La majoria de les persones que som cisheterodisidentes hem nascut fora de les ciutats. Hem nascut, crescut i hem viscut (raun) als pobles, fins que les dinàmiques heteronormatives dels pobles ens han exiliat a les ciutats, ens han forçat a sexiliarnos.
Hem anat a buscar a les ciutats l'habitabilitat, la xarxa, la comunitat. Perquè allí hem posat les nostres ganes i els nostres propòsits per a arrelar alguna vegada. A les ciutats ens hem embullat amb els nostres companys, hem construït parentius de transformació i en molts moments hem tingut la certesa de transformar la societat amb les nostres accions. Les comunitats que creguem i creguem a les ciutats, per tant, són necessàries.
Però, sense voler-ho, aquesta tendència urbana també ens ha fet caure en el parany capitalista. Perquè la falsa idea del progressisme, barrejada amb un model consumista traïdor i destructiu, ens ha fet creure que tot ocorre a les ciutats, que tot és color, que les nostres sexualitats afloraran en un sòl fèrtil ple d'oportunitats.
Però les ciutats ja no són tan estimulants i, com diu Iaio Herrero, la ciutat és un fet que només consumi recursos materials i genera escombraries (també emocional), que a més de recursos consumi i fa invisibles a les persones, fins que aquestes s'emporten a l'extrem.
Com a activistes transfeministas estem veient com als pobles es pot reactivar el teixit social i polític cisheterodisidente
Què dir de les comunitats d'avantguarda que estem creant a les ciutats. Sovint són relacions endogàmiques plenes de guayismo i d'aparences, en les quals els elogis permanents de tres o quatre gurus culturals o acadèmics basats en asimetries de poder contribueixen a crear elits culturals, socials i polítiques. Molt subversives, dissidents i progressistes, sí; però elits, en definitiva.
Som molts els que volem deixar les ciutats enrere i, vivint, omplir el sac per a crear comunitat als quals anem als pobles. I si parlem d'habitabilitat, també hi ha dinàmiques i xarxes que fan estimulants les vides de les persones als pobles. Això sí, cal fomentar-los, no sorgeixen del no-res.
El que falta és tot el treball que hem fet LGBT+ a les ciutats. Els cisheterodisidentes hem d'articular entre si.
Com a activistes transfeministas estem veient com als pobles es pot reactivar el teixit social i polític cisheterodisidente. I com a professionals, estem veient com, realitzant diagnòstics municipals, és possible dissenyar polítiques públiques que incideixin en les sexualitats no incloses en el cisheterosis. Perquè, sí, als pobles també pot haver-hi l'oportunitat de ser el que som.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No és un senyal d'orgull mirar a les persones que estan davant meu com si no fossin persones? Sí, clar que sí. Però com podem esperar que els altres s'entenguin? Comprendre, observar, mirar. Voler entendre als altres no requereix aquesta actitud orgullosa? Sabent el que és... [+]
Diuen que ha passat un any. Mai he comprès l'arrogant costum que tenim els occidentals: encara que el conflicte duri gairebé un segle, adaptem les dates al nostre gust, regalant la importància que vulguem. Ha estat diferent l'última època per als palestins que estan presos en... [+]
Fa vint anys que soc professor i he estat fent classes en tots els nivells de Secundària, i avui és el dia que no tinc clar quin és el paper del professor.
En la llarga escala de l'educació reglada, cada nivell té les seves pròpies característiques. En l'ESO, per exemple,... [+]
No és casualitat que el Dia de la Hispanitat, el de la Guàrdia Civil i la Verge del Pilar coincidissin en aquesta data. Els tres representen estructures opressores (estàtua, exèrcit i església). D'altra banda, hi ha resistència indígena i població represaliada per l'Estat... [+]
En quantes excursions, sortides o passejos amistosos hem sentit que tots els camins porten a Roma? Moltes vegades, i a vegades, he sentit el deure de dir-l'hi. La veritat és que crec que sempre he entès malament aquesta expressió. Sempre he imaginat un camí recte, en el qual... [+]
Una vegada em van explicar que la paraula spam significa un embotit de molt mala qualitat que es feia als pobles anglosaxons dels excedents de porcs. Pot ser que la paraula sigui coneguda perquè té una carpeta en el correu electrònic que rep missatges que no desitja. Aquest... [+]
Edurne Azkarate va dir enlaire des del micro de l'escenari que el cinema basc té poc basc en la celebració del Festival de Cinema de Sant Sebastià. La frase retrunyeix per la seva veracitat. En l'escena de l'arquitectura es pot repetir el mateix lema i estic segur que en altres... [+]
Onintza Enbeita va denunciar en la seva columna del 4 d'octubre la gordofobia en relació al viscut en una visita al ginecòleg. Es pot dir que tots estem obstinats a entrar en el mateix cos, i és cert, tots hem escoltat el que és, però també és veritat... que el que està... [+]
Uwa, kamsá, tukuná, uitoto, tikun, embera, nasa-yuwe, nuka, sikuani, siano, macuna, yuruti, kichwa, achagua, bora, truncar. Aquests són alguns dels idiomes que es parlen a Colòmbia. Desgraciadament, quan vivia a Colòmbia, en Cundinamarca, jo no vaig tenir l'oportunitat... [+]
A principi de curs les eleccions havien de ser el principal esdeveniment de l'agenda informativa de la UPV/EHU. En la Facultat de Ciències Socials i de la Comunicació, a més, tenim una doble cita, ja que l'assemblea del nostre centre també es triarà a l'octubre. S'obre la... [+]
No sé si es van conèixer en Lapurdi. Enrique Gómez Korta va ser assassinat pel Batalló Basc Espanyol el 25 de juny de 1979 en Baiona. Pakito Arriessin va fugir a Iparralde al novembre de 1978, on va romandre un any, fins que va marxar a Veneçuela per a evitar els atemptats... [+]
Conscients de la importància de la ideologia en el comportament polític, els bascos hem de prestar especial atenció al tema de la nostra ideologia, ja que en el marc d'un emplaçament ideològic concret sempre es decideix què fer, què no fer, com, amb qui, contra qui, etc... [+]
No era una tristesa, al costat. I una gran desesperació. Enguany hem donat a llum dues creacions ("Lurez Ezkutua" i "Bidasoa Mintzatu"), hem obtingut un gran èxit i, no obstant això, un sentiment amarg m'estreny el coll.
Porto treballant en teatre uns 30 anys, escrivint, actuant,... [+]