Com en 2030 tindrem la meitat dels llauradors en els retrats, tenim la necessitat d'organitzar la seqüència. A més, la crisi climàtica ens obliga a reflexionar sobre el model agrícola i a substituir el model industrial pel cultiu popular, quan això exigeix més persones. Com no podia ser d'una altra manera, ara que coneixem l'auge de la punta de la dreta hem d'acabar amb la tendència de tancament”, explica Tarik Belkadi al mitjà de comunicació Le Chiffon. L'associació A4 (A4 o Association, Accueil, Agriculture, Artisanat [Associació, Acolliment, Cultiu, Artesania]) està presentant. Cada crisi es mira un a un, posant a tots en contacte i buscant una resposta que es va treballar per a tots. Quina és la seva solució? reconduir els caserius que es van buidant cap als immigrants, en l'esperit de la sobirania alimentària i de l'agroecologia.

Erreprise park migrant: la relève paysanne est? (Reclutament de terres per part d'immigrants: Serà el relleu per al cultiu?) Podem llegir el reportatge en www.communaux.cc, on recollim dues iniciatives entorn de París: La Ferme de Combreux [Caseriu de Combreux] i La Ferme donis Monts gardés [Caseriu dels Montdés Protegits]. Els immigrants sense papers poden abandonar les dures condicions de la capital i desenvolupar un nou camí en ella.

Col·laboren amb l'associació A4: “Els caserius que es posen en contacte amb A4 encara estan infrautilitzats, per això són de gran valor per a nosaltres. Aquesta commoció queda pendent”, afirma Belkadi. No obstant això, no parteixen de zero, ja que existeixen dinàmiques del mateix tipus per zones. L'estructura del JRS Servei Jesuïta a Refugiats està connectant a totes dues parts, orientant les jornades d'un temps limitat als immigrants. A més, wwoof és una xarxa de caserius ecològics que, a canvi del seu treball, proposen refugi i menjar, en la qual han desenvolupat un “wwoofing solidari” per a facilitar intercanvis entre persones sense papers i amb asil polític i pageses.

Hi ha iniciatives espontànies, però les que situen el cultiu en un veritable ofici, i per tant en l'obtenció de papers, encara estan per sota. Amb la gomita de l'A4, durant el mes de setembre, van investigar i van treballar al voltant de quinze sense papers en la localitat parisenca de La Courneuve. En la presentació de la cita es podia llegir el següent: “L'aposta és doble: d'una banda, respondre als dilemes i dubtes de les persones que, abandonant els països d'origen, tenen dificultats per a trobar un habitatge i un lloc de treball concorde als seus desitjos, necessitats i experiències vitals. D'altra banda, respondre a la decadència de les ajudes institucionals als agricultors, a la desaparició de l'agricultura i de les professions artesanals i a la pèrdua de terres de l'agroindústria i l'urbanisme”.

Caserius buits i altes inaccessibles

El nombre de granges sense successió és tan preocupant com problemàtic: si no es canvia el rumb, els caserius europeus passaran de 10 milions a 3,9 milions per a 2040, enfront dels 10 milions de 2003 a 2016. De mitjana, 27 granges desapareixen cada dia en l'Estat francès i no és una excepció a Occident.

Si es tracta d'un caseriu buit, hi ha molts obstacles per a aconseguir-lo: diners per a adquirir el bé; fam d'ampliar les finques de la zona; desconfiança cap al no local, més encara quan es tracta d'una persona racializada, o traves administratives. Però també és una malaltia més profunda: la protecció estructurada i organitzada del model industrial.

L'agroindústria necessita terres i dificulta els actius caserius. En l'article www.greenwashingeconomy.com Eliminer l´agriculture industrielle est une question de survie (“Una qüestió de supervivència és l'eliminació de l'agricultura industrial”) podem trobar dades significatives: “L'agricultura popular produeix entre el 70-75% dels aliments consumits en el món, en 1/4 de les terres conreades i l'agricultura industrial un 25-30% en 3/4 de les terres conreades. A més, el 44% de la producció industrial està destinada a l'alimentació animal, el 23% es perd (en el transport, en els magatzems o en les papereres dels consumidors), el 9% va com a biocombustible i només el 24% s'utilitza directament en els plats, és a dir, el 6-7% del menjar mundial que es produeix”. És a dir, malgrat la necessitat de moltes terres, no garanteix la sobirania alimentària.

Els membres d'A4 reflexionen sobre les vies d'accés als terrenys i caserius: volen formar part de l'Entitat d'Acolliment Comunitari i Activitats Solidàries OACAS, que els garanteix la competència per a contractar una cooperativa de treballadors i/o jurídicament sense papers. El més factible seria utilitzar els camps aconseguits per la fundació Terre de Liens, amb l'objectiu d'alliberar les terres de la tendència especulativa, una estructura que està fent el mateix treball que la Custòdia del País Basc Nord.

Amb l'intestí de les fronteres del COVID-19 aparegut en 2020, ens vam adonar fins a quin punt no tenim suficients conreadors als països occidentals d'Europa. Els grans agroindustrials encenien l'alarma perquè els immigrants que acudeixen en tot moment no van poder venir. Segons l'estructura francesa encarregada de la immigració OFFI, l'estranger representa el 80% dels treballadors de les granges franceses. Es tracta d'una mà d'obra barata que es fa arribar per a llavors i després s'envia al seu poble, o que, sense papers, entra a Europa per a sobreviure.

Recentment, el 15 de desembre, Marc Szambelan, cap de l'agroindustrial bretó Prestavic, ha estat condemnat a dos anys de presó per “tracte humà” per tractar a disset sense papers com a esclaus –un d'ells es va suïcidar durant la recerca judicial–. Es tracta d'una empresa alimentosa especialitzada en la cria i recol·lecció de pollastres, en la qual es van incorporar a aquesta, comprometent-se el seu cap a obtenir permís d'estada per treball. Però era mentida, i els va mantenir en condicions miserables de treball i vida entre 2018 i 2020: treballant dia i nit, dormint dues o tres vegades, insultant, amenaçant i castigant a qui es queixava; en dos apartaments bruts, carregats de garratones i paneroles, presos, sense calefacció ni llum; sofrint molts accidents laborals, però sense baixes ni visites mèdiques, ni altres. Una realitat d'aquest tipus pot ser la falta de paper, que no té protecció, ja que hi ha persones majors que les aprofiten en el sector primari. A la vista que
el sector primari atreu cada vegada a menys joves, la presència d'immigrants serà imprescindible, com avui, demà. L'agroindústria britànica representada per Prestavic hauria d'acabar amb el suport a les iniciatives de La Ferme de Combreux o La Ferme donis Monts gardés, però les estructures, els sindicats i les subvencions per al cultiu.