketa berriak daude