"Els poders públics adoptaran les mesures necessàries perquè la llengua no sigui discriminatòria". Així ho regula l'article 3.1 de la Llei foral del Basc de Navarra, però la realitat és molt diferent. La pròpia “Llei del Basc”, aprovada pel Parlament de Navarra en 1986, discrimina els navarresos assignant o negant drets en funció de l'àmbit en el qual resideixen. Divideix Navarresa en tres zones: vascófona, mixta i no vascófona.

A conseqüència d'aquesta zonificació, a un ciutadà que viu en Irurtzun –zona vascófona– se li reconeixen uns drets, però si acudeix a Pamplona –zona mixta– a escassos 20 minutos perd aquests drets; si es desplaça a Noáin –zona no vascófona– a 10 minuts més, té menys drets. Els bascos i vascófilos de Navarra ho tenen clar: la zonificació provoca segregació i vulnera els drets dels ciutadans.

No és una qüestió nova la de la Llei del Basc. En diverses ocasions s'ha intentat que el Parlament de Navarra elimini la llei i aquest esforç es va posar sobretot en primera línia amb el Govern del Canvi [mandat 2015-2019]. No s'ha eliminat, però la llei ha sofert algunes adaptacions, l'última en 2017, en la qual alguns municipis van passar de la zona no vascófona a la zona mixta, per petició majoritària de la població. Actualment hi ha 64 municipis en la zona vascófona, 98 en la mixta i 110 en la no vascófona. La més discriminada és la denominada zona Sud o Ager, alhora que la que més s'ha mobilitzat des de fa temps per a combatre la zonificació.

La iniciativa popular Hordago va ser presentada al novembre de 2021 amb la declaració de Corts i des de llavors porta demanant justícia: “T'imagines la zonificació dels drets laborals, educatius o sanitaris a Navarra? La zonificació amb algun tema d'aquest tipus, que seria inacceptable per a qualsevol progressista navarrès, el van fer amb el basc i els drets lingüístics dels navarresos”, adverteixen. Durant les últimes quatre dècades, els navarresos han realitzat nombroses reivindicacions i baralles per a defensar el dret a viure en basc per sobre de la Llei del Basc. Perquè a poc a poc les forces es van sumant i articulant i la collita que es comença a sembrar a la Ribera s'està estenent a totes les zones. Aquesta tardor s'han organitzat nombroses activitats per a humitejar les terres seques en basca en la zona de l'Ager.

Hordago, handira

El 22 d'octubre Tudela ha estat el punt de trobada dels euskaltzales, i Errigorak, la Compareixença i Hordago han organitzat un programa de jornada completa. Al matí han treballat en Ablitas amb la collita dels productors navarresos en les canastres d'Errigora, i els organitzadors han subratllat que “s'han reunit més veïns que mai” i amb això han iniciat la campanya de tardor. A la tarda han pres els carrers de la capital ribera en la manifestació convocada per Hordago. La nova plaça de Tudela és el punt de partida de l'afluència de gent, tant local com pròxima, a la Zonificació. Bera Gortearen euskara bizi! sota el lema. Han reivindicat els drets lingüístics de tots els navarresos i han exigit al Govern de Navarra que elimini la Llei del Basc excloent. A més dels individus, diversos agents socials, grups polítics i sindicats han donat suport a la manifestació.

No obstant això, no han pogut completar el dia al seu gust: Han hagut de retardar el concert de Descontrols organitzat per la compareixença, a causa de les dificultats imposades per l'Ajuntament de Tudela. Els organitzadors de la compareixença denuncien que amb les molèsties de l'Ajuntament no hi havia condicions per a “un concert multitudinari, alegre i participatiu”. “Ofès però no lamentat això”, han anunciat que el concert serà per a la primavera, “llançat per iniciativa dels euskaltzales i obert a tots aquells que no tinguin fòbia al basc”. Han passat sis mesos intentant obtenir les llicències amb el govern municipal de Navarresa Suma, però no ha donat els seus fruits. Cal recordar les controvertides declaracions en premsa de l'alcalde Alejandro Toquero al novembre de 2021: “Aquí ningú parla basca, mai s'ha parlat”.

