"Cuideu Àlaba com es mereix" va ser l'escut de la final. La setena filla està sempre apagada?

És trist haver de dir-ho encara. Nosaltres també hem tingut una inferioritat complexa. Un altre procés a seguir és l'elaboració de l'autoconfiança. En qualsevol cas, jo diria que “conegueu Àlaba” més que vigilar: caldria conèixer Àlaba més enllà dels prejudicis. Algú se sorprendria amb les dades sociolingüístiques, segons les dades de coneixement i ús de les capitals. Al mateix temps que en alguns llocs el basc està retrocedint, a Àlaba el procés de recuperació ha estat enorme, això està en les dades. Hi ha alguna cosa a reflexionar i aprendre.

A què es deu la recuperació?

De la covardia dels nostres pares i del gran auzolan. No sols hem rebut la llengua a Àlaba, sinó també la consciència, l'adhesió a la llengua. Això influeix a l'hora de triar com conviure o relacionar-se amb altres persones als 17-18 anys; els joves alabesos i alabeses euskaldunes han rebut aquesta consciència i no podem perdre-la, hem de continuar transmetent-la. I després hi ha presbícia dels altres: tenim molta consciència dels assumptes llunyans, però no veiem el mateix.

Ets un gran referent en la producció de bertsolaris a Àlaba. Què va rebre i quin ha deixat?

Gran suport, afecte i embranzida. També la motxilla: no sé si la vaig recollir o la vaig prendre jo [riures]. He anat carregant la motxilla amb somnis, projectes i responsabilitat. En aquella època a Àlaba no hi havia escoles de bertsolaris ni places culturals. De jove travessava Àlaba amb autobús amb la motxilla. Conèixer les realitats d'Àlaba ha estat molt enriquidor. Hem deixat moltes pistes de pa en l'auzolan, i avui dia hi ha escoles de bertsolaris en tretze pobles, cada any hi ha al voltant de 150 alumnes en el cant, hi ha un campionat intercuadrillas d'Àlaba... Malgrat passar per sobre de la pandèmia, existeix un ecosistema que s'alimenta.

Creus que el bertsolarismo ha obert el camí al basc?

A Àlaba hi ha moltes zones castellanes, però també fora d'ella. Als pobles que considerem bascos cada vegada hi ha més zones castellanes. El bertsolarismo ha anat de bracet amb el procés de recuperació del basc a Àlaba. Aquí van desaparèixer les ikastoles, els euskaltegis, les activitats culturals… I el bertso sempre ha estat present. En 1982 es creen les escoles de bertsolaris de Vitòria i Ayala. Des de llavors, el bertsolarismo i la cultura basca han estat en constant intercanvi. El que aporta el vers és un espai de gaudi per a viure en basc, atractiu per als joves, que és totalment diferent, perquè en general falta. La nostra cadena és l'esperit de ser euskaltzale, creador i jove. Els bertsolaris (almenys de memòria) som “perpetus” perquè estem en la plaça jugant i connectant amb la gent, i tenim un esperit entremaliat.

Quines obres no es veuen en la golfa del bertsolari?

El bertsolari haurà de tenir carregats els calaixos per a llançar el bertso de sobte. Des del viscut i el vist vas construint el teu propi pensament, descobrint les presses creatives. Estàs contínuament observant o generant idees de manera involuntària. Ser creatiu és una actitud de donar i rebre, com en el llit.

A quin i què t'agradaria cantar?

M'agradaria que la meva àvia fos bertsolari, a més activa. Record a la meva àvia, molt activa en la residència d'ancians (organitzava teatres, participava en la corona…). No sabia basc, però moltes cançons basques sí. Ha estat un gran referent per a mi. Així em veig: barrejant racons, sense vergonyes ni filtres, dient el que vull amb el postís i la faldilla vermella.

Has estrenat el 'Kilimaterio' a Llodio. Què és?

És un treball sobre el cicle de dones. El climateri o kilimaterio és la fi de cicle, quan perdem la possibilitat de crear o donar a llum. No hi ha reconeixement fins a arribar a la menopausa, encara que és molt important hormonalmente i mentalment. Per això ens hem reunit amb el monologuista Kaitin Allèn, Irati Camina, Iratxe Ibarra i jo. L'objectiu és riure'ns de nosaltres mateixos i reivindicar que les dones podem ser molt productives a partir dels 40-50 anys. Fins i tot a partir d'aquesta edat són les dones les que més consumeixen la cultura basca. Són molt actius i jo els admiro. El climateri és un moment molt energètic, com sortir de la rotonda i prendre el camí correcte. Hem de portar a aquestes dones a l'escenari.