L'aigua ha de ser una gestió local sostenible, tal com assenyalen la Directiva marc de l'aigua de la Unió Europea i l'Organització de les Nacions Unides. Sobre la base d'això, es tracta d'un recurs a gestionar el més a prop possible, és a dir, per les competències municipals. En Bizkaia, no obstant això, s'han desoït els consells i s'han anat desmantellant els consorcis d'aigua que tenien les comarques en els últims anys. Així, en l'actualitat, el Consorci d'Aigües Bilbao Bizkaia gestiona més del 95% de l'aigua del territori. L'últim a desmantellar ha estat el Consorci d'Aigües de Busturialdea (BUP).

Jon Bernat Zubiri, membre del grup municipal GUZAN de Bermeo, ha afirmat que des de fa temps algunes autoritats regionals van començar a desinvertir en el BUP: “2017. Des de l'any 2000 no s'han realitzat les inversions necessàries, no s'han executat les solucions acordades per tots els municipis en els plans anteriors”, diu. Els alcaldes del PNB dels municipis de la comarca que es van mostrar a favor de la dissolució argumenten que hi ha mancances en recursos econòmics i tècnics. Nou dels setze municipis que componen la comarca van donar suport a la decisió.

Els alcaldes d'EH Bildu a la comarca s'oposen a l'entrada en el Consorci Bilbao Bizkaia. No els agrada el model actual i defensen la gestió de l'aigua a la regió. En la legislatura prèvia a la dissolució (2011-2015), Iratxe Arriola, presidenta del BUP i actual alcaldessa del municipi d'Ea, ha rebutjat els arguments dels nacionalistes bascos i ha destacat que en Busturialdea no hi ha falta de recursos econòmics: “Hi ha hagut un excedent superior al milió d'euros, de manera que més de la quarta part del pressupost es destini a inversions”. Després del desmantellament del consorci que gestionava les aigües d'Urdaibai, creu que es pretén posar la gestió de l'aigua en mans de multinacionals i fer “negoci”.

Quant als mitjans tècnics, malgrat el canvi de consorci, consumeixen aigua de la zona. Tenen sis sistemes diferents. Arriola ha reconegut avui dia que, tenint en compte tot el sistema de la comarca, a l'estiu hi ha dèficit hídric. De fet, segons els experts, la falta d'aigua és un problema estructural en Busturialdea i no pot garantir-se sovint amb recursos propis, principalment en els mesos d'estiu: El pla de proveïment d'aigua d'Urdaibai recull un dèficit hídric entre 70 i 100 l/s.

Una de les causes d'aquest dèficit és la contaminació industrial del quart pou de La Vega, situat a Guernica-Lumo. Existeixen 60 l/s que no s'utilitzen, però que actualment van directament a la xarxa de sanejament. Es pot utilitzar per a ús industrial, neteja de carrers, reg de jardins, però s'utilitza aigua potable. Per part seva, la major empresa de Busturialdea, Maier, utilitza cada dia 1.000 litres d'aigua potable de 12.000 litres d'aigua consumida a la comarca. A més, els eucaliptus plantats en les últimes dues dècades prop de les captacions d'aigua disminueixen la captació d'aigua. Existeixen 56 punts de proveïment al llarg de la comarca, però el 20% de les aigües superficials es consideren perdudes. Arriola també ha subratllat que durant anys no s'han mantingut adequadament les xarxes de proveïment de la comarca, a causa de les fortes fugides i a la pèrdua d'aigua. De fet, el pla de participació de l'Agència URA del Govern Basc, la Diputació Foral de Bizkaia i tots els municipis del BUP d'Urdaibai, aprovat per unanimitat en 2020, assenyala que els sistemes perden un 40% de mitjana i que sent una xifra elevada, és necessari renovar-los. En paraules d'Arriola, no s'ha volgut invertir i han volgut portar la solució des de fora.

Connexió del zadorra al sistema

“La reparació d'aquestes canonades era la primera de les mesures que contempla el pla LEE”, afirma Arriola. Per contra, el Consorci d'Aigües Bilbao Bizkaia preveu solucions alternatives en els pròxims anys. Una d'elles seria la construcció d'una canonada entre Mungia i Bermeo per a connectar la comarca al sistema de gestió d'aigües del Zadorra. Actualment les aigües del Zadorra arriben fins a Mungia. L'alcalde d'Ea ha destacat que el de Zadorra és l'octava i última solució del pla LEE.

Així mateix, considera que el sistema Zadorra ha els seus problemes i de centrar-se en els recursos locals té conseqüències per a proveir a tota Bizkaia. Janire Brijuesca, responsable del Gabinet de Presidència i Gerència del Consorci d'Aigües Bilbao Bizkaia, explica que quan no arriben els recursos propis, acudiran a la presa del Zadorra com a part del Consorci d'Aigües Busturialdea Bilbao Bizkaia "com fan amb altres comarques".

