Ens hem reunit en la seu central d'Arrasate amb Onintza Legorburu i Inma Elexpuru, i en l'oficina d'Andoain amb Mikeldi Zeberio i Maite Inda. En aquestes línies hem cosit els relats dels quatre assessors.

Onintza Legorburu, des de 2018 en Emun: Després dels estudis universitaris vaig treballar en un restaurant i de sobte, als 24 anys, anava a una gran fàbrica de 1.000 treballadors, al·lucinava de l'olor, del soroll... Sembla una ximpleria, però ni tan sols sabia vestir-se. Les seves eines són les botes especials que et deixen allí. "Quins dimonis estic fent jo amb aquestes sabates? ", pensava. Dos mons paral·lels s'uneixen. Gent universitària, més acostumada a estar en les oficines, i anem, no sé, a una fosa d'Ederlan, per exemple, un lloc fosc, foc, gent bruta... i tu, allí, en Euskaraldia no sé què explicar. Tinc la sensació que en un temps els membres d'Emun el tenien molt més interioritzat. Els primers plans de basc es van desenvolupar en els tallers, hi havia molts treballadors vascófilos, el vent s'inclinava, i vostè s'acostava a explicar-lo i a explicar-lo, els semblaria el més lògic del món. Però la societat ha canviat, i els centres de treball també, el moviment a favor del basc és molt de menor. El primer obrer es desplaçava i els diners per a la Korrika es recollia a mà. Em veuria tan vergonyós si avui ho fes (ja ja ja ja ja ja ja).

Inma Elexpuru, des de 2000 en Emun: Jo estic acostumat als tallers. He tingut sorpreses agradables. Vas a un treballador que està en la cadena, de traduir al basc el panell de comandament de la màquina, a explicar això i altres, i t'atén! "Sí, segueix, estic escoltant", et diuen, sense allunyar la mirada de la màquina. És d'agrair. O de pandèmia. Per exemple, els treballadors d'EIKA, amb seu central en Etxebarria, van passar diversos dies a casa, es van posar en marxa Expedients de Regulació d'Ocupació, canviaven contínuament els protocols de seguretat... La direcció havia de comunicar aquests canvis i totes les comunicacions es van fer en basca. També ens deien els diumenges a la nit per a preguntar-nos si estaven escrits correctament, perquè volien comunicar-se bé. En les crisis més dures també es va prioritzar el basc, tenen molt mèrit. EIKA va començar la seva marxa en 1999 amb Emun, amb l'objectiu que el seu funcionament intern sigui íntegrament en basc. En les contractacions es contempla l'acolliment dels castellanoparlants, però de manera inclusiva. Se'ls posen a la seva disposició recursos per a aprendre basc, ja que si no, posaries tot el taller parlant en castellà. Així mateix, els socis han de saber basc, ja que poden arribar a ser presidents de l'empresa, no es pot retrocedir.

Mikeldi Zeberio, des de 2007 en Emun: La gestió lingüística és contínua. Retrocedir és fàcil, perquè la realitat canvia tant en la societat com en les empreses. En 2016 vaig deixar de treballar en els plans de basc per a abordar més la línia de la governança. Em deixaven un sabor agredolç. A vegades treballava sense saber cap a on anàvem, per part dels clients no veia massa traccions, però a la fi d'any la seva valoració era positiva. Jo els deia: "Però no hem fet moltes coses". Però ells mateixos responen: "No, estem molt contents". Amb qualsevol altre proveïdor segur que són més exigents, per què no?, pensava. Tinc la sensació que fins a un nivell es veuen bé els canvis, però a partir d'aquí... Hi ha accions que són simpàtiques, que busquen motivació, que els agraden molt les competicions, però quan comences a tocar coses estructurals...

