Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Literatura florida en Terra nullius

  • Fa 40 anys, la revesteixi Maig va ser creada amb la finalitat d'oferir a les persones que escriuen en Lapurdi, Baxenabarre i Zuberoa l'oportunitat d'entrar i escriure. Ha estat un instrument imprescindible per a la literatura basca: a més de 74 exemplars, han publicat prop de 190 llibres des de 1982. Luzien Etxezaharreta i Itxaro Borda, fundadors de Maig, ens han portat als ambients, aspiracions i desafiaments de la dècada de 1980; i a Amaiur Epher i Xan Idiart, joves escriptors bajonavarras, per a conèixer la visió dels més joves de la casa.
Dani Blanco

22 de desembre de 2022
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Aspecto d'un quadern en format A4 enterament en blanc i negre: fons en negre, Maig i número d'exemplar en blanc i una il·lustració entre tots dos. Així es va publicar el primer número en el primer trimestre de 1982, i després de 40 anys, continua tenint el mateix aspecte: un precisió minimalista, simple, sense furfuria. En el pròleg de 1982 es podia llegir: Una revista, la nostra. Hi ha coses, de tot, en basca, tallers. La nostra literatura. Literatura, per a què? Perquè no han passat solos les nostres famílies perquè
les visquem. Amor, treball, tristesa i muntanyes, esperança i felicitat d'una nit en basca. Esperem que els
nostres siguin en basc.
Literatura per a nosaltres. No morts, per a recerques fredes i per als seus expositors amb cendres. Per a la
literatura viva.

Una vintena de persones es van reunir al voltant del primer número sense imaginar que aquesta aventura literària els portaria fins aquí, responent a la gomita de Luzien Etxezaharreta i Itxaro Borda. Dos escriptors que fins llavors no es coneixien massa es van posar entre les dues preguntes “Qui escriu en basca?” i van formar la llista. A més dels dos que no han de presentar-se, Auxtin Zamora, Jon Cazenave, Jean-Louis Davant, Daniel Landart, Aurelia Arkoxa, Henriette Aire, Emilio López Ribadán Beltza, ja que la mort del difunt Cascavell d'Aberaut Etxaintzi s'ha traslladat enguany. Ens reunim amb Etxezaharreta i Borda en la seu de Maig al carrer Passemillo de Baiona, amb una tarda plujosa i freda de novembre, agraint
que Etxezaharreta hagi portat cafè calent en el termòstat. La seu està plena de cartó amb revistes de 40 anys. Conscient de la riquesa que li envolta, “ells són numerizados, no?”, els pregunta l'inquietant periodista que tot representa un incendi. No han respost amb claredat –un no, un altre comunicat sí–, i aquesta angoixa s'ha associat a la llista de preguntes en el fetge.

En la dècada de 1980 hi havia gent que escrivia en Lapurdi, Baxenabar i Zuberoa, però de forma aïllada, escrivint columnes o articles en els mitjans de comunicació: “Al final érem molts, però no era un punt de trobada”. Es va crear Maig per a cobrir aquesta manca. També van ser molt pocs els llibres escrits en basc. Etxezaharreta recorda que en el curs Langue, littérature et civilisation basque [Llengua basca, literatura i civilització], organitzat per la Universitat de Bordeus, s'oferien llibres en basc: “[Pierre Narzen] Kattalinen kontuak, Xaramela, Otsobi alegiak, Toer-Lafitten hiztegia, gairebé ez zen liburu euskaraz. Borda diu que procedeixen d'una terra nullius. Aquesta terra va ser fructífera, amb un total de 74 exemplars i 190 llibres publicats durant quatre dècades.

Foto: Dani Blanco

En l'epíleg de la primera revista es podia llegir que nosaltres no volem el ‘compost’ d'un altre llenguatge. Als tímids i a la minuciositat dels extrems no tenim res a errar: el futur, que només es fa fent… Han recorregut el camí en basc: “Què és una llengua que no té literatura? Així no es pot viure. La literatura porta moltes coses”, assegura Etxezaharreta. També s'han publicat en francès alguns, seguint l'esperit de llibertat que tenen en la seva base, “amb la llibertat de difondre les obres dels seus amics”.

