Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Una bona solució seria tenir en compte els coneixements dels autòctons

  • El cim del COP27 acaba de passar a la ciutat egípcia de Xarm el-Xeikh. Una vegada més, la visió occidental ha prevalgut i les decisions les tenim. Malgrat canalitzar el petit espai per a fer sentir la veu dels pobles autòctons, les seves aportacions no són tingudes en compte. No obstant això, més de 5.000 cultures diferents i 476 milions de ciutadans, xifra similar a la dels europeus, comparteixen un element important: el respecte a la naturalesa i la visió holística que integra el mitjà. El Panell Intergovernamental d'Emergències Climàtiques (GIEC) acaba de convidar a integrar-se en la reflexió, sent el coneixement desenvolupat al llarg dels segles des del punt de vista mediambiental i de la biodiversitat.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Em porta la veu de la selva i de tots els éssers vius de l'Amazonía”. Les paraules de Ninawa Inu Huni kui Pereira Nunes, representant del poble autòcton brasiler Huni Kui, difoses en el cim COP27 que se celebra a Egipte. Suposa un discurs, una postura i una visió del món que es diferencien en reflexionar sobre el repte del canvi climàtic. Però no és ell qui orienta la dansa, és minoritària i té enfront d'ella una visió antropocèntrica hegemònica que va en sentit totalment oposat. Una pena, si no, perquè podríem imaginar el futur de manera diferent i el panorama de la crisi climàtica.

L'informe del Panell Intergovernamental sobre Emergències Climàtiques (GIEC), publicat al febrer, destaca les capacitats i coneixements dels pobles autòctons: “Durant segles han afrontat el repte de l'adaptació i han desenvolupat estratègies de resiliència per a adaptar-se als canvis de l'entorn. [Poden enriquir i alimentar les forces d'adaptació del clima a l'emergència]”. El grup científic afegeix a la verificació una altra idea important: garantir l'autodeterminació d'aquests pobles i el reconeixement dels seus drets si volem fer front a l'emergència climàtica.

Desenes d'estructures representatives dels indígenes, repartides en 1.600 milions d'hectàrees de sòl, van acollir amb bons ulls el suport dels experts: “Al final els científics més famosos del món han reconegut el que nosaltres sabíem fa temps”. Respecte a la conservació de la biodiversitat i a la “gestió de sòls i boscos sostenibles”, saben que tenen unes solucions per a fer front a la crisi ecològica: “Amb el suport podríem seguir el mateix camí”. Passa per garantir la protecció, l'autodeterminació i el dret del sòl, sense el qual són “vulnerables” enfront de l'agroindústria, el sector miner i les grans infraestructures.

“Som més que víctimes”

Els indígenes són els que reben el major impacte del canvi climàtic. L'alta no és la base d'emissions de CO₂ ni d'altres contaminants. No obstant això, la inuita Siila Watt-Cloutier no veu amb bons ulls aquesta limitació a la postura de la víctima i creu que és hora de recomanar les solucions a la taula en la qual s'acorden, tal com es pot escoltar en una entrevista en Ràdio Canada.

Però compartir la taula implicaria una sèrie de reptes que serien imprescindibles complir per a avançar en el camí: La comprensió mútua –més enllà de les paraules, l'explicació d'una comprensió que tingués en compte la cosmovisió–; la protecció dels coneixements dels avantpassats i dels actuals des d'una perspectiva antropocèntrica, com a manera d'evitar la manipulació; i, com no, la desconstrucción que suposa tenir en compte la perspectiva holística. “Tractem d'entendre'ns de manera que puguem tenir una major comprensió dels nostres coneixements. Però per a començar, haurien de començar amb l'exercici de definició dels sabers autòctons...”, diu l'antropòloga inuit Lisa Koperqualuke en Radi Canada.

És a dir, existeix també una necessitat extrema de desmantellar la perspectiva colonial en l'àmbit climàtic. Reporterre parla del “colonialisme verd” (Il faut décoloniser notre approche de la nature), antropòleg de l'entrevista: “La ideologia que s'amaga darrere d'aquesta actitud és la mateixa que la que està darrere del racisme, són considerades com a pobles que no tenen capacitat per a gestionar realment el seu entorn”. La decolonización d'espais com el COP27 també passarà pel canvi d'enfocament, ja que els països rics del Nord dominants, les seves multinacionals i lobbies pròxims, no tenen la visió i els objectius que sustenten els indígenes.

En aquest sentit, val la pena orientar la mirada cap al Canadà, perquè tenen la voluntat d'avançar en el reconeixement mutu i en la cooperació, encara que lentament i amb molta atenció –territori que ha tingut un procés violent i estructural d'erradicació dels autòctons, perquè la ferida continua oberta–. Entre altres coses, la Branca de Ciència Autòctona DSA de Medi Ambient i Canvi Climàtic realitza aportacions.

Vista triangular

Es tracta d'una estructura jove, creada al gener d'enguany, per a fer passos de pau i reparació entre els descendents d'autòctons i colonitzadors en l'àmbit científic. Myrle Ballard és un universitari autòcton que té la intenció de desenvolupar una “visió de tres ulls” elaborada, sobretot en el repte de superar el desafiament del canvi climàtic.

Fins ara és més coneguda la visió biocular que uneix el coneixement científic autòcton i occidental. Aquesta innovadora postura li afegeix un tercer: “A la visió dels autòctons s'afegeix la responsabilitat de parlar en nom de tots els ‘contactes’. En la concepció mundial dels autòctons diem que estem directament relacionats amb la terra, l'aigua, les plantes, els animals i si aquests no poden parlar, llavors nosaltres tenim la responsabilitat d'ampliar la seva paraula. Per això parlem del tercer ull/veu”.

