Vida i fets d'Estebanillo González, home de bon humor, per ell mateix (la vida i els fets de l'humorístic home Estebanillo González, per ell mateix) és el títol de la novel·la. No sabem qui és l'autor, si és una obra biogràfica o, per contra, la trajectòria d'un veritable murri va ser inspirada per una altra persona. En qualsevol cas, l'autor utilitza les grafies Zagardoa i Sidra en un passatge que narra el viscut per Estebanillo durant el seu viatge per Guipúscoa. Marquès no li va fer bé...

“Pamplona-Iruñea bat mula eta kridiatu eta, gero Navarresa-regne konfines pansa, Guipúsikoa vaig entrar a la província de Guipúscoa, que encara que és un país barat, és molt regalat i amè d'arbredes. Bigarren eguna eta berriro ere nire bidaian, baina ez zuen txokoa bera, baina ez zen la meva sufritu eta nire barrantzaren kobara, ez zen geroa egin eta berba egin zen, baina ez zuen txokoa, baina ez zuen txotxo bat, baina ez zuen txotxo bat egiten zuen, baina ez zuen txotxo bat, baina ez naiz, barkatu bat ere, baina bai, bai, baina bai eta bai, baina bai, baina bai, baina bai, baina bai, baina bai, baina, baina bai, baina bai, baina bai, baina bai, baina, baina, baina bai, baina bai, baina, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina, baina, baina, baina bai, baina bai, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, Baina, erreinetan eta señorioak eman dit kosta laguntza asko, berrinak eta qualitat-damak dira, Zagardoa andrea, Real Manzanares anderean marquesa, baketik laguntza eman eta oinez eman, bide batez beste bide bat, calçons askatuak hissen gaitezen, 20..”

En la pàgina web del Centre de Documentació del Museu Sagardoetxea d'Astigarraga hem trobat l'article que fa referència a la novel·la picaresca, escrit per Iñaki Berrio en El Diario Vasco el 28 de gener de 1999. Està recollit en l'apartat de l'hemeroteca, juntament amb articles de desenes de periòdics i revistes, entre elles ARGIA. Així mateix, el centre de documentació virtual recull fotografies, vídeos, referències i documents de llibres que es troben en el fons de Sagardoetxea, documents científics, de fa segles, sobre qüestions relacionades amb els manzanales (transaccions, contractes, impostos, judicis...), entre altres. Tot aquest material està a la disposició d'investigadors, sidreros, estudiants i ciutadans que atreuen la cultura de la sidra, ja que, a més de recopilar i organitzar el patrimoni, el museu té com a objectiu la seva socialització.

Primeres cites escrites

En total, el centre de documentació compta amb 46.956 fotografies, 188 llibres, 431 vídeos, 14.250 articles de premsa i 3.070 documents, segons explica Leire Alkorta, responsable de comunicació del museu Sagardoetxea.

Les primeres cites escrites sobre els manzanales de Vasconia, així com sobre la beguda similar a la sidra (tales de poma cuites diluïdes en aigua i mel) es deia phitarra. Tal com va recollir el lingüista Koldo Mitxelena en el seu llibre Textos arcaics bascos (Textos arcaics bascos), publicat en 1964, els primers escrits que fan referència a la producció de sidra daten del segle XI. La més antiga és la del 17 d'abril de 1014, escrita en llatí, que fa referència a una donació de terres realitzada pel rei Sancho el Major de Pamplona al monestir de Leyre. El text enumera, entre altres, els manzanales d'aquesta parcel·la de Guipúscoa.

La transcripció d'aquest escrit és la més antiga del centre de documentació del museu. Recollit en una publicació de la institució Príncep de Viana. A més dels documents, Alkorta ens diu que hemeroteca i fototeca són “de gran valor”. Hemeroteca, perquè les notícies des de 1874 proporcionen informació de primer ordre sobre l'evolució del sector. I Fototeka, perquè entre les fotografies hi ha alguns de gran valor històric, com els d'alguns caserius desapareguts en Astigarraga o els del primer Sagardo Eguna, el Dia de la Nova Sidra, la Collita de Poma, les experiències turístiques… Entre els vídeos destaca el realitzat abans de la demolició del caseriu Erbitegi-Etxeberri i la recreació de les sidrerías de principis del segle XIX.

Sidra elixir del diable

A partir del segle XI, cada vegada són més els documents en els quals s'esmenten pomeres, sidres i almàsseres, sovint de la mà de pelegrins que recorrien el camí de Sant Jaume. Pel port d'Ibañeta, des de Luzaide a Roncesvalles i des d'allí cap a Pamplona, com va fer el monjo benedictí Aymeric Picaud en el segle XII. En 1134 va escriure un manuscrit en llatí Codex Calitxi inus o Àbac Sancti Jacobi, una espècie de guia amb observacions sobre el camí de Sant Jaume. En el llibre esmenta a Basclus (avui habitants d'Iparralde) i Nauarrus (d'Hego Euskal Herria ). En un passatge diu que les terres de les Landes eren pobres, però no en un llenguatge incomprensible es parlava de la regió on vivien els Bascli, amb els seus boscos i ports, on no hi havia vi, però sí abundant poma i sidra.

El monjo Aymeric Picaud parlava en el manuscrit dels “costums salvatges” dels bascos, i el pas dels segles no va fer que aquesta imatge es donés a la vista. En 1609 l'inquisidor francès Pierre de Lancre va ser enviat a Lapurdi. Va escriure que els seus habitants estaven encantats, eren pecadors que desconeixien l'existència de Déu. Per a ell, el fruit del pecat era la poma, que la va portar a la perdició en Adán, i la sidra, elixir del diable. Com era el que bevien els bascos, el caçador de bruixes estava convençut que les persones boges havien estat posseïdes pel diable i havien d'adquirir experiència.

En onze escrits més s'esmentarien la pomera i la sidra, en textos de fantasia a vegades molt més formals en tràmits burocràtics. “La paraula ‘sidra’ amb grafia en basca és molt moderna”, afirma Alkorta. “No hem d'oblidar que el 99,9% d'aquests documents estan escrits en castellà”. En el centre de documentació, no obstant això, hi ha un munt de materials en basc; val la pena saltar-se en la web, ja que guarda boniques peces.