Es basen en la llibertat i en la brúixola. En els temes tractats s'ha treballat molt: “No volíem mostrar una Euskal Herria bonica, no volíem folklorismo; volíem mostrar Euskal Herria amb les seves ferides i els seus dolors”, va dir Borda. També es reflecteix en la diversitat de gènere enfonsada i en els dialectes que podem originar. La seva llarga absència de la lògica de les subvencions i la seva empremta en un enfocament purament comercial es relacionen amb això: “Els diners gastats en una estructura comercial ha de tenir resultat, ha de pagar als treballadors... és un altre sistema, nosaltres no ho som”.

“Moltes fantasies i pocs fons”, explica Maig Piarres, fundador euskaltzale del setmanari Lafitte Herria, el primer número del qual inclou una entrevista a Lafitte. En formar part d'un capellà, la crítica va ser considerada com una flor. Però Etxezaharreta adverteix a Borda que Lafitte va canviar la seva mirada amb el temps: “Estàvem solos en el nostre temps, vosaltres sou un grup. Viva vostès”, li confessa en algun moment el que era Lafitte.

El primer número de la revista va tenir molt d'èxit: van haver d'imprimir 500 exemplars i treure una segona edició. “La la nostra era fruit del moviment dels vascófilos i va anar bé vista”. No obstant això, l'elaboració de la revista literària exigia moltes implicacions: “Érem cinc o sis per a fer tot; els guhaurs picàvem, maquetàvem, portàvem a una impremta, fèiem metes, distribuíem, veníem… D'escriure a llegir”.

A pesar que el paisatge literari de 1980 era pobre, l'ambient polític estava a borbollons: s'emportaven baralles per les ikastoles, van aparèixer les primeres ràdios basques, els pagesos també van decidir formar el sindicat ELB, la lluita per l'alliberament era tremenda i la repressió dels estats era brutal amb assassinats i detencions del GAL. Què dir de la dictadura franquista en Hego Euskal Herria. “Evidentment, la literatura de lluita no era suficient, però, no obstant això, crec que la literatura tenia el seu lloc i encara sort que tenia aquest lloc”, diu Borda.

En totes les capitals d'Euskal Herria, la dècada de 1980 era època de revistes literàries: Susa a Sant Sebastià , Ttu-ttua a Bilbao, Korrok a Pamplona i Kandela a Vitòria... Maig es va sumar al mapa literari.

En 1981, François Mitterrand va guanyar l'escó del president francès, situant a la dreta en la zona dels perdedors, “Amb Mitterrand hi havia un fort moviment cultural, les coses estaven canviant, i es pensarà el que es volia, però va passar com un alliberament”, recorda Borda.

A partir de 1984 comencen a publicar-se llibres, iniciant-se amb la poesia La vida de Borda. Els dos entrevistats estan d'acord que si Maig no fos el cas, la majoria dels llibres no es publicarien. La traducció també ha tingut el seu lloc, ja que ambdues tenen com a pont entre diferents llengües i mons literaris. Suposem que Aquest amor (Cet amour) del gran Jacques Prevert està traduït al basc en el primer número de 1982.

Un laboratori per a qui vulgui

“Era un espai de formació, podíem veure com la gent agafava el text: ha estat un laboratori per a nosaltres”, diu Borda. Molts han fet el primer pas en aquesta plaça, passant després a altres editorials o a altres àmbits, com el basc, la recerca, el periodisme... Des dels seus inicis, les escriptores han tingut un lloc important al maig, que no és per al País Basc Nord tradicionalista dels anys 1980. Com a exemple, Mayi Pelot, un dels pioners de la ciència-ficció basca i Marijane Minaberri.