El 22 d'octubre, Iraia De la Torre, companya d'Hordago, ens ha explicat que han provat deixar enrere aquest tipus d'actituds i “fer comunitat”. De la Torre és d'Azagra, i destaca que no és habitual que es facin manifestacions a la Ribera, per la qual cosa ha estat multitudinària i reeixida; més enllà de les ideologies, aclareix que Hordago és un grup plural que defensa els drets. Ha definit Tudela com a punt d'inflexió tant per als que formen part de la iniciativa com per a la resta de la ciutadania: han aconseguit que en la zona de l'Ager es vegi que els bascos i els vascófilos són presents i cada vegada són més; i als quals fins ara han tingut una actitud passiva cap al basc els han acostat el tema i els ha fet pensar sobre això, segons De la Torre.

A favor del basc en castellà

En definitiva, volen mobilitzar a persones discriminades i fer pressió social a les institucions perquè el basc sigui oficial en tota Navarra. Volen que aquesta crida sigui de baix a dalt, “des de les zones més difícils fins dalt”, ens diu el membre d'Ibai Sueskun Errigora i el membre d'Hordago: “Aquí hi ha una realitat, hi ha vascófilos però costa més ser bascos. Per tant, trencarem amb aquestes esquerdes, és el moment d'unir-les. És el moment de trencar la zonificació, d'unir a la ciutadania, de fer un mapa i de sumar forces”.

Sueskeak ens ha reconegut que ells també van fer broma perquè el lema és castellà, però ens explica Blanca García, membre tutelar de la Compareixença i d'Hordago: “Hem fet autocrítica de posar els nostres missatges també en castellà. Hi ha vascófilos que no saben basc i que podrien participar en moltes activitats. Per a avançar en la normalització del basc és necessari impulsar actituds favorables, el castellà ha de tenir presència a la Ribera, en cas contrari limitaríem molt al nostre públic i no aconseguiríem els objectius”.

Població activa

Les iniciatives sorgides en la zona discriminada de Navarra tenen diversos objectius. Errigora, per exemple, va ser creada en 2013 per a impulsar el basc, entre altres, i destinar el 25% dels beneficis obtinguts amb les cistelles a la indústria basca:S'han repartit 1,8 milions d'euros a AEK, Sortzen Elkartea i Ikastolen Elkartea. Sueskeak ha determinat la seva manera de treballar: "Volem unir a la ciutadania amb un somriure sempre davant els obstacles i amb l'objectiu de la construcció popular".

Blanca García, companya de la Compareixença, ens recorda que havien vist que estava bé impulsar el coneixement del basc, però que es quedava una mica curta. Per això van crear la Compareixença per a "donar la paraula a la ciutadania" a partir d'Errigorri. Fa quatre anys es van reunir en la iniciativa Ageraldia i des de llavors han organitzat diverses activitats: trobades, jocs, plans de basc, el club esportiu euskaltzale Union Tutera, etc. "Quan els nostres adults surten d'aquests camps d'alfabetització, quines opcions tenen per a parlar en basca? No tenen possibilitat. La compareixença ve a respondre a això, com utilitzar més el basc, com fomentar més el basc, com recuperar aquests espais... Quina salsa dona al basc en tots els àmbits de la seva vida".

Subratllen que ara és hora d'unir-se "", seguint el seu lema, i que el nou moviment dels últims anys ha deixat clar que perquè el basc sigui oficial a Navarra cal treballar tots junts la terra. Sueske ha reflexionat que moltes vegades cada cultura basca va pel seu camí, i que és el moment de bolcar: "Les iniciatives existien i existeixen, però el que han creat la Reina o la Compareixença és un despertar d'il·lusió, dir que és possible fer alguna cosa. I es deia sobre aquest tema: podem activar a la ciutadania, però també per què no donem una altra volta a la història de la zonificació". Així van sorgir aquestes iniciatives. Suescentes recorda que ja s'han realitzat intents d'acabar amb la zonificació, però "així no seriosament". "S'ha activat a la ciutadania, uns a través de les institucions, uns altres en la zona d'activació ciutadana, uns altres amb iniciatives solidàries com Nafarroa Oinez. Després a Errigora, després a la Compareixença, i les diferents iniciatives que sorgeixen d'ella".

Iraia De la Torre també veu amb força l'impuls del basc. "Cada vegada som més els qui entenem que el basc és el nostre dret, més enllà de ser la nostra llengua. I entenem que hem de defensar no sols la nostra llengua, sinó el nostre dret. A més, no veiem canvis en el tema del basc. Tenim força per a organitzar-nos".

