Quin és el paper d'Etxepare en una fira com la de Frankfurt?

El nostre paper en general no està en l'àmbit del mercat. Aquí hi ha professionals, en aquest cas editors, autors, traductors… tot un sistema. La fira de Frankfurt és una fira de venda i compra de drets, no és una fira de promoció de llibres o de difusió d'autors. És diferent de la participació en altres fires. Però un lloc com Frankfurt és interessant perquè aquí es reuneixen moltes organitzacions i agents que són interessants i algú en aquest món. Organitzem reunions, es fan contactes. I en aquest sentit és un espai realment interessant.

Enguany, sent Espanya un país convidat, alguns escriptors bascos ja han estat convidats i els editors bascos han decidit no dedicar més que això a la presència dels seus autors. Si no fos així, faríem un petit festival aquí mateix.

I quina plaça és més important en aquest sentit?

La fira de Bolonya és molt important, per exemple, en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil. Hi ha coses com les de Göteborg, amb una altra mesura, i nosaltres podem tenir més presència. I més repercussió. El FIL de Gudalajara, o el de Miami, sempre han estat molt importants per a nosaltres.

Aquest estand basc també és fruit de la col·laboració? Editors, il·lustradors, perquè el propi Etxepare esteu junts.

Des de fa anys la xarxa d'editors i escriptors amb agent és cada vegada més potent. Els que tenen en la seva agenda la internacionalització. Nosaltres portem una col·lecció de publicacions. No està a la venda, és un material de difusió, és un material que parla del llenguatge, la literatura, el cinema, l'art, i el posem a la disposició del públic de manera gratuïta per a donar un context a la nostra producció literària. Volem comptar qui som a través de la cultura perquè s'entengui el que estem oferint aquí.

Ha afectat a Etxepare que Espanya sigui un país convidat?

Aquest estand és més gran que mai, però això és el que dona resposta al fet que enguany els il·lustradors estiguin amb nosaltres, sobretot. Les editorials i els il·lustradors estan junts mostrant el seu treball al món. Donar aquesta dimensió ha ocorregut enguany, però volem que continuï sent així.

Això ho han fet els editors, juntament amb el departament de cultura del Govern. Aquesta forta presència beneficia a tot el sistema del llibre basc. Igual que en la difusió, a les institucions que estem fent prestigi dels escriptors. Hem d'aixecar el cap en el món, i moltes vegades ens passa que quan ens llancem al món hem d'explicar qui som, però hem de demostrar el nostre nivell. Dir-li que som aquí i després ens digui qui som.

Què has rebut aquí aquests dies? Amb què tornaràs a Euskal Herria, al treball diari?

D'una banda tenim una gran relació amb la fundació catalana Llul. A més dels editors catalans, l'Ajuntament de Barcelona ocupa el seu lloc. També arriben les editorials. És un model molt interessant i més gran que el nostre. Els escriptors catalans també tenen una xarxa pròpia d'agents. En certa manera algunes de les seves maneres de fer, que per a nosaltres són exemplars, hem de treballar el nostre propi model. Estem demostrant una gran potència a pesar que nosaltres som més petits o més febles que uns altres. Aquests dies hem escoltat escriptors bascos dins i fora de la fira, com Beyond Spain. Crec que els nostres creadors són protagonistes significatius, quan escoltem amb altres autors ens adonem del nivell que existeix a Euskal Herria. Tenen un discurs intel·lectual impressionant, escriuen en basc i demostren estar a l'altura de qualsevol. Em sembla que els escriptors bascos haurien de ser considerats banderes en el món.

No tots els escriptors estan encara en l'àmbit internacional, però a poc a poc anem augmentant. Intentem crear ventanitas basques en molts festivals internacionals. Els escriptors tenen l'oportunitat de viatjar a nivell internacional, però després cal respondre. És la nostra responsabilitat facilitar-ho, creant beques de traducció, etc.

Aquí hi ha un món, en aquesta mena de fires també sorgiran noves oportunitats.

Hem de seguir llocs d'interès que el sector visualitza o crear noves relacions més conceptuals. Hem treballat Québec, estem treballant amb Escòcia. Ens coneixen i ens volen. Es tracta d'un treball que s'està fent degotant, que hem mantingut reunions amb gal·lesos per a traduir del basc al gal·lès i portar-lo de Gal·les a nosaltres. La nostra opció és dur a terme el que no pot succeir en la lògica industrial. Per exemple, Gal·les no té presència física com a llengua i cultura aquí, no té un estand. Però ha tingut a dues persones donant voltes, relacionant-se, treballant. És un model. Quebec o Flandes tenen una presència molt important en totes les fires. Com la tenim nosaltres Basque.Books.