Però no tres ni dos, la visió occidental ha predominat en el COP27. La necessitat de desmantellar tot ens està quedant a la vista i sembla que la frase de Fiore Longo ens confirma el camí: “No és cert que l'home destrueixi la naturalesa. El sistema de vida dels occidentals és devastador, però hi ha altres societats. El 80% de la biodiversitat està en els territoris dels pobles autòctons”.

Són 476 milions d'autòctons a nivell mundial, malgrat el rang de la població de la Unió Europea, un total de 5.000 cultures diferents localitzades en 90 estats del mapa oficial hegemònic del món. Malgrat la seva diversitat, tots tenen la mateixa visió i respecte pel medi ambient. Aviat l'únic camí que ens queda és tancar una mica l'ull dels occidentals i deixar espai a l'altre.


T'interessa pel canal: Larrialdi klimatikoa
2024-11-20 | Nicolas Goñi
Paguen el canvi climàtic a Sudan del Sud amb terres permanentment submergides
La majoria dels sudsudaneses han viscut en extrema pobresa durant almenys dos segles i, desgraciadament, la seva independència no els ha permès millorar la seva situació, que és la dels països més pobres del món, a causa de diverses guerres. En aquest context... [+]

2024-11-20 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Dades al territori

En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]


COP29 a l'Azerbaidjan
Bakú rebrà deu vegades més diners que fins ara per a fer front al canvi climàtic
La COP29 ha començat aquest dilluns a Bakú (Iparralde), la capital de l'Azerbaidjan, Navarra. A més dels 197 països que formen part d'aquest fòrum, milers de persones de la xarxa civil de tot el món acudiran a la cita per a seguir l'acció dels governs. El tema estrella... [+]

L'augment de la temperatura en 2024 superarà per primera vegada els 1,5 °C
Segons l'observatori ambiental Copernicus, 2024 batrà rècord de temperatura en la Terra, i no sols això, per primera vegada serà 1,5 °C més alt que la mitjana de l'època anterior a la indústria.

2024-10-31 | Nicolas Goñi
La migració dels arbres és una de les solucions per a l'emergència climàtica de les selves
Les selves del món es troben en una situació cada vegada més greu, a causa dels incendis provocats per les onades de calor i les sequeres provocades pel canvi climàtic, entre altres. Encara que el clima ja ha canviat en les latituds mitjanes i boreals, fins ara les selves... [+]

Restriccions, exclusió i interessos de negoci: còctel mortal per a un desastre a València
Seria massa ingenu pensar que a València hi ha factors meteorològics buits darrere dels morts i dels danys provocats pel temporal. Molts han denunciat la gestió de l'emergència per part de la Generalitat i que s'ha prevalgut la set de negoci de les multinacionals. I també... [+]

Per què ha esclatat el cel ara a València?
Un temporal ha causat una catàstrofe en l'oest del Mediterrani, que ha deixat almenys 51 morts i desenes de desapareguts pel terratrèmol del Mediterrani. El meteoròleg Millán Millán va advertir que les causes d'aquesta mena de fortes tempestes han de buscar-se en la... [+]

La migració dels ocells: aquest bell però amenaçat enigma...
El mapa de migracions d'ocells ens mostra que Euskal Herria és un pas interessant i ric per als ocells migradors. Comptem al voltant de 350 espècies d'ocells tant per a l'hivern com per a les que acudeixen i per a les quals descansen durant el trajecte migratori. L'anhel de vida i... [+]

Quan ens despertem el 8 de febrer de 2024 estaves abraçant el dinosaure
Hi ha persones que "abracen" el capitalisme sense adonar-se que el problema està en el mateix sistema; en la cerca constant de creixement en un planeta limitat. Totes les maneres de produir energies intensives s'estan empassant en el món.

2024-10-09 | Nicolas Goñi
L'augment del canvi climàtic posa en qüestió la possibilitat d'assegurar tots els riscos
Tal com mostra l'huracà Helene, que ha assotat el Carib i Amèrica del Nord, el cost de les inclemències climatològiques extremes reforçades pel canvi climàtic és colossal. Tant, que les assegurances s'incrementaran en funció d'això, amb la finalitat de fer front a nous... [+]

Ja sigui el canvi climàtic, ja sigui la guerra d'Ucraïna, s'ha esquerdat la pau mesurada de l'àrtic
Acabem de mirar a l'Àrtic i de parlar dels grans reptes i problemes del segle XXI: la geopolítica, o més ben dit les guerres i l'emergència climàtica. Conscients d'això, els Estats membres han mantingut des de sempre una actitud constructiva i pacifista en el marc de la... [+]

Saltar del tren
Aquí venim de nou a renovar la nostra reflexió. O almenys a intentar-ho. O somiar amb això. No sé, tanmateix, què serà del nou, ja que sembla que el món segueix amb el cap del seu anterior coll. Perdoni'm malament: els éssers humans seguim pel mateix coll.

2024-09-23 | Garazi Zabaleta
La necessitat de renaturalitzar les ciutats davant la calor
Encara que la major part d'Euskal Herria es troba en una zona temperada, no sols en el sud d'Àlaba i Navarra, sinó també en tot el territori, les fortes ratxes de calor estival. I, pel que sembla, amb el canvi climàtic la situació empitjorarà, o ja l'està fent? A les... [+]

Les emissions de metà, "més altes que mai", augmenten l'emergència climàtica
Un informe de 69 investigadors del projecte The Global Carbon Project, que analitza el clima, confirma la necessitat de reduir les emissions de metà. A més, l'Assemblea Pro-Terra ha emès el seu informe l'endemà, i l'ha deixat clar: si es vol fer un canvi sistèmic, es pot... [+]

Eguneraketa berriak daude