En primer lloc, com atén el sistema públic la maternitat?

El sistema públic no atén les maternitats. És més, el sistema silencia la maternitat i les mares no existeixen. A penes hi ha recursos, espais, propostes concretes i facilitats per a ser mare. Ho hem creat nosaltres mateixos, senyores.

Aquestes mancances són cobertes, entre altres, per doulas. Però, què és exactament un?

Això és un professional que atén les maternitats amb respecte, escolta activa i empatia.

En què es diferencia del que pot fer un psicòleg o una matrona?

La diferència més destacable és que les doulas no són personal sanitari. Pot ser que exerceixin funcions similars entre si, com a habilitats de comunicació o atenció emocional. Però un no és un psicòleg, perquè la seva missió no és la teràpia, ni és una matrona, perquè la salut sexual no és el seu objectiu. Doulo secundem física i emocionalment a mares i famílies durant tot el procés de maternitat. I, per descomptat, quan ens ho sol·liciten també oferim informació tant teòrica com pràctica, i quan és necessari dirigim a les dones a altres professionals.

Quan i com vas formar la doula?

En 2016 em vaig formar a Quito (l'Equador) a través d'una formació intensiva promoguda per Doula Carib Internacional. Posteriorment he seguit la formació a través de la lectura a través d'uns mòduls de Quiero Ser Doula [Vull ser Doula] i la pràctica. En 2016 vaig atendre diversos parts hospitalaris a l'Equador, en 2017 a l'Índia i des de 2018 a Barcelona.

La formació de la doula no està regulada. Com?

Perquè no interessa a totes les persones relacionades amb les dones i amb la nostra sexualitat. No sols això, sinó que les atencions, en concret, no interessen al sistema capitalista. A més, és un ofici nou, encara que les funcions són antigues.

Què vols dir?

Anteriorment una dona estava embarassada o partia sent atesa, de l'una o l'altra forma, per les dones del seu entorn. Li preparaven el menjar, feien massatges, organitzaven la logística de la casa… Ara això ho fem els douls, i es nota.

És més, hi ha qui veu l'obra de doula com a intrusisme. Què et sembla?

Segurament així es veu per la falta d'informació, predomina el desconeixement. La figura de Doula ocupa un espai en els últims anys, no està regulada i les seves funcions no estan limitades, la qual cosa provoca confusió. Per això, jo crec que tan important és regular la formació i limitar les funcions i les capacitats com fer l'extensió de la necessitat de la doula.

Del 25 al 27 de novembre heu organitzat les jornades Entre Doules. Com sorgeix el projecte?

És un projecte que volia fer des de fa temps. Quan vaig venir a Barcelona en 2018 em vaig posar en contacte amb diferents. Aquesta interacció em sembla inevitable: vivim processos durs i és bonic que ens deixem atendre. Al juny vaig atendre una dona i en aquell moment vaig tenir clar que va arribar el moment del part de les jornades.

Quin és l'objectiu de la cita?

El principal repte de les jornades és conèixer-se mútuament i compartir reflexions sobre la figura de la doula, conjugant present i futur. També m'agradaria poder començar a construir el futur de l'ofici, i si hi ha noves edicions seria terrible.

Quines són les principals necessitats en l'actualitat?

Probablement respondria millor a aquesta pregunta després de les jornades, on rebrem la resposta. Però puc avançar que les necessitats fonamentals són la regulació de la professió, la limitació de funcions i habilitats, l'extensió de la figura de la doula, la creació de xarxes de col·laboració i el reconeixement de la nostra labor.

Les jornades tindran lloc a Catalunya. Es podrà continuar per streaming?

Les persones de fora de Catalunya han mostrat interès per la cita, però per la naturalesa del projecte i per a poder satisfer els seus objectius no es podrà participar virtualment. El que estem intentant és que els douls que participaran en la jornada obrin les seves cases per als quals venen fora de Catalunya. Això sí, crec que és una cita ineludible allí i aquí, una bona notícia serà organitzar un projecte similar en molts llocs. O, per què no, tenir jornades itinerants que creïn una comunitat forta en l'Estat espanyol per a reivindicar polítiques públiques que donin resposta a les nostres demandes.