Han passat ja vint-i-cinc anys des que vam tenir la primera oportunitat d'encendre l'ordinador, passar el cable del telèfon d'un forat a un altre, submergir-se en Internet i entrar en la Llum de Xarxa. Vint-i-cinc anys des que es van modificar les regles del joc per a fer periodisme. Però en què es troba avui aquest petit grup d'ARGIA i quins són els seus reptes de cara al futur?

En una cultura petita, Internet va obrir noves vies per a influir en un petit grup. Va haver-hi una època, fa uns deu anys, amb la creació de xarxes socials, en la qual els petits mitjans de comunicació es van veure a l'altura dels grans en nombre de seguidors. Era increïble. Una gran oportunitat. Però en aquests deu anys la roda ha continuat funcionant i les institucions i poders s'han encarregat bé de dotar a determinats mitjans de finançament i recursos perquè tornin a imposar-se en el món digital. El partit continua viu.

N'hi ha prou amb mirar una mica en les xarxes socials per a veure el poder dels grans, com estan organitzats, com es fan ressò mútuament... I és difícil afrontar-ho. L'equip d'ARGIA el té clar, com ho té clar, però amb una bona feina pot guanyar referencialidad i arribar a nous seguidors, pot influir en el món digital.
Nova portada web amb
l'any nou

El camp de joc és Argia.eus. ARGIA maneja aquí les seves cartes per a després difondre-les a través de les xarxes socials. La web compleix 25 anys i, a més de revitalitzar, també ha netejat els budells. La decoració de la web realitzada per a l'efemèride del quart de segle s'ha aprofitat per a organitzar una eina més funcional des del punt de vista administratiu, una mica obsoleta. S'ha preparat per a treballar de manera senzilla des dels mòbils i, encara que en paper de l'usuari, s'han tingut molt en compte aquests dispositius.

Els periodistes d'ARGIA estan posant forces en el multimèdia. En els últims quatre o cinc anys s'han centrat molt en els pòdcasts, que és la tendència actual. Fins llavors havien treballat més en l'estil de reportatge de vídeo, però el ritme és intens i exigeix canvis en tot moment, cal mirar on es juga el partit, no perdre la pista a les tendències i intentar buscar un espai aquí. També s'ha estrenat un plató amb un programa de ràdio gravat com a audiovisual Espontània Ta Natural, i s'estan preparant nous projectes de cara al futur per als pròxims mesos. L'èxit del projecte Bizi Baratze, estratègic per a ARGIA, es planteja, entre altres coses, adequar-lo a aquest format.

El canvi és constant i fàcil quedar-se darrere d'Internet. Sense encegar-se de moltes coses amb l'abastat, l'objectiu és identificar els punts més forts, d'aquí i de la forma, fer coses netes, innovar en la mesura que sigui possible i no acarar amb visites i seguidors, posar el focus en aquesta eficiència.

ARGIA genera molt contingut, tant per al paper com per a la web, i ha d'aconseguir optimitzar aquesta energia, “treure profit” del que fa, per a continuar oferint productes crítics al ciutadà en múltiples formats. Els membres de l'equip de treball se centren en alimentar més la revista, internet i multimèdia. Tot és un projecte comú i el treball conjunt pot servir per a un altre, si es milloren les sinergies i es dissenyen els projectes de manera integral. Allunyats de les pors que tenien amb la duplicitat quan van començar a funcionar en Internet, avui dia no sols adapten un reportatge en paper a la xarxa, sinó que ho utilitzen, per exemple, per a fer una entrevista o un reportatge per al setmanari pòdcast, per a afegir informació, per a donar altres referències, per a tenir temps per a la improvisació... I viceversa, també adapten per al paper treballs creats per a multimèdia.

Possibilitat de caigudes en la xarxa de velocitat

La xarxa ens porta a gran velocitat i engantea. ARGIA també va tenir el risc de caure en la competència de la velocitat, “quinze millors que cinc”. Les xarxes socials ens porten a l'agost, però davant aquest món hi ha un altre que agraeix una mica els continguts. És un dels punts forts d'ARGIA, per la qual cosa des de fa temps ha apostat pel periodisme de llarga respiració, creant continguts per a escoltar, llegir i veure amb calma.

