Quin pes té la responsabilitat del poder? Qui i per què presa decisions que afecten el poble pla? Com es redacten les lleis que fixen l'ordre social? Quan adoptem actituds i camins contraris a nosaltres? Fins quan? Vivim amb por de ser exclosos socialment i castigats legalment. En el xoc entre obediència i desobediència en el treball d'acceptació o rebuig.

Sembla un debat actual i, per tant, el col·lectiu Horman Poster amb l'obra teatral Antigone, la necessitat del no. El seu origen té 2.500 anys. La llavor se situa en el clàssic teatre grec, narrant l'Antigone de la seva mitologia i la història de la seva família: Polinizes està morta per lluitar contra el rei i la seva germana Antígón vol enterrar-la dignament enfront de la negativa del poderós Creont. Ismen, la seva germana, ha de triar entre lleialtat a l'Estat i ètica, entre un bon ciutadà o un mal ciutadà. És l'obra de teatre que més versions ha tingut en la història del teatre, que ha cobrat sentit també en basc i en 2022. En un moment, esmenten els límits, lleis o reivindicacions que existeixen en l'actualitat, i si no parlen de poder, llei, prohibicions, límits i valentia, desobediència, risc i dignitat. I de la traïció. Qui és el traïdor?

Tan interessant com el tema és la manera de comptar. Ús múltiple, ordre i desordre literalment dels mateixos objectes en escenografia. Diferents ritmes i llenguatges per a parlar d'abans i d'ara. Cossos i cossos. I els colors: la presència del blanc que ens porta directament a Grècia i el contrast del vermell, que barreja força, energia i feblesa. Una vida i una mort en contrast. L'obra té l'essència d'Antígone: valent i desobedient. És totalment contemporània i la imatge té molta força. L'any 2021 l'obra va rebre el Premi Donostia de Teatre.

Com aquesta obra és una tragèdia, tenim clar que els personatges no podran lluitar contra el destí. Però cadascun farà resistència a defensar el que creï, però és clar que hi haurà perdedors. La qüestió és quantes maneres de morir hi ha, encara que el cor continuï bategant.