Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Una identitat d'enhorabona

Enguany se'ns ha obert una mà als bascos des del passat llunyà i l'hem pres amb votació, perquè hem vist la nostra identitat en el lloc que hem llegit en Sorioneku. Nosaltres érem aquí, per tant, des de fa dos mil anys i abans també ho hem pensat. L'Arqueologia i la Lingüística han ajudat a esclarir aquest llunyà passat de la comunitat vascófona, i així hem sabut que en el segle I abans de Crist, quan els primers atacs de les legions romanes es van estendre als camps vascons, els habitants del territori que van anomenar ager vasconum tenien la seva llengua, proto-basca, i l'escrivien en un alfabet propi adaptat, compost de signes ibèrics adaptats per a la fonètica pròpia.

De seguida hem dibuixat un llarg pont en l'imaginari col·lectiu, en una casa dels vascons d'Irulegi hem vist penjada la mà de bronze, desitjant felicitat, i fins a aquestes vespres de nadal ens portem a la idea que formem part d'ell. I és en aquest moment en el qual inevitablement sorgeix la pregunta: com s'ha arribat, en aquest camí tan abrupte de milers d'anys, a aquesta comunitat basca d'avui?

Gràcies a la història sabem que el nostre poble d'Irulegi va ser atacat per l'exèrcit romà en l'anomenada guerra de Sertorio, destruint i cremant les seves cases. Així es va establir la pax romana en els territoris vascons. A partir de llavors, les invasions dels exèrcits estrangers es registren en una llarga llista de països germànics, àrabs, francs, britànics, normands, castellans, nazis, espanyols… Però fins ara les pròpies històries colonitzadores del nostre país ens han escrit, enfosquint la identitat dels revoltats: qui eren aquestes bagaudas revoltades del segle V? Qui i com es van barallar contra els francs? Com i per què els anomenats guerres de parents majors van afavorir la preeminència i invasió de Castella? Què estava realment darrere de la caça de bruixes que van organitzar a Euskal Herria les corones espanyoles i franceses en el segle XVI?

"Si la història és ciència, hem d'abordar-la des del mateix País Basc quan la comunitat basca és l'objecte i el subjecte principal d'aquesta ciència"

Si la història és ciència, hem de treballar aquesta ciència des del mateix País Basc, quan la comunitat basca és el principal objecte i subjecte d'aquesta. No podem fer llums en aquest forat negre de dos mil anys.

El mateix ocorre en els apartats de Sociologia i Sociolingüística. Per a entendre la preponderància del castellà i del francès al País Basc d'avui, per a conèixer i revolucionar de manera científica el camí que va de la llengua pròpia a la fase que han denominat bilingüisme i d'aquí a la substitució de la llengua pròpia i a la pèrdua, és necessari prioritzar el discurs de la Sociolingüística científica en lloc de la fabulació oficial asimilacionista actual.

Des de la Sociologia de la Cultura hem d'aprendre com conformar el Polisistema Cultural que necessita la cultura basca per a viure, com organitzar-lo, prenent com a eix el basc, la nostra educació, els nostres sistemes de comunicació, el món laboral, l'administració i la política, l'art, l'oci, l'esport… La nostra pròpia nació en tota la seva diversitat i complexitat en aquest món d'avui.

Els bascos també necessitem Ciència Política, no per a creure la rondalla d'un lehendakari, quan diu que “la independència és del segle XIX i no d'avui”. Les dades científiques ens indiquen, per exemple, que des de 1975 fins a 2022 s'han creat 49 estats independents, cinc d'ells en aquest segle XXI. Que en aquests moments hi ha pobles d'Europa que s'assemblen a nosaltres.

El basc i la comunitat basca han estat conservats en els últims dos mil anys per la nostra afortunada identitat basca, i la ciència ens obrirà el camí cap a la nació basca.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Finals en l'horitzó

Predir el final de qualsevol cosa s'ha posat de moda. La fi de l'ésser humà, de les ideologies, de la comunitat, de l'autoritat, de la filosofia, o de la democràcia. Són etiquetes carregades de sensacionalisme?