Convé tocar de peus a terra i pensar bé el que es vol oferir a la gent. Cal no oblidar, entre altres coses, que et continuen confiant, que treballes els continguts que valen la pena, i si caus en el cercle viciós de la velocitat també portaràs als teus seguidors a això.

Es nota en el resultat. ARGIA vol fer una premsa de qualitat, i per a això, sense deixar de donar compte de les notícies més importants de l'última hora, prefereix fer un seguiment de l'actualitat sense caure en la dictadura de l'última hora, analitzant les diferents arestes, recollint opinions d'experts en el tema i elaborant reportatges més profunds.

Nor-Nori-Nork

Sembla que en Internet tots comencem de zero. Que tots estem igual. Que segons els nostres mèrits anirem aconseguint més o menys seguidors. Però el joc no té només aquesta regla. Qui està darrere d'Internet i qui decideix a qui ensenyar i en quina ordre? Algorismes ditxosales. Situar-te aquí no és tan fàcil, perquè en moltes plataformes no tens control dels teus continguts, i encara que creguis continguts ordenats, una altra mà decideix portar-te a la primera línia o a la dècima.

Per a entendre-ho millor, un exemple: recordava com funcionava inicialment Facebook? Tenia 50 persones –per tirar una xifra– o pàgines agradables. Quan aquests publicaven alguna cosa apareixia en la seva paret d'una manera cronològica i descendent, de la més recent a la més antiga. Avui dia és la mateixa plataforma la que decideix "el que t'interessa" veure a tu mitjançant algorismes, i va mostrant una mica de publicitat, una notícia publicada fa una setmana per ARGIA i una fotografia que un amic penja fa cinc minuts. Per tant, tots els seguidors d'ARGIA abans rebien el que s'anava publicant al llarg de la jornada i obtenia eco, algunes reaccions, difusió de continguts. Per contra, avui dia, amb gairebé 28.000 seguidors, a pesar que algunes notícies es difonen de manera espectacular, altres publicades no m'agrada rebre cap. A cap dels 28.000 li ha agradat el publicat? O potser a molts no li ha aparegut?

Peertube, Mastodón...buscant nous camins

Els grans d'Internet ja no són només mitjans de comunicació, les plataformes són uns poderosos monstres i aquest món de la informació t'obliga a estar atents i a trobar nous camins. Amb Telegram i Mastodón funciona molt perquè ARGIA té actualment, més o menys, un control del seu contingut en aquestes plataformes. Per a penjar vídeos com en el cas de Peertube. En el camí cap a la sobirania tecnològica, és important que cadascun tingui els seus propis servidors, no sols com a decisió política o com a filosofia, sinó que també en la pràctica s'adona que està venut d'una altra manera davant els ciberatacs.

No obstant això, ARGIA està en fase d'experimentació de la xarxa, com sempre ha estat. Sap que moltes de les plataformes són de multinacionals i que si alguna vegada es tanquen aquestes qüestions pot perdre el que és aquí, però no vol renunciar a la visibilitat i a la gent de la xarxa. Està trobant el seu espai, i també vol aprofitar aquests espais per a donar a conèixer els seus continguts, per a obrir nous camins sense detenir-se en un lloc còmode.

En lloc d'entrar en alguna cosa perquè està “de moda”, la pregunta ha de ser: ens serveix per a difondre els nostres continguts i valors? Per a fer el nostre periodisme? Si és així, però mantenint l'essència d'ARGIA. El llenguatge és qüestió, no si una xarxa social està bé o malament. Has d'aconseguir que el que vols dir i els teus continguts s'incorporin aquí. Per exemple , en el programa de Bertso Txapelketa Nagusia s'ha saltat de Tik a Toki. No veurem (esperem) als periodistes en la dansa, ho utilitzaran com a canal de difusió dels continguts que generen, per a difondre el periodisme.

