Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“Nosaltres no volem treballar la salut mental de les dones, sinó la salut mental des del feminisme”

  • Amb el desig de provocar una transformació en la societat i en la salut, un grup de dones porta un any reunint i han creat recentment l'associació Estereotipak. Volen rebutjar la pràctica d'associar la salut mental amb estereotips de gènere. Mireia Alduncin Zamora és membre d'aquesta. En els seus estudis de psicologia va identificar “moltes mancances” sobre aquest tema i ara està disposat a promoure la “transformació”.
"Emakumeak dituen ezaugarri asko gaitasun gisa ulertuak izan dira, baina gaitasun horiek erantzukizun bilakatzen dira, eta, beraz, karga". / Argazkiak: Irantzu Pastor.

Estereotips. Com has arribat aquí?

En els primers passos de la meva carrera em vaig sentir bastant sola. Amb bona sort, alguns dels meus companys m'han recolzat en el meu model d'actuació, la manera de conduir i fer la teràpia, i m'animaven a seguir en la mateixa línia. Malgrat el meu consentiment, les transformacions sistemàtiques són difícils de dur a terme estant sol. Em va arribar una invitació a un grup de Whatsapp que deia que dues dones volien obrir un espai per a parlar entre la salut mental i la dona, i em vaig acostar. Ens ajuntem diverses dones i es va posar de manifest el desig de seguir endavant. Per tant, continuem ajuntant-nos i donant forma a l'associació.

Quin buit ve a cobrir Estereotips?

Els estereotips de gènere continuen estant molt presents en el dia a dia, des de molt nen. I després d'arribar a l'edat adulta, desgraciadament, no desapareixen. No diguem en salut mental. Estan molt arrelats. És cert que hi ha molta gent treballant en el tema, però no hi ha cap associació basca. Per tant, decidim organitzar-ho des de la primera reunió. Venim amb força a omplir el buit per a parlar, reflexionar i reivindicar la salut mental feminista.

També vaig estudiar sexologia i el projecte fi de carrera el vaig fer entorn del cicle menstrual. I els cossos amb menstruació són cíclics en l'associació. Hem de sentir i escoltar els nostres cicles. Creiem que hem d'actuar respectant la realitat de cada persona, en cas contrari podem crear situacions molt greus, sense adonar-nos, des de la ignorància. Compte amb això!

Quin és el vostre full de ruta?

Només tenim un any de recorregut. Som molt petits, però tenim molt clar que hem de fer treballs exteriors i interiors. Hem treballat molt internament. Moltes reunions per a donar forma a l'associació, però especialment per a donar forma al grup. Hem fet moltes reflexions, hem intentat respondre a moltes preguntes. I el segon pas ha estat sortir al carrer. Per exemple, hem començat a oferir tallers per a reivindicar i treballar la salut mental feminista. Perquè nosaltres no volem treballar la salut mental de les dones, sinó la salut mental des del feminisme. És molt diferent. Volem centrar-nos en la dona, amb una visió feminista. Això és el que reivindiquem. De moment estem orientats a la dona, no treballem amb els homes, però també hem de parlar d'ells.

Com veiem la situació? Com tenim salut mental?

La salut mental, encara que sembli mentida, està en un bon moment històric. Cada vegada hi ha més persones que manifesten la necessitat o la necessitat de la teràpia, i això és un pas important. El reconeixement a la teràpia és favorable a la salut mental.

Veig a moltes dones en la consulta i al principi se senten soles. Perquè creuen que el “això” que els passa els ocorre a ells sols. Però un dels meus objectius és explicar que no és així. També és important polititzar la salut mental.

Ara es parla molt de dona i de càrrega neuronal.

Sí, i hem de plantejar-ho. Algunes qüestions que històricament ens succeeixen a les dones han estat considerades i tractades com a problemes biològics. Moltes simptomatologies s'han associat al gènere sexual i no és així. Afortunadament, hem començat a canviar les coses. El que està passant a les dones no és casual ni és biològic. Hem de canviar aquesta comprensió, aquest frau imposat. I sí, aquí hi ha càrrega neuronal, entre altres coses.

A més, la salut mental s'ha deixat sempre en un segon pla. Per contra, tenim el costum de curar o atendre ràpidament qualsevol ferida o dolor físic.

Moltes de les característiques de la dona han estat concebudes com a aptituds. Per exemple, fer dues coses alhora, i això no és broma. Però aquestes capacitats es converteixen en responsabilitat i, per tant, en càrrega. A més, la responsabilitat de solucionar-ho s'ha canalitzat de manera personal. I no, això és col·lectiu, és responsabilitat de la societat. Està en la societat. No és individual, és política. I en Estereotipak treballem en aquest camí.

Teniu aliats internacionals?

Res com el nostre, però el tema està damunt de la taula. Per exemple, en el moviment feminista i en els grups d'Ajuda Mútua. Existeix també un moviment anomenat Orgull Boig. Ens agradaria acostar-nos a tots i, de pas, ampliar el grup. Qualsevol persona pot pertànyer a ella, no és obligatori exercir la sanitat. En definitiva, volem reflectir la realitat social i la diversitat en el dia a dia de l'associació. Sens dubte, això enriquirà la nostra activitat.

Teràpia també feminista

"Jo volia estudiar medicina, però un professor, potser amb la seva millor voluntat, em va dir que no, que era millor estudiar infermeria, que era molt sensible. Va ser un cop per a mi. No vaig entendre per què. I ho he entès després: estereotips de gènere. També estava en una situació vulnerable i no vaig sentir cap mà. D'aquí vaig decidir estudiar Educació Infantil, des de l'empipament, la frustració i el dolor. El meu objectiu era que els altres nens no fossin iguals. Però al final em vaig adonar que el meu és el camí de la psicologia. I avui soc terapeuta feminista".

