La fantasia de ser honest
Amb motiu d'un documental sobre Eñaut Elorrieta, em van convidar a Tabakalera fa dues o tres setmanes. Em va agradar la invitació a l'estrena col·loquial, però quan em vaig acostar al cinema vaig començar a trobar molta gent, aquí Paul i Itziar, aquí Maiz, aquí Eneko, Olatz i Idoia, aquí Mirin, aquí Aretika i Amets... Per què ha vingut tanta gent?
A més del documental, Eñaut va organitzar l'audició del seu últim disc amb els seus amics més pròxims: “Uxue i els dos en les noces, o en els mesos, hi hauria gent semblant”, diu Eñaut. Perquè amics de les noces, i jo, ens vam posar aquí, asseguts davant de la pantalla negra que posava només el títol de les cançons, escoltant la nova obra Fantasia. I, senti, gràcies. Llevant una mica l'esglai que tenia en les primeres cançons, em vaig adonar del bé que és una sala de cinema per a escoltar música. Sense distraccions, les freqüències de Dolby Surround, o amb la tecnologia que sigui, pugen i baixen del timpà al cor del cervell.
Eñaut ha estat dos anys cantant amb Aitor Etxebarria, un d'ells ha manat l'esborrany i l'altre ha emocionat l'estructura. Etxebarria ha trobat dreceres a la direcció habitual de les cançons pop. És a dir, substituint el baix i la guitarra elèctrica i les bateries per minimalisme i toc cinematogràfic amb cordes i piano. La txastona s'escolta en una sola cançó, per exemple, dins d'un solo.
Tot aquest espai afavoreix el disc i la seva audició pausada. Camina per la corda preparada per Xabi Zeberio gràcies a unes boniques reparacions. No obstant això, una per una, no observaries una nova direcció. I és que, encara que ha utilitzat el nom de Fantasia per a fer el que mai s'ha atrevit a fer, aquest treball és més Eñaute que mai, com diu Etxebarria.
L'essència de l'obra la guarden les cançons Esna i Fantasia, diria, i Euri Herria enllaça amb les obres anteriors de la mateixa manera. El Bidasoa és el que més s'allunya, i al disc li posa el segell de legitimitat, igual que un Lekeitio, per a recordar que l'actual Guernica és el Bidasoa i la cruel política de fronteres.
El fet que l'estavella pop de la nostra adolescència hagi estat tan fràgil i vulnerable abans de res el món demostra que darrere de la imatge hi ha alguna cosa. Donar les gràcies a l'escriptora i parella Uxue Alberdi mullada de llàgrimes, amb vergonya, aquí, al costat dels seus 200 amics, té una mica de legitimitat. Crec que això és Fantasia: el camí d'un artista que viu amb passió per cantar amb autenticitat i honestedat.
P.D. : La documentació d'Arriguri, que recull el procés creatiu, ens mostra la relació laboral entre Aitor i Eñaut. Així de meravellós.
Nick Linbött
Nick Linbött
Kaset Produccions, 2024
------------------------------------------------
Amb el vestit de còmic vintage, l'inici del rock and roll i les vivències de la Guerra Freda van ser testimonis d'alguns personatges de generació que, amb una crítica... [+]
Ciutat de Pols
Sal del Cotxe
Fum Internacional, 2022
-----------------------------------------------
Bueno, ja s'ha acabat la moda de citar a Gramsci, podem portar-ho a aquestes línies sense acusació d'oportunisme. Més encara si els de la Sal del Coc el porten així:... [+]
Deus
Kaskezur
Usopop, 2024
-----------------------------------------------------
Res hem de perdre” diuen els baztandarras. I així és. Sempre han fet música per a gaudir, jugant i jugant entre quatre músics que han anat creixent. Des que en 2008 van crear el grup,... [+]
Ganivets
Maniaks
autoproducció, 2024
------------------------------------------
És habitual la creació de grups de música en el cercle de la joventut, i en Arrasate encara més. Però mantenir a un equip en forma exigeix un gran esforç i compromís, i si no tires,... [+]
Al diable amb les espases!
Tatxers
Fum Internacional, 2024
-----------------------------------------
Guerrillers de melodies pop enganxoses. Com a petits Vietcong, un darrere l'altre, els Tatxers ens tornen a atrapar amb paranys o sense paranys. Es tracta d'un nou disc que el... [+]
El país de les meravelles
Kinky boys
autoproducció, 2024
---------------------------------------------
El trio creat a Bilbao té poc de significat en el nom. És més, s'han anat desenvolupant i modificant els recorreguts dels participants. Marga Alday és coneguda... [+]
Agur Eta Omene X Allà va El Comiat
Chill Màfia
2024
---------------------------------------------------
Chill Màfia ha estat enterrada per l'era inaugurada per la Màfia Chill. Que no tot té per què durar per sempre és una cosa que és més clar que tot. I que ara... [+]
Brollant de cendres
Añube
autoproducció, 2024
-------------------------------------------------
Fa temps que penso molt en Debagoiena els joves gairebé sol en música urbana o oh! que senten música, l'una o l'altra; que a part d'això no hi ha molts colors en les... [+]
Tuka es diu
autoproducció
La teva-K, 2024
----------------------------------------------
La música electrònica ha arribat al País Basc!”, es pot llegir en els últims anys en titulars d'aquí i d'allà. Els periodistes tenen dates de lliurament abans que arribi l'hora... [+]
Every action has reaction
BLACK BACON
Artza Rècords/American Leather Rècords
----------------------------------------------------------
Des de fa més de 25 anys, Alex Montiel, fundador de la pionera banda d'hardcore HHH, va venir a viure a Euskal Herria. Aquí, des de... [+]
Punk. El punk està de tornada o, més ben dit, no ha anat mai. Els de Zikine venen de Lekitxo (i no de Lekeitio), amb l'elegant Bala Galdua Zure Buru Galduan que han publicat recentment amb Pentecosta.
Filosofia “Eixu Zeuk”. Aquesta és la base i l'objectiu. “Presa la... [+]
La suma de quatre elements no sempre dona quatre, generalment més que això. I, per descomptat, van caminar en diversos projectes i a saber com i per què es van unir: Atxe, Led Infern, Osoron i Txerra. Crèiem que anaven a fer punk pels antecedents, però són tan oberts i tan... [+]
No es pot fer la lectura d'un grup sense tenir en compte el passat dels seus companys; i en aquest cas, l'exercici és encara més difícil. Hi ha un membre de Tatxers i Borla recorda al grup Tatxers. És inevitable pensar en el grup anterior, però ens quedem curts, perquè... [+]
Fly Shit és un dels pocs grups hardcore que hi ha hagut en Debagoiena. Sense grans intencions i totalment convençuts quan ho fan, tenen un recorregut ferm a l'esquena sense estrènyer les presses i alhora sense corts. És més, mai han fet un mal concert, ni un pas més.En el
... [+]