Foto: Dani Blanco

Escribir no és un procés fàcil, és un treball que exigeix temps i en aquest exercici tocar una xarxa val or. Ho té clar Etxezaharreta: “Si qui té la potestat no té estima, respecte o complicitat, no ho escriurà. És difícil escriure, no és una cosa que es crea immediatament, per això és molt important tenir un grup al seu voltant”. Aquest és el paper que compleix Maig.

També hi ha gent jove, escriptors recentment iniciats en aquest “laboratori”. Entre ells es troben els bajonavarras Amaiur Epher i Xan Idiart. Epher va publicar el seu primer llibre Profeten iruzurra amb Maig l'any 2021; i Idiartek publica els seus contes en la revista (amb l'editorial Elkar va publicar l'any passat el primer llibre Teresa mendekua). Tots dos consideren imprescindible aquest espai literari del País Basc Nord: “Hi ha diversitat, les portes obertes al funcionament són obertes a totes les persones i això és el que s'agraeix”. Afegeix: “Té un costat anarquista, aquest esperit de guhaurk m'agrada molt”. És conscient de la implicació que això implica: haver d'anar de fira per a presentar el llibre. Recorda el llibre com una experiència que ha estimat l'intercanvi humà. Idiarte també veu a Maig com un “xerès” i una “oportunitat”: “Eneo és una xantza perquè no puc deixar de veure el temps d'escriure i no sempre el prenc. La petició de Luzien [Etxezaharreta] per a la revista em serveix per a posar-me a treballar i gaudir de l'activitat”. Tots dos destaquen l'extensa aportació d'Etxezaharreta: “És un apassionat de la literatura, amb un gran coneixement i generositat”, segons Idiart.

Tenint en compte el grau de compromís que exigeix una associació, el fet d'haver-lo fet a partir dels 40 anys és molt divers. Com no podia ser d'una altra manera, Etxezaharreta i Borda miren al futur: necessiten mans per a agafar el testimoni. S'afegeixen nous noms a l'índex de la revista, la qual cosa els garanteix una part de la sèrie. Implicació? El “suport” rebut també el posen de manifest els dos joves escriptors que, tant a l'hora d'escriure com a l'hora de publicar el llibre, el consideren imprescindible, pot pensar-se que els joves escriptors d'avui i de demà també faran la tasca de mantenir la xarxa completa. Es farà constar. No obstant això, s'han associat a la nova dècada amb l'aire d'esperança que suposa Maig.


T'interessa pel canal: Euskal literatura
‘Politeisme salvatge’: quatre dies en els pensaments d'Angela Davis i Jule Goikoetxea
Goikoetxea ha publicat un nou llibre amb l'editorial Susa: Politeisme salvatge. Malgrat qualificar-la com a novel·la, és una crònica dolça i viva que farà que el lector s'endinsi en els pensaments de Goikoetxea. La presentació ha tingut lloc en el soterrani del carrer Sant... [+]

Amb l'ajuda dels gegants i envoltats de nens presentem el llibre 'L'aventura gegant'
Una gran aventura. El llibre infantil Salba dezagun kalejira ha estat presentat de manera especial per ARGIA, en la capital guipuscoana. Molts nens i pares es van reunir entorn del conte de Gorka Bereziartua i Adur Larrea, i va haver-hi temps per a la festa, per a ballar,... [+]

Aprenent a escriure contes: per on començar i a què seguir?
Garazi Arrula (Tafalla, 1987) i Iñigo Astiz (Iruñea, 1985) han estat convidades per Mikel Ayerbe (Azpeitia, 1980) a la segona de les tertúlies sobre literatura basca, Idazeaz. El tema d'aquest programa d'entrevistes ha estat el conte basc, i entre altres coses, han parlat sobre... [+]

