De les comunitats representades
En els treballs acadèmics sobre el nacionalisme, sovint les nacions se solen definir com a comunitats representades, encara que des del punt de vista teòric poden prevaler altres definicions. És més, a vegades aquesta definició surt de l'àmbit acadèmic i s'utilitza en altres espais. Aquest enfocament té el seu origen en l'obra Imagined Communities, del politòleg i historiador Benedict Anderson, publicada per primera vegada en anglès en 1983. El treball es pot trobar tant en castellà com en francès, com en català (cal destacar que molts dels treballs teòrics clàssics sobre el nacionalisme es poden llegir també en català i moltes vegades es van publicar abans de la versió en castellà). Lamentablement, encara no podem llegir en basc.
No obstant això, resulta més cridaner llegir que encara s'utilitza com a insult al “nacionalista”, no per part dels ciutadans de l'Estat, sinó per part d'alguns bascos
El llibre ens planteja idees suggeridores per a entendre el nacionalisme. Entre ells, i com a mostra de la formació de l'autor, l'eix de l'estudi surt d'Europa i al llarg de nombroses pàgines centra la seva atenció a Amèrica Llatina, així com Indonèsia o Filipines. Anderson, autor de formació marxista, era un dels més destacats experts sobre Indonèsia, i aquesta visió àmplia es fa patent en el seu plantejament (per a qui vulgui aprofundir en això, és recomanable Under Three Flags, una connexió entre Manila, l'Havana i Barcelona). Anderson, per exemple, ens recorda com els orígens de les fronteres dels estats llatinoamericans han de buscar-se en el colonialisme d'Espanya i d'altres països europeus, més concretament a les fronteres interiors establertes pels països colonitzadors en aquells territoris, que en els antics grups ètnics. També ens remarca com les impremtes i la premsa van exercir un paper fonamental en el procés de creació de nacions, creant espais de comunicació autònoms, per exemple. Si la nació és una comunitat imaginada, és perquè sentim una certa relació amb la resta dels ciutadans que no coneixem de front, ens diu Anderson.
Els termes "imaginar" o "imaginar" s'utilitzen també per a defensar el suposat caràcter enganyós i fins i tot fals del nacionalisme, sense tenir en compte el treball d'Anderson o evidenciant que no s'ha llegit. Així ho fan alguns supòsits “ciutadans del món” que no necessiten del nacionalisme, és a dir, que formen part de la nació(nalismo) de l'Estat. Al contrari, el representat no té a veure amb el caràcter fals, sinó amb el fet simbòlic i cultural, perquè ja tenim clar que la realitat simbòlica i representada és fonamental per a l'ésser humà, com les ciències socials han demostrat.
No obstant això, resulta més cridaner llegir que encara s'utilitza com a insult “nacionalista”, no per part dels ciutadans de l'Estat, sinó per part d'alguns bascos. Així ho hem llegit últimament, potser amb més freqüència que fa uns anys. És legítim, per descomptat, utilitzar així la paraula, perquè potser el nacionalisme s'entén com a ideologia i, vist així, el nacionalisme és una cosa reduïda i limitat, fins i tot simple si es vol. Però si entenem el nacionalisme com el creador de comunitats representades, per contra, llavors el nacionalisme és un element fonamental per a entendre la realitat social vinculada a la modernitat, encara que sovint apareix oculta. Aquesta segona comprensió és més fructífera i el seu ús és imprescindible en una comunitat representada com la nostra que encara no té Estat propi.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vaig poder tancar el calaix després de l'últim parell de mitjanes que em quedaven, les quals es devoraven mútuament. Així estava, mal tancat, ja durant dues setmanes, el pijama (en la tirada dels pijames, excepte tres regalades, no hi ha pijama; la samarreta “per a... [+]
Un prestigiós arquitecte arriba des de Londres a un petit poble gallec. Es tracta de David Chipperfield, un edifici amb oficines a Berlín, Milà i Xangai, i que compta amb un ampli equip d'edificis. Una arquitectura elegant, refinada, feta per un Sir. La història comença en... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt... [+]