El primer número de la revista literària Maiorga, editada fa 40 anys, havia de matar al basc de l'epíleg “per a donar pas a altres llenguatges civilitzats, Unamuno ho tenia, ho tenia. El capítol “Nosaltres no volem el compost d'una altra llengua” em va portar als dos esdeveniments. D'una banda, el prefecte de França als Pirineus Atlàntics, utilitzant el logo de l'Euskararen Eguna, “Prefeta convida a tots els parlants del basc
a una bona festa. L'Estat sosté el basc, element important del patrimoni de França, a través de la Institució Pública del Basc”. Per un altre, la inclusió del bertsolarismo en la relació de béns culturals del seu patrimoni immaterial per part del Ministeri de Cultura francès. París, Bordale, Paue: no som els vostres mantells. Vostès tracten de corrompre el nostre, somiem amb escombraries, però ens utilitzen per a curar la figura de vaig llibertar, égalité, fraternité i defensora de la “diversitat”, fent la nostra seva. Es va sol·licitar la inclusió en el llistat al Ministeri francès de Cultura. Després de la pregunta hem rebut resposta. Hi ha una raó que no he sadollat, que confio en els agents del bertsolarismo que ens han ofert aquesta bella tardor, ric i basc, que no tinc més que agrair l'endemà del passat en Nafarroa Sorra. Però sense preguntar res, voler una “bona festa” el 3 de desembre? Qui i França? No, París, la nostra no és una besta, és una llàstima fer front a traves sense oficialitat, i la culpa és teva. L'ús de la imatge del basc no va aixecar pólvores, l'activitat cultural basca no li va exercir (almenys no públicament). Aquesta iniciativa se centra en l'individu, perquè hem d'incidir en els nostres hàbits lingüístics. Raó. Però el basc és polític, l'individu és polític, i en aquesta equació falta de component polític: la inoficialidad i la diglòssia a patir és la terra lingüística del basc en Lapurdi, Baxenabarre i Zuberoa. Els costums són individuals, però l'entorn influeix molt en elles. En el camí de l'equilibri, unit a la component política i sistèmica, hem de conjuminar el desig d'invertir aquesta terra en l'exercici sociolingüístic. En cas contrari, París ens utilitzarà com a compost, aplanant-nos una vegada a l'any amb un maleït chio.