Entre les lluites pel basc en el sud i en el centre de Navarra es troba l'empresa fa temps per la Confederació d'Ikastoles. Perquè, com tots els anys, enguany també han organitzat la festa Nafarroa Oinez el 16 d'octubre. Tafalla –zona mixta– és el basc el que ha pres aquest cap de setmana, segons la directora de la Ikastola Garcés dels Fayos, Paula Arregi. "És veritat que les nostres expectatives eren molt altes, però crec que s'han superat. S'ha acostat molta gent al poble i el cap de setmana hem tingut l'oportunitat de veure a Tafalla basca".
Arregi ens ha confessat l'endemà del festival que han pogut dur a terme el projecte gràcies al treball voluntari de les famílies, i ha definit la ikastola com a comunitat; porten mig segle euskaldunizando als nens i nenes, i ens ha aclarit que han evolucionat des del principi. "Abans a Nafarroa Oinez venien milers de persones i avui dia són menys nombroses. Crec que el major canvi ha estat això, la festa s'ha fet una mica més petita, però amb una altra manera de reivindicar, amb més força. Les generacions actuals, aquests joves, venen molt forts i realment ens volen ajudar a portar endavant el nostre projecte".
El lema triat per a la festa és "sembrar en el centre", i Arregi reconeix que el treball realitzat ha donat els seus fruits. Ha estat un "honor" per a Arregi haver aquesta responsabilitat, i ha subratllat d'organitzar aquest tipus de festes demostra que van "pel bon camí": "Mai em cansaré de dir que sense la ikastola no estaríem en el moment en què estem en aquest moment en relació amb el basc. El camí és difícil, és difícil viure en basc a Tafalla, però anem pel camí adequat, i hem de continuar sembrant i sembrant, perquè quan rebis la collita val la pena".
D'altra banda, molts centres públics de zones discriminades estan treballant per a aconseguir una educació euskaldun. Gràcies a un canvi en la Llei del Basc en 2015, es pot obrir el model D en tots els centres públics de tota Navarra, en funció de la demanda, però en la realitat tenen moltes dificultats. Exemple d'això és el col·legi San Miguel de Larraga, zona no vascófona.
Tenen models A i B, i en l'actualitat els qui aposten pel model d'immersió en basca tenen dues opcions: o quedar-se a l'escola del poble, però renunciar a estudiar en el model D, o anar a escola de Tafalla a estudiar el model D, deixant el poble. De fet, el mapa escolar de Navarra determina que l'alumne de Larraga que vulgui estudiar en el model D ha d'anar a Tafalla.
Un grup de pares del centre ha demanat al Govern de Navarra que obri una línia del model D, però estan a l'espera de la seva resposta.
Agurne Gaubeka, directora de l'Observatori de Drets Lingüístics, destaca que no és un problema d'enguany en Larraga o a Mendigorría de l'any passat, sinó un problema general: “Des del Govern no hi ha cap oferta activa a favor del basc, i quan les famílies ho sol·liciten tot és un obstacle. Aquesta situació condiciona totalment el model educatiu en basc, però veiem que una vegada implantat el model D, cada vegada són més les famílies que el secunden”.
Dijous passat el PSN i Navarresa Suma van rebutjar en el Parlament de Navarra la proposició de llei per a entrar en la zona mixta de Mañeru. A més de negar-se, el PSN es va mostrar duro. A pesar que l'Ajuntament de Mañeru va aprovar per unanimitat la inclusió en la zona... [+]
El pròxim 15 de desembre la "Llei de la Vascuenca" complirà 36 anys. 36 anys des de la divisió de Nafarroa Garaia en tres zones. 36 anys des de la divisió dels nostres drets lingüístics en tres àmbits. Viure en basc com una opció associada a un àmbit concret.
Des de... [+]
Han passat ja 35 anys des que en 1986 el Parlament de Navarra va aprovar la Llei foral del Basc. La llei va imposar la zonificació del basc, dividint Navarresa en tres zones lingüístiques, reconeixent o negant alguns drets lingüístics sobre el basc segons la zona. Aquesta... [+]