Sense terra per a la vida no hi ha futur
Ens hem quedat sense les terres necessàries per a la vida. La producció alimentària, la generació d'energia, els llocs de treball, els punts de trobada per al desenvolupament cultural, els espais educatius, l'acumulació de dades, tots necessiten terra i no la tenim, o almenys no la tenim en propietat col·lectiva. I així és impossible construir futurs sobirans. Hem deixat els futurs en mans de la propietat privada.
La pèrdua de terra per a la vida no es produeix sense conflictes, i en el dia a dia veiem disputa per a explotar en benefici del capital espais que haurien de ser comuns, deixant en un segon pla les necessitats actuals o futures per a la vida. També ocorre que, entre les necessitats de la vida, es tracta de vèncer unes necessitats enfront d'unes altres, sense acceptar que la pròpia vida és una xarxa d'interdependències. Les tensions que veiem en la pell són les que s'estan produint ara mateix en Erdizen, Arbona, el barri antic de Sant Sebastià, Piaspe o en molts pobles, barris i zones d'Euskal Herria i del món. La major part de les tensions es deuen a la importància que encara té el terreny per a l'acumulació de capital, però veurem cada vegada més les que es produeixen a conseqüència de la gradació entre les diferents necessitats dels ciutadans. Estem davant un camp de conflicte universal.
El nostre company andalús Oscar García Jurado, mestre d'economia, ens recorda sempre que la terra no perd valor, per això és la base del poder dels senyors d'aquí i d'allà
El nostre company andalús Oscar García Jurado, mestre d'economia, ens recorda sempre que la terra no perd valor, per això és la base del poder dels senyors d'aquí i d'allà, i que és imprescindible que la terra sigui per al qual treballa i viu allí. En el camí hem de treballar dues línies. D'una banda, necessitem una planificació ciutadana de l'ús de la terra per a ordenar l'ús actual i futur en funció de la ciutadania i no de les necessitats del capital. D'altra banda, hem de reforçar i ampliar els projectes de recuperació de sòls i espais habitables, tenim exemples pròxims: Lurzaindia, Etxalde, La Borda, Marinaleda, Biziola i els que es creuen.
Com fer per a revertir la situació en aquests temps en els quals la privatització dels lavabos materials s'ha produït gairebé i la privatització dels lavabos immaterials? El camí haurà de ser públic-comunitari, elaborat per la ciutadania, creant projectes i estructures de propietat col·lectiva en els nostres territoris amb els instruments institucionals i cooperatius al nostre abast, comprant, recuperant i col·lectivitzant el sòl. Per exemple, podem sumar els nostres estalvis en Koop57 per a recuperar, des de petit, terres per a la vida i futurs.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
He buscat la paraula en Wikipedia i ho he entès així: la burocràcia és una metodologia per a racionalitzar la realitat, per a reduir-la a conceptes que facin més comprensible la realitat. El seu objectiu és, per tant, comprendre i controlar la pròpia realitat.
Una de les... [+]
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]
L'escriptor Juan Bautista Bilbao Batxi treballava en un vaixell i enviava les cròniques dels seus viatges al diari Euzkadi. Gràcies a això, comptem amb interessants cròniques de principis del segle XX a tot el món, en basc. Al juny de 1915 va fer una petita parada a... [+]
Antzokiko argiak piztu dira. Diskretuki, pasabideetan nabil: emanaldi eskolarra hastear dago. Gazteak korrika doaz beraien eserlekuetara, bizi-bizi eta alai. Ateraldiak askapenaren zaporea du, baina askatasun sentsazio hori gaztelaniaz edo frantsesez mintzo da. Goiz honetan,... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]