La clau està a saber adaptar formats. No significa que tot el que es crea es posi en el mateix format en totes les xarxes socials. Cadascun té les seves pròpies regles. Tik Tok o Instagram, per exemple, són llocs per a pujar coses molt curtes, però es pot aprofitar per a posar petites porcions d'un llarg contingut preparat i mostrar l'obra d'ARGIA. L'important, perquè al final és transmetre el que està en l'essència.

Continguts lliures

Així ha estat des del principi. Una dels dubtes que va sorgir en 1997 va ser si tots els continguts de la xarxa havien de ser posats lliures o no. El grup va decidir per unanimitat que sí, que la nostra és una cultura petita, que estem treballant en basca i que l'objectiu és que el nostre treball arribi al major nombre possible de persones. Després de vint-i-cinc anys l'objectiu continua sent el mateix i la decisió dins de la llar és ferma. Avui dia, a pesar que nombrosos mitjans de comunicació han optat per col·locar un cadenat o limitar els continguts, són molts els mitjans que porten a la pràctica la cultura dels continguts lliures que defensa ARGIA i incideixen compartint-los.

En la web d'ARGIA pots trobar tots els reportatges, entrevistes i continguts gratuïts per a la seva lectura i difusió completa en la llicència lliure Creative Commons-BY-SA. El canal multimèdia també inclou centenars de documentals, tertúlies, curtmetratges i esdeveniments en basc. I si tot això és possible, és gràcies als milers de ciutadans que fan costat econòmicament a ARGIA. Continuarem reforçant, fil per randa, la xarxa que volem.

Van tenir llum

1997 és el punt d'inflexió d'ARGIA. Passen de fer el setmanari sol a alimentar la Llum de Xarxa. Estan en Internet. En pocs anys s'introdueixen en un món capaç de fer coses fins llavors impensables, però a poc a poc van obrint noves finestres. De moment, han penjat la informació que tenen digitalitzada.

Un dels primers a fer el salt a la xarxa ARGIA en l'àmbit de la cultura basca i la comunicació basca. L'altre va ser el canal Ttipi Ttapa. Van tenir llum, vista o sort.

No obstant això, en el cas d'ARGIA l'aposta amb internet no pot entendre's fora de la lògica del grup empresarial Ametzagaiña. La cooperativa informàtica Adur, la impremta Antza i ARGIA van constituir en 1997 una entitat sense ànim de lucre sota la forma jurídica de Grup d'Interès Econòmic. Posteriorment es va incorporar el Iametza Interactiu. Quins eren els objectius d'origen? Col·laboració en el desenvolupament de l'activitat pròpia de cada empresa, recerca i desenvolupament de noves tecnologies i desenvolupament de nous projectes aprofitant les sinergies existents. Es tractava, i continua sent, de satisfer les necessitats de recerca i desenvolupament de les tres empreses associades perquè poguessin aconseguir el nivell tecnològic necessari per a mantenir i reforçar les seves aspiracions d'origen.

Utilitza el pauso d'internet mitja part. En un grup de persones tècnicament molt qualificades, podien fer possible aquest projecte, i ARGIA, sense el suport del grup, tindria dificultats per a recórrer aquest camí cap al món digital i liderar el País Basc.

Històric d'entrevistes d'ARGIA

Per a 1997 ja havien fet alguns treballs domèstics. Pel que sembla, la pròpia impremta estava lligada en gran manera a la digitalització i amb la seva ajuda es va completar la col·lecció d'entrevistes realitzades per ARGIA durant anys en format CD-ROM. Per tant, quan van preparar la web ja tenien el primer material per a penjar-la a l'abast de tots. A partir d'aquí, van començar a penjar alguns fragments del setmanari, que no van poder posar tota la revista durant uns mesos, després els continguts de l'anuari, les notícies, les primeres obres multimèdia arribades en 2007, les xarxes socials, i la velocitat de la llum fins avui.