Petits pobles, moltes oportunitats
La majoria de les persones que som cisheterodisidentes hem nascut fora de les ciutats. Hem nascut, crescut i hem viscut (raun) als pobles, fins que les dinàmiques heteronormatives dels pobles ens han exiliat a les ciutats, ens han forçat a sexiliarnos.
Hem anat a buscar a les ciutats l'habitabilitat, la xarxa, la comunitat. Perquè allí hem posat les nostres ganes i els nostres propòsits per a arrelar alguna vegada. A les ciutats ens hem embullat amb els nostres companys, hem construït parentius de transformació i en molts moments hem tingut la certesa de transformar la societat amb les nostres accions. Les comunitats que creguem i creguem a les ciutats, per tant, són necessàries.
Però, sense voler-ho, aquesta tendència urbana també ens ha fet caure en el parany capitalista. Perquè la falsa idea del progressisme, barrejada amb un model consumista traïdor i destructiu, ens ha fet creure que tot ocorre a les ciutats, que tot és color, que les nostres sexualitats afloraran en un sòl fèrtil ple d'oportunitats.
Però les ciutats ja no són tan estimulants i, com diu Iaio Herrero, la ciutat és un fet que només consumi recursos materials i genera escombraries (també emocional), que a més de recursos consumi i fa invisibles a les persones, fins que aquestes s'emporten a l'extrem.
Com a activistes transfeministas estem veient com als pobles es pot reactivar el teixit social i polític cisheterodisidente
Què dir de les comunitats d'avantguarda que estem creant a les ciutats. Sovint són relacions endogàmiques plenes de guayismo i d'aparences, en les quals els elogis permanents de tres o quatre gurus culturals o acadèmics basats en asimetries de poder contribueixen a crear elits culturals, socials i polítiques. Molt subversives, dissidents i progressistes, sí; però elits, en definitiva.
Som molts els que volem deixar les ciutats enrere i, vivint, omplir el sac per a crear comunitat als quals anem als pobles. I si parlem d'habitabilitat, també hi ha dinàmiques i xarxes que fan estimulants les vides de les persones als pobles. Això sí, cal fomentar-los, no sorgeixen del no-res.
El que falta és tot el treball que hem fet LGBT+ a les ciutats. Els cisheterodisidentes hem d'articular entre si.
Com a activistes transfeministas estem veient com als pobles es pot reactivar el teixit social i polític cisheterodisidente. I com a professionals, estem veient com, realitzant diagnòstics municipals, és possible dissenyar polítiques públiques que incideixin en les sexualitats no incloses en el cisheterosis. Perquè, sí, als pobles també pot haver-hi l'oportunitat de ser el que som.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El dia del pastor d'Huarte van explicar que Euskal Herria ha obtingut el reconeixement per a participar en concursos internacionals de tala d'ovella. L'oficialitat es va produir en el Campionat del Món d'Escòcia de 2023, a conseqüència del dossier presentat pels mosses bascos i... [+]
Segurament, la majoria de nosaltres ja han comprat, aquí i allà, els regals per a Nadal. Perquè la visita nocturna a Olentzero és una gran cita, especialment per als més petits. Tots es preparen per a aquesta fructífera època de l'any: Bilbao crema tant com Vitòria,... [+]
Què és el que més t'ha sorprès quan vas sortir de la presó? M'han preguntat moltes vegades en l'últim any i mig.
Veure que els carrers de Bilbao estan plenes de turistes i de gossos amb dues potes, per exemple? O els canvis en la situació política? El primer m'ha cansat i... [+]
El tema de les ajudes per a l'aprenentatge del basc és realment confús. El ciutadà que vulgui aprendre basc haurà d'acudir a més d'una finestreta per a saber quant li costarà el curs que vol realitzar i d'on, com i quan obtindrà les subvencions. Perquè encara costa diners... [+]
La comprensió i interpretació de la llengua matemàtica és el que té importància en el procés d'aprenentatge, almenys és el que nosaltres diem als nostres alumnes. El llenguatge de les matemàtiques és universal, i en general, el marge d'error per a la interpretació sol... [+]
En les reunions ens ajuntem de tot, i les reunions ens caracteritzen en el moment en què cadascun té el seu paper, el seu poder (o la seva falta), la seva edat, el seu moment vital. Però sempre hi ha qui calla. Lete ens cantava que quan siguem majors aprendríem el que costa... [+]
Potser una de les febleses dels éssers humans és la tendència que tenim d'escoltar i atendre la majoria. Segur que ha estat una característica important del desenvolupament de la nostra espècie i necessària per a la supervivència. Però amb la digitalització, aquesta... [+]
Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]