Maite Inda, des de 2017 en Emun: Crec que hi ha topalls en el treball de tots els temes que requereixen transformació social. Les raons per les quals s'inicia un procés són diferents: unes comencen perquè creuen en això, unes altres perquè se sumen a l'ambient social, o des del punt de vista de la rendibilitat, perquè la formació dels treballadors beneficia a l'empresa, o per a complir el marc legal... En qualsevol cas, en tots els casos, la transformació social li exigirà moure les coses de lloc, canviar els criteris de contractació, per exemple, abordar qüestions de gènere, bretxa salarial, pluralitat... Si vols continuar fent el que fas de la mateixa manera, no obris aquesta caixa perquè exigeix canvis.

M. Zeberio: En les grans superfícies, per exemple, s'ha fet un gran esforç en euskaldunizar el paisatge lingüístic, en els cartells i altres; però en els objectius interns, la convicció que tenen els directius i treballadors, doncs... Algunes persones clau de les empreses poden ser un obstacle, entre altres coses perquè “obliden” les coses. Jo diria que en els últims anys es fan plans més concrets, treballs específics amb persones específiques.

H. Legorburu: Emun ha tingut històricament una manera de treballar, més presencial, més des de dins de les empreses, de baix a dalt... Això ha canviat. Ara ens toca incidir més que fer. “De baix a dalt” és bonic per a l'oïda, però hi ha coses que són fàcils si ho fem de dalt a baix. Si jo tinc al meu costat al cap de personal dient “això cal fer-ho així”, perquè així cal fer-ho.

Els plans d'igualtat són una cosa que ha irromput per la llei, però són molts els que creïn en la igualtat, més enllà de la mera estratègia de màrqueting. Quant al basc, algunes empreses s'incorporen per a obtenir el certificat Bikain.

M. Zeberio: S'han aconseguit algunes coses, posar notes en basca en els aeroports, euskaldunizar el paisatge lingüístic dels comerços o que el personal d'acolliment de les seus de les institucions parli en basca, però amb objectius interns... Alguns projectes no han tingut continuïtat. La crisi de 2008 va facilitar la reducció de partides per al basc. Crec que ens hem relaxat; a Emun ve més peticions d'igualtat que de basca.

M. Inda: Cada vegada ens criden des de més llocs, i és clar que això està lligat a la llei. Ens agradaria tenir mesures d'aquest tipus per al basc. És el dubte de sempre: fins a on cal regular o obligar i fins a on cal impulsar-ho? Però, que és útil per als altres, per què no per al basc?

Jo vinc de l'àmbit del basc, i estic aprofitant les característiques de la seva normalització per a elaborar plans d'igualtat de gènere, per a equilibrar trepitjades. I viceversa. El mainstream o de la transversalitat, en el qual cal integrar polítiques d'igualtat en tots els departaments d'una organització, per exemple, com fer-ho amb el basc? El gènere té definida aquesta estratègia, què és mainstream, com s'ha d'estructurar, procediments, recursos. Les estableix la pròpia llei.

M. Zeberio: En el cas de les llengües minoritàries hi ha dos marcs: l'institucional (carta europea de llengües minoritzades amb recomanacions) i la declaració universal dels drets lingüístics (signada pels agents públics a Barcelona en 1992), però no són legalment executius, no hi ha obligatorietat.

M. Inda: Aquí s'ha apostat per una política de promoció, en la creença que l'euskaldunización de les noves generacions farà que tota la societat s'euskaldunice, però aquesta tesi ha fracassat. No hi ha hagut obligatorietat, sinó polítiques de promoció. Hi ha ajudes per als plans de basc, però no hi ha llei. El marc és internacional en matèria d'igualtat: el 50% de la societat té més privilegis que el 50% restant. Se cita, per exemple, que la manifestació més crua de la situació és la violència masclista. El marc legal del basc no està tan definit.

M. Zeberio: Si es parla de termes com a “substitució lingüística”, s'actuaria amb més valentia en l'adopció de mesures. El propi Estatut de la CAB diu que les llengües són el basc i el castellà. En l'Estat, l'arquitectura jurídica és descendent, si surt dels límits marcats per la superior... La pròpia Constitució recull l'obligatorietat d'aprendre castellà i el dret a parlar dels altres.