Trobades per a reflexionar

Diuen que el camí no ha fet més que començar, i tenen la intenció de compartir els passos que venen en les trobades Ager. El 5 de novembre s'ha fixat una cita a Peralta i estan entusiasmats perquè esperen reunir molta gent de la zona. Hi haurà espai per a la reflexió, per a posar en comú les idees. García aclareix que els ciutadans són els que han de marcar l'agenda de la Reina i la Compareixença: "Convidem a la ciutadania al fet que vingui a dir quines són les seves necessitats". García i Sueskune volen que hi hagi un moment per a sumar gent i veure com estan i què han de fer d'ara endavant: "Això no ho hem de decidir nosaltres, han de decidir poble a poble, perquè les necessitats de cadascun no són les mateixes".

A Peralta li segueixen amb ganes de rebre idees i crítiques. Suescentes apunta que cal tenir en compte totes les realitats. "La zona és molt extensa, des de Car a Corts i des de Sangüesa a Viana. Les realitats són molt diferents, dins d'una realitat hi ha moltes realitats. Volem sumar i veure què ens uneix. Què és el que ens uneix el basc per a fer el mateix recorregut? ". Volen que el basc sigui la base, però que es treballi transversalment: "Memòria històrica, identitat, feminisme... i altres valors transformadors".

El 5 de novembre es dedicarà tot el dia al basc. A les 10.10 es presentarà l'estudi de la UPV/EHU sobre la comunitat basca d'Agerre i a les 10.40 tindrà lloc la conferència "La collita de la compareixença". A continuació es reuniran en grups de reflexió que finalitzaran a les 13.30. Havent dinat junts obriran un espai d'oci fins a la nit: Ulls Violeta, Pirritx, Porrotx eta Marimotots, el partit de pilota, i els concerts de Tatxers, Skabidea, Odolkiak compensa i Neskatasuna. L'organització espera que sigui un dia fructífer.

Unir-se per a fer una Navarra

En la manifestació de Tudela els protagonistes van ser els ciutadans de la Ribera i del Centre, acostumant a l'alcalde a frases com "Toquero, escolta, Tudela euskaldun", però Sueske adverteix que la lluita de tots els navarresos ha de ser la de combatre la zonificació. "És clar que tots els navarresos hem de moure'ns si volem que tots els navarresos tinguin els mateixos drets".

El moviment ha començat, i no ho és tant. Les trobades Ager permetran mesurar les forces i ganes dels euskaltzales i preveuen que serà el punt de partida per a seguir el camí. Els membres de les iniciatives que han parlat amb ARGIA tenen clar que el basc té infinitat de camps per a treballar, i que la lluita ha d'anar per diferents angles. Sueskun afirma que cada agent té la seva funció: "És diferent el que Hordago pot fer, és diferent el que Compareixença o Rota poden fer, tots són imprescindibles. Però acabar la zonificació no significa que recuperem el basc". És a dir, preveuen un llarg camí. "Malgrat ser oficial en tot l'àmbit, tenim centenars i centenars d'anys enrere en els quals s'ha fet mal al basc un crist. Això cal canviar: costums, cultura, moltes coses. Si hi ha canvis administratius ajudarà molt, però no suposarà l'euskaldunización del país".

Sueskune dona importància al treball de totes dues parts, a la ciutadania i a les institucions: "Per a euskaldunizar el país hem de conscienciar als ciutadans i ajudar a les institucions". De la Torre és de la mateixa opinió, perquè creu que la modificació de la llei suposaria que els ciutadans d'una zona discriminada sentin que el basc és també seu: "La llei provoca el cercle viciós, perquè sento que el basc no és meu, no puc aprendre basc, per tant, no parlo... Cal canviar el sentiment i el punt de vista cap al basc, i les autoritats han de tenir una actitud positiva per a això".

Sueskas ha tirat l'órdago a les institucions: "No demanem ni menys ni més, sinó donar al basc la importància que se li dona al castellà, recuperar el que ens han llevat".

Més informació: hem publicat juntament amb aquest reportatge molts obstacles per a l'educació. Llegeix aquí els referents a Nafarroa Oinez organitzats per la Ikastola Garces dels Fayos de Tafalla i a l'exigència del model D per part dels pares de l'escola pública de Larraga.