Uxue Juarez. Paraules llumins
"Els poemes són aquestes ones que es produeixen quan llances una pedra a l'aigua"
Fa gairebé 10 anys que vaig tenir com a tutora en el Batxillerat, m'he reunit amb Uxue Juarez en la caseta Toureau (Alkiza) del museu Ur Mara, envoltada de fajos i escultures de Koldobika Jauregi. Uxue continua sent l'autoritat per a mi, però en un altre sentit ara. Porta un... [+]

Katixa Dolhare-Zaldunbide
"S'aprèn a gaudir de la literatura i cal treballar aquest procés d'aprenentatge a l'aula"
És professor de Literatura, investigador i escriptor establert en Banka. A la fi de setembre es va celebrar en Itsasu una xerrada sobre la poesia d'Ipar Euskal Herria . Entre altres coses, hem començat a xerrar amb ell perquè ens portessin als que s'han equivocat.

Presentació del llibre 'Abentura erraldoia' acompanyat d'un cercaviles de gegants i capgrossos, aquest divendres en Gros de Donostia
La comparsa de gegants i capgrossos del barri donostiarra de Gros comptarà amb una kalejira i un ball amenitzat per la presentació de llibres que ha organitzat ARGIA aquest divendres: Una gran aventura. Els autors Gorka Bereziartua i Adur Larrea presenten la kalejira Salba... [+]

Dia d'agermanament entre Baenza i Tafalla
Litúrgia no catòlica en la capella d'Urdoz

Compte amb aquesta mirada del Sud. En primer lloc desmitificar la cega admiració de la terra verda, de les cases blanques i de les teules vermelles, l'amor incondicional, el fetitxisme associat a la parla i al suposat estil de vida. Deixa, com ha escoltat amb freqüència Ruper... [+]


'Gero': el futur del passat

Parlem clar, sense embuts, sense haver de moure's més tard per a dir el que havia de dir: aquest joc, que consisteix a ajuntar les lletres en basca, el va passar Axular. Gairebé tan aviat com s'inventa el joc, de tal manera que en la majoria de les pàgines de Gero l'autor fa... [+]


2024-10-21 | Leire Ibar
Aiora Jaka, Jon Urzelai i Julia Otxoa són els altres guanyadors dels Premis Euskadi de Literatura
En la presentació que s'ha realitzat en el Museu Sant Telmo de Donostia s'han donat a conèixer els guanyadors de les categories de Traducció literària al basc, Assaig en Basc i Literatura en castellà. El jurat ha decidit no concedir el Premi d'Assaig en Castellà, que atorga... [+]

Adur Larrea i Gorka Bereziartua
"Els nens capten més fàcilment la màgia i la sorpresa"
"Volem un conte sobre els gegants, per a nens petits i majors. ARGIA va fer un encàrrec al periodista Gorka Bereziartua i a l'il·lustrador Adur Larrea. Resultat: Una gran aventura. Salvem la kalejira. "Hem intentat obrir una mica la porta per a intentar provar coses noves", ha... [+]

2024-10-15 | Julene Flamarique
Jon Kortazar obté un poema inèdit de Gabriel Aresti
El 14 d'octubre s'han complert 91 anys del naixement de l'escriptor bilbaí, que ha mort en accident laboral.la família Zubiri Moragues ha lliurat al catedràtic de la UPV/EHU Jon Kortazar una fotografia del poema i escriptor Errota gorria. El catedràtic ha assegurat que el poema,... [+]

2024-10-09 | Leire Ibar
Jon Gerediaga, Harkaitz Cano i David de les Heras seran els guanyadors dels Premis Euskadi de Literatura
En roda de premsa celebrada el 9 d'octubre a Bilbao, la vicepresidenta primera del Govern Basc i consellera de Cultura i Política Lingüística, Ibone Bengoetxea, ha anunciat els guanyadors dels premis Euskadi de Literatura.

Ikusi Mikusi euskarazko haur eta gazte literatura azoka iristear da

Saran egingo da urriaren 11 eta 12an, eta aurtengoa laugarren edizioa izango da.


Eguneraketa berriak daude