Amb data 13 de novembre de 2018 es va publicar en el Butlletí Oficial de Guipúscoa la relació de llocs de treball recentment aprovada per l'Ajuntament d'Andoain. Va ser el resultat d'un procés d'estabilització i adaptació de llocs de treball a les noves necessitats, que va permetre importants canvis en els perfils lingüístics. En comparació amb l'anterior relació de llocs de treball, les exigències lingüístiques van disminuir en 36 llocs de treball. En 15 d'ells el perfil lingüístic 4 es converteix en 3 i en 21 el perfil 3 es converteix en 2.

Fora dels llocs estretament relacionats amb la llengua, es va mantenir el perfil lingüístic 4 a una única plaça de grau superior i mitjà, al lloc de secretari, que deia que la substitució
de l'ajuntament davant els tribunals exigia un nivell superior. Un dels arguments nous i principals que es va utilitzar en l'exhaustiu informe tècnic per a justificar els canvis va ser que el nivell lingüístic requerit en l'Administració ha d'estar estretament relacionat amb la titulació acadèmica requerida per a l'acompliment del lloc. És a dir, si la formació acadèmica exigida a un treballador per al lloc d'administratiu és haver cursat estudis de Batxillerat o de Formació Professional i se li reconeix la competència en el nivell B2 (equivalent al perfil lingüístic 2 de l'Administració) per cursar la meitat o més d'aquesta formació acadèmica (com així ho reconeix el Decret 47/2012), no és lògic sol·licitar en l'Administració un nivell superior o inferior.

La mateixa lògica s'utilitza per a designar els perfils lingüístics dels llocs tècnics de nivell superior i mitjà. És a dir, si almenys una persona ha cursat estudis de Dret o d'Economia o d'Arquitectura o Enginyeria en basca en part, i en finalitzar aquests estudis se l'ha reconegut el certificat C1 (equivalent a l'EGA i al perfil lingüístic 3 de l'administració), com se sol·licita que sigui major?

El raonament sembla lògic a simple vista, tal vegada amb el castellà i el francès de Burgos o Bordeus respectivament. La veritat és que en una zona sociolingüística en la qual hi ha una llengua minoritzada, com la nostra, l'escola té assoliments de grandària en el coneixement de la llengua, i encara de menor grandària, quan aquesta escola no s'ha plantejat com un sistema d'immersió. Nombrosos estudis i estudis dels últims anys han demostrat que els resultats no són els més adequats –el professor Mikel Basabe aportava dades concretes en l'article d'opinió publicat en el número d'ARGIA de 16 d'octubre–. No obstant això, en lloc d'abordar les deficiències del sistema educatiu per les branques i posar mesures i recursos per a millorar els resultats, és una manera que aquestes es considerin normals i que la velocitat de l'euskaldunización de l'Administració disminueixi.

Després del pas de 2018, en 2022 tornen a sonar rebaixes i, en nom d'una política lingüística més justa, es pretén facilitar una mica més l'accés a l'administració a l'empleat públic. La plataforma “Euskara Denontzat, per un basc sense barreres” ha llançat un programa que recull la necessitat de reformular propostes tècniques de dotze mesures, perfils administratius i maneres d'acreditar-los. No dubto que hi ha alguna cosa a millorar en les acreditacions, però això no vol dir que calgui baixar els nivells de competència i donar accés a qui no pugui desenvolupar el seu treball en basc.

Cal no oblidar que l'objectiu plantejat fa trenta anys no és només atendre el ciutadà en basc, que encara no s'ha aconseguit, sinó també fer-ho en basc, que només algunes administracions han aconseguit. Però, si els resultats són mediocres, no és pel que diuen els membres d'aquesta nova plataforma, és a dir, perquè s'han plantejat les coses amb una visió equivocada i amb unes exigències excessivament exigents, sinó tot el contrari, perquè hem passat trenta anys amb una decisió i una planificació com la llei. Per a avançar cal ser més rigorós, no sols amb el qual vol ser empleat públic, sinó també amb el responsable polític que de moment no té cap obligació lingüística. Existeixen models.