Relació entre fam i conflictes. Sembla que el tema està ressuscitant-se.

Sí, a nivell internacional està en plena ebullició, i estan en marxa iniciatives polítiques, socials i jurídiques. Sobretot a Àfrica, el tema està en les guerres civils africanes i en la guerra d'Ucraïna. Allí, la fam s'està utilitzant com a arma de guerra dictatorial, la qual cosa també desperta interès.

Però la qüestió és de fa temps, no?

Existeix una clara relació entre els conflictes armats i la fam, especialment entre les guerres civils i la fam. En les últimes dècades, des dels anys 80, o la major part de les guerres mundials són civils i es caracteritzen perquè la població civil es considera normalment enemiga i, per tant, moltes tàctiques bèl·liques són contràries a ella.

Per a castigar directament els ciutadans?

Sí. Obligant a desplaçar-nos, llevant recursos econòmics i terres… S'utilitzen tàctiques que generen crisis humanitàries i les que més sofreixen la guerra són les civils. Per tant, tenim aquesta relació: les guerres produeixen fam. I la dada que el demostra és que la fam, no la fam crònica, sinó que la majoria de les persones que sofreixen crisis alimentoses concretes i dures viuen en països en conflicte. Els desastres naturals també provoquen fam, però la guerra és la principal causa. En 2020, entre 135 milions de persones amb greu inseguretat alimentària, 77 milions vivien en països en conflicte armat.

Però, en concret, estem parlant d'utilitzar la fam com a guerra d'armes.

Sí, en les últimes dècades s'està investigant principalment. Perquè és una pràctica que s'ha utilitzat al llarg de la llarga història, però que semblava que anava decaient des del final de la Guerra Freda, mentre que, des d'aproximadament 2017, estem veient que està reapareixent la tàctica d'utilitzar la fam com a arma de guerra. Aquest mateix any, les Nacions Unides van descobrir que hi havia quatre noves i greus fams, i que, en aquests quatre casos, la fam s'estava utilitzant voluntàriament com a arma.

Quins són aquests països?

Nord-est de Nigèria, Iemen, Somàlia i Síria. En els quatre la utilitzen contra els civils, la qual cosa desperta l'interès pel tema, tant en l'àmbit acadèmic com en l'operatiu. En l'àmbit acadèmic s'ha creat una nova ona per a analitzar el tema en sentit contrari. És a dir, en quina mesura es fan polítiques, programes… a favor de la seguretat alimentària, per a evitar conflictes útils.

I en l'àmbit operatiu?

Organitzacions no governamentals, i les agències de l'ONU, treballen perquè els qui utilitzen la fam com a arma puguin fer front a la seva responsabilitat. És a dir, com es poden castigar aquests actors, com portar-los als tribunals internacionals.

No està ben definit el tema en el dret internacional?

Aquesta és la tercera àrea, la jurídic-política. Als civils no se'ls poden llevar aliments durant les guerres, els convenis de Ginebra ho prohibeixen clarament. Pot utilitzar la violència contra els militars, però cal respectar la vida dels civils, els recursos, el menjar, l'aigua i els serveis sanitaris. La qüestió és que la norma és molt difusa i els tractats de Ginebra es violen cada vegada més. Així, en 2018 el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar una resolució molt important. D'una banda, va reconèixer que la fam s'està utilitzant com a arma de guerra. En segon lloc, ho va prohibir expressament. I finalment va obrir una porta per a castigar-ho.

Una porta.

Sí, és cert que la resolució no concreta el camí per a imposar la sanció, però, en tot cas, la resolució ha provocat que l'assumpte es traslladi al màxim òrgan d'arquitectura internacional, al Consell de Seguretat. Ha estat una fita diplomàtica que reforça el que diu el Conveni de Ginebra. El problema és que tenim molt poca informació sobre aquest tema. En l'àmbit de la seguretat alimentària existeixen sistemes d'alerta primerenca i es poden utilitzar diferents metodologies de recollida d'informació (satèl·lits, enquestes locals, anàlisis de collites i preus) per a predir si s'està produint una crisi alimentària. No obstant això, aquests sistemes a penes recullen dades sobre tàctiques bèl·liques i, sobretot, sobre la seva influència en l'origen de la fam. No s'ha investigat, no hi ha informació local específica. I si volem castigar aquests crims i cridar l'atenció de l'opinió pública, necessitem proves concretes. Per això va plantejar l'Acció Anti-Fam que havíem de desenvolupar una metodologia concreta per a recollir aquesta informació i contrastar-la.

Com es produeix la fam en les guerres?

A vegades, més que la tàctica, és un plantejament general la interrupció del subministrament. Per exemple, a Síria no es pot introduir menjar. També se suspèn l'ajuda humanitària, la qual cosa està prohibit en el dret internacional.

I més concretament?

Per exemple, enverinant pous d'aigua, robant animals o sacrificant collites o magatzems, o col·locant explosius antipersones. Per exemple, els atacs contra les zones rurals són freqüents per a provocar danys directes o per a augmentar el preu del menjar de manera menys directa, utilitzant l'especulació.