Potser va ser Francis Fukuyama qui va iniciar aquesta moda del... [+]


Euskal herriarentzat nolako Estatu bat nahi dugu?

Bagira prozesuaren emaitza, Herri bidea bide-orria izan zen. Bide-orri honetan, abertzaleen helburua herriari boterea itzultzea dela aipatzen da, eta boterea itzultzeko, herriari burujabetza maila maximoa emanen dioten instituzioak herriari eskaintzea adierazten da. Zehazten da... [+]


2024-07-24 | Egoi Aldalur
SOS Policia Municipal

La Policia Municipal de Donostia-Sant Sebastià encara no ha donat solució a la falta de personal en la seva plantilla. Durant l'estiu la plantilla s'ha vist reforçada amb la contractació de desenes de policies locals per a atendre les diferents necessitats i serveis que... [+]


2024-07-24 | Adrian Zelaia
Sanitaris contra el basc, sanitaris contra pacients

Les exigències de basca d'Osakidetza són abusives. Sens dubte. Estem col·locant i mobilitzant als professionals sanitaris en aquesta línia. Sense estar en contra del basc, amb poques intencions d'aprendre i molt menys d'utilitzar.

La nova plataforma de referència és “Unides... [+]


No és l'únic elefant de la classe

Pello Salaburu posava en valor en les xarxes socials que dins de quinze anys el pes de la població immigrant en Bizkaia es multiplicaria fins a arribar al 22% del total de la població, la qual cosa “constitueix en realitat l'amenaça del basc”. Naturalment, tirats d'aquesta... [+]


2024-07-24 | Itxaro Borda
Test d'estrès

El sol s'ha aixecat per quarta vegada en la zona assetjada de les festes de Baiona i crec que en aquest País Basc del septentrión respirem millor, sobretot perquè els nostres tres diputats són del Nou Front Popular i hem relegat al tercer lloc a l'ona negra i caca. No obstant... [+]


2024-07-24 | Ahoztar Zelaieta
BEBÈS DE GEL

El nou portaveu del PNB en el Parlament Basc, Joseba Díez Antxustegi, ha considerat que el lehendakari, Imanol Pradales, "ha format un govern de dones i homes amb gran experiència, respectats en els sectors professionals i compromesos amb Euskadi". El president del partit,... [+]


2024-07-24 | Tere Maldonado
Carta oberta a la Consellera d'Educació I

Estimada Sra. Pedrosa:

Felicitats pel seu nomenament com a Conseller d'Educació. No és una nova responsabilitat el que d'ara endavant tindràs sobre tu. Has de conèixer bé el Departament d'Educació, després de quatre anys com viceconsejero. En finalitzar el curs, m'agradaria... [+]


El vicepresident Trump i el president ucraïnès, Putin

El debat sobre la deterioració cognitiva de Joe Biden té una durada aproximada de dos anys. A vegades es comportava de manera estranya, a vegades no se li entenia bé o deia coses que no eren veritat, com que el seu fill havia mort a l'Iraq. No obstant això, l'establishment... [+]


Materialisme histèric
Bona cua

Vaig llegir fa dos o tres dies un article sobre les files de Guillem Martínez i no sé si ho vaig entendre bé. Contava que sota la seva casa té una gelateria que no tenia res de particular i que, en els últims temps, sol tenir gent quan s'obre, una darrere d'una altra,... [+]


Tecnologia
Educant l'atenció

No tinc molt clar si, individualment, tenim el poder suficient per a guiar les nostres vides, però sí que hem de continuar intentant-lo. Encara que es poden fer moltes coses en grup, cada dia tenim una lluita solitària amb nosaltres mateixos per a seguir endavant. La majoria... [+]


2024-07-23 | Josu Jimenez Maia
El cas 'La Plutònica'

A pesar que han passat dos segles, el problema de La Plutònica no es pot deixar esvair en el pou de l'oblit. A més de 200 anys enrere per a conèixer la història de La Plutònica, hem de remuntar-nos a l'altre costat de l'oceà, Montevideo.

Els germans José Rosendo i Valentín... [+]


La quadrilla a examen

La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat... [+]


Eguneraketa berriak daude