Va ser un dels territoris històrics i més importants dels frisos de Groning durant molts segles, secundat per zones agrícoles planes i riques drenades amb canals, estenent la seva influència als territoris circumdants. Però sota aquestes fèrtils terres van trobar un altre tresor a mitjan segle XX: un dels majors jaciments de gas natural del món. Aviat van començar a explotar aquest recurs i tots els Herbívors es van connectar a aquesta font d'energia, convertint-los en fonamentals per al desenvolupament del país. Després de seixanta anys, el 80% del jaciment ja està esgotat, però els experts calculen que encara queden 450.000 milions de metres cúbics de gas natural, equivalent al consum anual de tots els països de la Unió Europea.

Els holandesos van decidir anar acabant l'extracció des de l'any 2014, a causa dels terratrèmols, enfonsaments i contaminació d'aqüífers que produïa en el seu entorn. La quantitat de gas extret per Groningen ha anat disminuint any rere any: En 2023 només es produiran 2.800 milions de metres cúbics i el Govern dels Països Baixos preveia el tancament total del jaciment per a 2024… Si no s'hagués involucrat una situació geopolítica confusa creada en el context de la guerra d'Ucraïna. La dependència europea de l'energia exposada ha posat en un dilema:estem disposats a tancar en Groning?

Després de l'atac rus del mes de febrer a Ucraïna, les mesures adoptades per la Unió Europea (UE), en particular la imposició d'una penalització als preus del petroli i del gas, i els sabotatges realitzats a la fi de setembre als gasoductes Nord Stream I i Nord Stream II, han permès reduir dràsticament la importació de gas rus a la UE. Segons dades de l'associació europea Bruegel que funciona com a Think tank en la seva pàgina web, en la setmana 41 el gas rus representa només el 7,6% de l'importat, molt poc respecte al 33% de l'any passat.

Però tot aquest gas que no volem agafar a Vladimir Putin cal obtenir-lo des d'un altre lloc, i en aquest cas els metaners dels EUA o Qatar ens porten liquats per la mar, no de regal. El TTF (Title Transfer Facility) dels Països Baixos marca el preu del mercat de gas a Europa: en aquest moment està tranquil, comparat amb el mes d'agost, probablement perquè la majoria dels països tenen els seus magatzems plens per sobre del 80%, esperant el que passi a l'hivern.

No obstant això, el caramel de Groning és massa gran per als estractivistas. “Davant la crisi energètica que estem patint en l'actualitat, és un recurs preuat que hauria d'estar en el centre”, ha escrit Lionel Laurent Blommberg, columnista del mitjà, sobre el jaciment de gas a Holanda. A més, diu que seria “irresponsable” no tenir en compte que en els últims anys s'han produït 54.000 milions de metres cúbics menys de gas en Groningen, la qual cosa ha provocat una major dependència de Rússia: “Ara aquesta dependència cal eliminar-la ràpidament, a grans costos, provant la unitat, la moralitat i les finances dels europeus”.

El primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, no vol ni esmentar de moment que no tancaran en Groning, perquè els ciutadans estan molt enfadats amb els danys soferts durant tots aquests anys. Groningen extreu gas amb una tècnica similar al fracking perforant la roca més tova. L'embornal es troba a tres quilòmetres de profunditat i va ser creat fa temps a conseqüència de la carbonització de la torba. Però damunt té una gruixuda capa de sal d'un quilòmetre...

“Ens fa més antics”

Des que van començar a notar-se els primers terratrèmols en 1986 –un dels terratrèmols més greus va ocórrer al febrer de 2013, en la localitat de Loppersum (10.000 habitants)–, han estat més de mil; a major profunditat, major risc de terratrèmol. Segons un informe elaborat per les administracions locals de Groningen en 2015, durant tots aquests anys s'han danyat 152.000 habitatges, de les quals 27.000 han hagut de ser molt greus i 3.300.

"Ens ha fet més vell, perquè hem tingut molt d'estrès, problemes del cor... ens ha llevat la felicitat", afirmen Jannie i el matrimoni Bart Schrage, que han perdut la seva casa en un reportatge publicat per la BBC aquest mes de juliol. Segons el mitjà britànic, un estudi de la Universitat de Groningen revela que cada any moren setze persones "prematurament" a la regió per l'estrès provocat directament pels terratrèmols.

L'energia que vivim en una situació d'emergència, no obstant això, aquests danys no són res i les pressions que no es poden "compensar" són evidents: Thierry Breton, comissari del Mercat Interior de la UE, afirma que els Països Baixos haurien de revisar de nou la decisió de tancament. Les companyies ExxonMobil i Shell, que exploten l'embornal, han fregat les mans; hi ha càlculs que indiquen que un bilió de dòlars està encara sota terra.

Kurt Cobb, expert en energia, explica en el seu blog Resource Insights ("Previsions de recursos") que aquesta idea de compensació està arrelant en la societat global actual: "Aquesta idea obre el camí als falsos dirigents per a explicar per què és necessari realitzar sacrificis per a aconseguir els objectius. Però aquests sacrificis els realitzen els qui manquen de poder en la societat, no els dirigents o els rics i poderosos beneficiaris d'aquests sacrificis". En Groningen hi ha els qui han canviat d'opinió i han fet fama amb desesperació.

Cobbe recorda en el seu blog que en els seus cultius s'empra una gran quantitat de gas per a escalfar hivernacles, que els forns també fan el mateix, i que en gairebé tots els habitatges disposen de forns i aparells que cremen metà, molt instal·lats en època de gas barat. Els holandesos estan ara en el port de basar la seva economia en el fracking.

La polèmica enverinada per l'ús de tecnologies perilloses i nocives per a l'obtenció d'energia a costa de l'emergència climàtica i la guerra d'Ucraïna s'està estenent a molts llocs. En el cas de l'energia nuclear, en l'Estat francès s'està veient el cara que pot sortir la seva aposta per això, ja que la meitat dels reactors estan paralitzats per diversos problemes, però el govern d'Emmanuel Macron vol obrir sis nous reactors. A Euskal Herria, per contra, algunes opcions promouran la reactivació de projectes de fracking suposadament paralitzats per una llei basca? El director de l'Ens Basc de l'Energia, Iñigo Ansola, va suggerir al maig una cosa així a Euskadi Irratia: "El gas és aquí, una llei va paralitzar aquesta possibilitat, però Euskadi continua tenint una gran dependència del gas. Aquest és la dada".