Abans de llegir Etham Frome de Wharton, el lector trobarà dos pròlegs: el primer, una introducció explicativa escrita pels propis traductors, que a més de recollir alguns contextos i dades biogràfiques de l'autor, realitzen una anàlisi detallada del llibre; i el segon, un pròleg molt interessant realitzat per l'autor. De fet, algunes escriptores ho van utilitzar (o ho tenen?) utilitza l'estratègia: perdura una humilitat impostada (el meu únic mèrit potser és haver percebut que el procediment utilitzat en aquestes obres podria aplicar-se també al meu senzill relat) per a continuar fent el que no s'espera d'ell: escriu.

A mi m'ha enxampat la primera frase del llibre. Quan he llegit, he volgut saber quina és aquesta història que tant ha escoltat la veu narrativa per parts i tantes vegades per boca de molta gent. La frase és intriga, misteriosa. Però a més d'aquesta informació explícita, la gent ens situa en un espai conegut. Probablement en un petit poble, probablement en el medi rural.

Wharton (un dels escriptors més importants per moltes raons XX.mendeko) encerta en moltes coses, però brilla especialment en la tensió i l'equilibri entre els personatges. La veu narrativa és la tercera persona omniscient; és la veu d'autoritat, que tot sap, entre altres coses, la diferència entre el que diuen i (especialment) silencien els personatges o el que diuen, la qual cosa mostren a mig fer i el que fan. La veu ens fa còmplices i testimoniatges del que estem llegint.

Ethan Frome ha de triar entre dues dones: la seva dona, la quejida i la fosca Zeena, que no estima (XIX). Pot ser un exemple d'àngel de la casa del segle) i Mattie, jove, plena d'alegria de viure XX.mende, un exemple de la dona càlida inicial. A mesura que el llibre avança, la intensitat augmenta i la desconfiança i gelosia de Zeena, la contundent lluita interna d'Ethan Fome i l'enamorament de Mattie creen un estat atòmic.

Es tracta d'un llibre enginyós, ple d'ironia i capacitat d'enfrontar-se a un dilema moral, profund. Té un ritme pausat però l'element de la intriga ens ajuda a avançar i es llegeix molt bé.

Aquest llibre és un altre exemple de l'auge que estem observant en els últims anys (per cert, diguem que és absolutament necessari i desgraciadament insuficient): un pas més en la possibilitat de llegir en basca la literatura universal creada per dones. Mirin Arratibel i Aintzane Atela han fet un treball professional de pont cap al basc.