El camp del coneixement facial es va desenvolupant sense que els ciutadans ho sàpiguen massa, i segurament gràcies als teus visats i als meus visats. Sí... això no és possible, i no pot succeir, però està ocorrent. Gràcies a l'última sanció rebuda per l'empresa novaiorquesa Clearview AI hem actualitzat la informació que teníem sobre aquesta realitat, amb una multa de 20 milions d'euros per a la informàtica per part de l'estructura independent francesa Cnil que mira a la informàtica des de l'àmbit de les llibertats. De fet, no està autoritzat a capturar fotos causades en Internet, completant una base de dades de 20.000 milions de cares. Roba fotos tant de llocs web com de xarxes socials. La immensa majoria no sap que està en aquesta base de dades, però pot saber si la seva està en ella enviant una sol·licitud a Clearview AI, que té l'obligació de respondre i que, encara que prengui temps, li respondrà.

La companyia comercialitza l'accés a la base d'imatges, obrint el camí per a la localització de persones mitjançant fotografies a policies, institucions i empreses privades. En la web Nextinpact es pot llegir que l'empresa compta amb 3.100 clients: FBI, el Departament de Defensa Interna dels EUA, l'empresa capitalista Walmart, el banc Bank of America, la cadena de centres comercials Macy´s, així com Policies i Agents Fronterers d'altres localitats. Fa dos anys BuzzFeed havia estat present en 27 localitats, segons l'estudi que va conduir als mitjans de comunicació.

L'article sisè del Reglament General de Protecció de Dades a Europa hauria de garantir el consentiment o la petició dels ciutadans, o l'ús de les dades sense intimidar drets i interessos personals. L'usuari, en aquest cas Clearview AI, ha de recórrer a un interès legítim sense passar per sobre dels drets i interessos dels ciutadans, deixant clar que no hi ha una altra via menys intrusiva per a complir l'objectiu.

Clearview AI va ser condemnat a l'octubre per no complir aquests requisits, després que diversos ciutadans acudissin a Cnil des de maig de 2020. Sentint parlar de l'empresa, alguns van demanar per curiositat dades sobre la seva identitat i van rebre diverses fotografies. L'ONG Privacy International també va acudir a Cnil al maig del passat any amb l'objectiu de garantir el respecte a la vida privada.

Al principi, Cnil li va demanar que acabés amb aquests robatoris i que retirés les fotos de la base de dades, però Clearview AI no li va donar cap successió. Així, disposa d'una multa i fins al 20 de desembre per a esborrar les dades de tots els ciutadans francesos, en defecte d'això, una sanció diària de 100.000 euros. Clearview AI és la pena més dura que no s'ha vist mai de la part del Cnil.

Però dona el mateix a l'empresari Hoan Ton-That: “Una foto pública en Internet no ens parla de si és una persona francesa, per la qual cosa és impossible esborrar les dades dels ciutadans francesos”. Utilitza el mateix argument per a altres denúncies. Perquè França no és l'única que castiga a Clearview AI: el Regne Unit, amb una multa de 8,85 milions d'euros, Itàlia, amb 20 milions d'euros, Suècia, amb 250.000 euros, el Canadà, Àustria, etc., és multipolític per la mateixa raó. Clearview AI es dedica a robar la nostra vida privada en tota la il·legalitat i en la majoria dels casos a espaldar les multes.

Alexandre Lazarègue, advocat de lectura en Le Monde l'endemà de la condemna de Cnil, veu “Lanjerra” al quadre jurídic actual, precisament perquè el Reglament General de Protecció de Dades Europees no prohibeix “perfilar” –la utilització de dades personals per a predir o analitzar l'actitud d'un ciutadà, per exemple, el més evident és el seguiment dels nostres consums… Entre les raons per les quals es pot fer això està la del “interès general”, “la noció en la qual tot es pot ficar”, segons l'advocat. És més, Europa lamenta que defineixi les dades com a “informació simple”, la qual cosa implica acabar amb la “inseguretat jurídica”. Si fos una solució: si les dades personals haguessin estat considerats com a “béns”, podrien dificultar l'ús no autoritzat.

Base en l'extrem dret

L'empresari té 33 anys, Hoan Ton-That. Als 21 anys va fundar la seva primera companyia en el sector informàtic per a piratejar correus electrònics. Posteriorment es va especialitzar en coneixement facial. Se situa en l'extrem dret i és sabut que aposta per la difusió d'aquest enfocament. Va apostar per la candidatura de Donald Trump i va estar també en la festa de la victòria d'aquest últim.

Mike Cernovich és un masculí i conspiracionista i Andrew ‘Weev’ Auernheimer un hacker neo-nazi entre els seus amics, segons el reportatge “Els liaisons dangereuses de Clearview avec l’extrême droite” del mitjà Korii. A l'hora de crear Clearview AI també es va comptar amb l'ajuda d'aquesta part. Entre ells, el blanc Tyler Bass supremazista, el famós feixista Marko Jukic i l'activista extremista dret Charles C. Johnson. També comptava amb diputats i procuradors conservadors. Donada la dificultat de l'adhesió de tots els noms, es pot arrodonir que tots es reunien en la plataforma WeSearchr creada per Johnson, un espai de micromecenatge per a subvencionar projectes d'extrema dreta que van tancar 2015.

El propi Hoan Ton-That seria aficionat al moviment neofaxista anomenat NRx o Llums Fosques, segons Korii. Segons explica el diari Huffington Post, “NRx és el conjunt de geek de la dreta racista i misògina que han influït durant més d'una dècada en els cercles llibertaris de Silicon Valley. [...] Els seus membres lloen a Peter Thiel, microdosifican l'LSD i embelleixen idees totalitàries amb un caràcter pseudointel·lectual que els dona l'excusa moral de calcigar la democràcia”. Finalitzat el reportatge, val la pena dedicar un temps a enviar a Clearview AI la sol·licitud de dades i el mandat de cancel·lació...