Segons Zubiri, en les últimes setmanes s'ha plantejat com a condició per a la construcció del nou Guggenheim a Guernica la portada de l'aigua del Zadorra, argumentant que no és possible un desenvolupament turístic més profund a la comarca si no s'augmenta la capacitat d'aigua potable. De fet, les autoritats actuals assenyalen que es necessiten 100 l/s més per a impulsar el turisme, enfront del dèficit de 60-70 l/s de l'oposició.

Tant Zubiri com Arriola tenen clar que aquest tipus de decisions s'han pres més tenint en compte el desenvolupament econòmic basat en el turisme que en la ciutadania, però adverteixen que Busturialdea no està disposada a rebre una gran massa turística: “Ha estat una regió abandonada durant anys”. Així, consideren que encara que l'aigua es porti de fora, la resta dels dèficits romandran allí.

En un vaixell

Igual que en tota Bizkaia aquest estiu, en Busturialdea ha plogut menys de l'habitual i la principal mesura adoptada per a assegurar el subministrament ha estat la de portar l'aigua amb vaixell. Fins a mitjan octubre, el Dutch Spirit ha estat subministrant aigua potable a la regió: El Consorci Bilbao Bizkaia ha captat una presa d'aigua en el port de Santurtzi i ha descarregat l'aigua en el port de Bermeo, aportant 2.000 metres cúbics diaris. Brijuesca ha determinat que a través del vaixell s'han introduït 103.470 metres cúbics en el sistema per a “beure tot”.

El consum d'aigua de tota Busturialdea aconsegueix els 12.000 metres cúbics diaris amb 2.000 aportacions diàries, no arriba al 8%. Bermeo empra només 4.000 metres cúbics diaris. Arriola destaca que el vaixell va deixar de funcionar fa temps i considera que l'objectiu principal ha estat aconseguir un efecte mediàtic, que ha costat 1,8 milions d'euros. Brijuesca ha precisat que el vaixell era necessari, però no s'han adoptat mesures per a anul·lar els mecanismes propis, “són complementaris per a garantir l'aigua i no danyar els fluxos ecològics”. Així, explica que es van estudiar altres mesures abans del vaixell, com el dessalatge de l'aigua salada, però van concloure que no era convenient per al medi ambient. També es va plantejar portar l'aigua en camions, i es va decidir baixar la pressió de l'aigua durant les nits i prohibir l'ús de l'aigua per a diverses activitats.

Quant a les alternatives, Arriola parla de la possibilitat de reutilitzar el pou de La Vega de Guernica-Lumo. A més, considera que per a proveir el dèficit hídric és necessari reparar la canonada que va des del mont Oiz fins a Ajangiz, ja que la conducció "és de l'època de Franco, amb pèrdues que oscil·len entre els 20 l/s i els 70 l/s en origen. Considera que abans de construir pegats hauria de renovar-se tota la canonada: “Només amb això es pot resoldre el 80% dels problemes del dèficit hídric de Busturialdea”. Brijuesca, per part seva, ha defensat que durant deu mesos han fet treballs de manteniment per a garantir l'aigua a la comarca, reparant les canonades, adaptant-les al sistema i analitzant les pèrdues. D'aquesta manera, s'han recuperat 78 l/s.

En mans de multinacionals

Comparant els models de gestió, el Consorci Bilbao Bizkaia ha subcontractat a diverses multinacionals rellevants en matèria d'aigua per a aconseguir els seus objectius de futur, i el 60% de la plantilla està destinada a aquestes multinacionals. “Encara que l'equip de Bilbao Bizkaia és públic, les obres de construcció i gestió les realitzen grans empreses. No té empleats per a això”, ha denunciat Arriola.

Tampoc és clar econòmicament que la nova gestió sigui millor. El pressupost anual del BUP era de 6-7 milions d'euros. Bilbao Bizkaia supera els 200 per a tot el territori. Si es calcula la quantitat per habitant, Busturialdea se situava per sobre de la mitjana de Bizkaia. A més, el BUP ha comptat amb personal públic estable en l'equip, sense subcontractar en multinacionals. Bilbao Bizkaia gestiona la canonada a través d'Udal Sarea, S.A. i empra grans infraestructures en les escales econòmiques, per a les quals ha rebut 150 milions d'euros en els últims anys.

En el pròleg a la privatització, els contraris a aquest model subratllen que empitjoren el públic: “Si Bilbao Bizkaia funcionés de forma descentralitzada i per conques podria ser molt eficient, però el model actual no és sostenible”, afirma Arriola. Està per veure si els passos que es donaran en el futur estan en el camí de la privatització; de moment, adverteixen que s'han seguit els passos donats en el Canal Isabel II, antecedent de fa anys a Madrid. I davant això, han considerat imprescindible la gestió de proximitat i la participació ciutadana per a no quedar-nos sense l'aigua local que és un recurs bàsic.