 


T'interessa pel canal: Psikologia
Menys psicòlegs per a atendre víctimes de violències masclistes
En el Servei de Suport a les Dones i a les Famílies de la Diputació Foral de Bizkaia s'han eliminat tres de cada quatre psicòlegs. És més, els treballadors han denunciat que el nou pla d'atenció a les víctimes de violència masclista exclou a moltes dones.

Ismael Cerón. Flexibilitzar etiquetes
"Si el personal és polític, la psicologia també ha de ser política"
Acudir a la teràpia ens ha ajudat a situar uns dolors i a viure més amb el que som. Però, sent gent polititzada, sovint ens ha suscitat dubtes, contradiccions. Quan vaig tenir notícia de Psicoteràpia queer, d'Ismael Cerón, em vaig adonar que aquestes inquietuds eren... [+]

De qui és responsable el sofriment psicològic?

Ara parlem més de la salut mental, del benestar psicològic i la seva repercussió en la nostra qualitat de vida. És motiu d'alegria, perquè ajuda a treure el tema de l'armari, perquè en demostrar que el dolor el tenim tots (i no uns pocs) el malestar es normalitza i ajuda a... [+]


Eskola nola bihurtu espazio psikologiko seguru

Haur eta gazteen egoera emozional eta psikologiko txarra dela-eta, irakasleak gaindituta daudela eta ikastetxe bakoitzean psikologo bat ezarri beharko litzatekeela aldarrikatzen du mugimendu batek. Hari horri tiraka, jakin nahi izan dugu zein den pandemiak eskoletan utzi duen... [+]


Som neuròtics, ho sento

El passat estiu vaig impartir un curs sobre prevenció de la neurosi en el marc de les trobades pedagògiques Hik Hasi. Moltes persones es van inscriure perquè el títol els resultava atractiu, el més segur, perquè donava a entendre que la salut mental (o la falta de salut)... [+]


Falses creences sobre el suïcidi
Què fer quan algú manifesta un pensament suïcida? responen a la pregunta “Suïcidi: Altres pandèmies del segle XXI” han desmentit en primer lloc alguns mites sobre el suïcidi, preguntant pel suïcidi, cridant l'atenció, l'orientació genètica, la impulsivitat, la salut... [+]

2022-10-26 | Unai Brea
Pili Castro. Investigador de solitud
“La solitud és una epidèmia de la nostra societat, no sols de les persones majors”
Pili Castro Blanco (Basauri, 1968) és Doctora en Psicologia i Professora en la Universitat de Deusto. Així mateix, s'encarrega de l'àrea de majors i envelliment en Càritas Bizkaia. En 2016 va presentar la seva tesi doctoral sobre el sentiment de solitud en les persones majors,... [+]

Monstres populistes en els debats sobre el COVID-19 i la guerra d'Ucraïna
Símptomes d'inestabilitat i falta d'alternatives
Hauràs vist en les xarxes i en el debat a foc. Potser hagi tingut algun dubte amb ells. O potser vostè és un d'ells. Tranquil, no passa res. La crisi del COVID-19 i la guerra d'Ucraïna han sacsejat a l'opinió pública i han cobrat un protagonisme diferent, d'una banda, els qui... [+]

GuNETuz: comencem a formar una xarxa de psicòlegs bascos

Al novembre de 2019 es va celebrar a Eibar la III Trobada de Psicòlegs bascos. En la trobada es va posar de manifest la necessitat de crear una xarxa entre els quals tenim la psicologia i el basc com a llengua nòrdica. També ens va semblar urgent visibilitzar i compartir el... [+]


Musukoaren atzean ezkutaturik

Gero eta eremu gehiagotan musukoa kentzeko aukera ematen ari zaizkigunean, fenomeno esanguratsua atzeman dute hainbat nerabe eta gazterengan: ez dute musukoa kendu nahi, norbere konplexuak, segurtasun-gabeziak eta autoestimu baxua ezkutatzeko aproposa baita maskara, kanon... [+]


2021-09-30 | Leire Regadas
Leire Pinedo. Psicòloga
“Ens costa demanar ajuda, hi ha un gran estigma associat a la salut mental”
Per a aprendre a detectar i acceptar emocions, Leire Pinedo (Bilbao, 1990) publica en les xarxes socials píndoles amb forma de reflexió i consell que tracten de trencar amb els tabús més arrelats en la societat. Aquesta és la seva vocació: prevenir les malalties mentals... [+]

Leire Murguialday
"Hi ha molta gent en aquesta societat que no pot pagar un servei de psicologia"
La societat viu una situació extraordinària en l'últim any. La pandèmia ens ha donat l'oportunitat de conèixer-nos més a nosaltres mateixos després de tres mesos de tancament, fins que la situació per a molts s'ha tornat insostenible. Amb motiu de la salut mental,... [+]

2021-02-10 | Jon Torner Zabala
Haurtzaroan jasandako sexu abusuek bizi osorako utz ditzaketen ondorio psikologikoez

Enrique Echeburúa EHUko Psikologia Klinikoko katedradunak eta Cristina Guerricaechevarria psikologoak, sexu abusuak pairatu dituzten haurrekin eta familiarekin izandako prozesu terapeutikoak aztertu dituzte Abuso sexual en la infancia. Nuevas perspectivas clínicas... [+]


Besarkadak jasotzeko gelak Italiako zahar etxeetan

Plastikoa tarteko, senide eta lagunen musu eta besarkadak jasotzeko guneak atondu dituzte Italiako zahar etxe batzuetan, pandemia garaiotan adineko askok bizi duten isolamenduari eta horrek bai emozionalki bai osasunean uzten dituen ondorioei aurre egiteko asmoz.


Eguneraketa berriak daude