H. Legorburu: Amb la igualtat hi ha molta més sensibilització que amb el basc, com en altres àmbits de la societat. Clar, hi ha contraris, i són molt oposats, a més són haters, com en el cas del basc. No són molts, però produeixen molt soroll, murs... En general, no obstant això, no és necessari explicar per què s'iniciarà el pla d'igualtat. Per descomptat, quan comencem a realitzar accions de discriminació positiva haurem de donar més explicacions (ja ja ja ja kar).

--------------------------------------------------------

Quan es creï en la participació

Emun treballa a Navarra des de 2004. Primer el pla comercial de la Comarca de Pamplona i després Fagor Ederlan Tafalla, Mapsa... La pertinença a la Corporació Mondragón va contribuir a posar en marxa plans de basc en aquestes empreses. En aquest sentit, Maite Inda ha destacat dos projectes: Pla estratègic de l'Ajuntament de Bakaiku, premiat pel Govern de Navarra, "Dins de 10 anys, vols veure el poble buit?" que es va constituir entorn de la pregunta, en la qual el valor del treball veïnal va ser recollit en una ordenança i el projecte comunitari de cooperació i desenvolupament local en Mimukai, Larraun-Leitzaldea. A Navarra, Emun va obrir l'oficina primer en Villava, però després es van traslladar a Berriozar.

En l'àmbit de la governança, Mikeldi Zeberio ha treballat sobretot a Guipúscoa. Com a experiències positives ens ha comentat iniciatives com les de les terrasses de Getaria, la de la volta dels pressupostos d'Oñati o el del parc de skate d'Oiartzun, en el qual va participar molta gent, incloent-hi un munt de nens i joves.

"Moltes vegades em pregunten: 'Però la gent participa en aquests casos? '", diu. "Si és un tema important per als ciutadans, sí, més quan aquesta institució té una trajectòria de participació, de credibilitat per a iniciar aquest procés". Sovint es produeix una bretxa entre els ciutadans i l'administració, fins i tot una desconfiança, i moltes organitzacions estan prenent en consideració la paraula dels veïns, encara que no tots entenen la participació de la mateixa manera. En paraules del membre d'Emune, "no n'hi ha prou amb publicar informació en la web i posar en el tauló de l'Ajuntament un anunci i una altra cosa per a reclamacions, amb la finalitat de complir amb els mínims marcats per la llei municipal basca de 2016.

Onintza Legorburu està treballant en el projecte "Debagoiena 2030", una xarxa de col·laboració que té com a objectiu impulsar la transformació cap a una Debagoiena intel·ligent, inclusiva i climàticament neutra per a 2050. Ens parla dels processos iniciats en Arrasate, Bergara o Oñati per a impulsar la transició energètica, entre altres.

--------------------------------------------------------

La naturalesa de les cooperatives enfront de la llei

Actualment, les empreses de l'Estat espanyol amb 50 o més treballadors tenen l'obligació de tenir un pla d'igualtat.

Les empreses han de realitzar en primer lloc un diagnòstic de la situació que posi de manifest unes dades “delicades”: la quantia de la bretxa salarial, el nombre de persones que poden i prenen mesures de conciliació, les dades de plantilla quant a gènere, el nombre d'homes/dones contractats en els últims anys per a cada lloc, el nombre d'homes/dones en els òrgans de comandament, etc. Posteriorment, amb l'objectiu de cobrir les llacunes plantejades pel diagnòstic, s'elaborarà un pla d'igualtat que haurà de ser aprovat per la taula negociadora abans del seu registre en les administracions.

Què està passant en les cooperatives, en el cas de molts clients d'Emun? La falta d'un sindicat dificulta el compliment dels marcats per l'Estat i, en conseqüència, la consecució dels punts que tindria el pla en les licitacions. Per a la constitució de la taula negociadora i el registre del pla les cooperatives estan obligades a convocar al sindicat majoritari en el sector, cosa que significa que algú aliè a l'empresa tindrà accés a la informació interna i participació directa en les decisions en matèria de gènere.

Emun participa en tot el procés, liderant les taules negociadores, elaborant el diagnòstic, completant, registrant i implementant el pla.