Va reunir uns 20 esclaus congolesos, alguns d'ells amb formació militar al seu país d'origen, van obtenir armes i es van dirigir a Florida a la recerca de la llibertat. En el camí altres 60 esclaus es van unir a la marxa armada. Com van partir de les proximitats del riu Stono, se'n diu Rebel·lió de Stono, però també se'n diu Rebel·lió de Cato perquè era la família Cato o Cater la propietària de Jemmy.
La marxa no va aconseguir passar la frontera de la colònia. Va capturar i va dominar les milícies de Carolina del Sud en el riu Edisto. A pesar que els fugitius van aconseguir reiniciar la marxa, van ser detinguts definitivament una setmana i 30 km després. El balanç dels morts també va ser contrari als esclaus: els revoltats van assassinar a 23-28 colons, però només la milícia que va matar a 35-50 esclaus en conflicte –i després van executar altres punts, encara que no hi ha dades concretes–.
Els propietaris de les plantacions van impulsar una altra mesura: Moratòria o moratòria de 10 anys en la importació d'esclaus. És a dir, la dècada vinent no entraria en el port de Charleston
Encara que no va tenir èxit, la rebel·lió va provocar una sèrie de conseqüències que en 1740 van posar en vigor en la colònia la llei de Negre Act. Pel que sembla, aquesta llei va suposar una sèrie de conseqüències positives per als esclaus. És cert que es va aguditzar el control sobre ells, però la llei també contemplava la millora de les condicions de vida. Va imposar multes a propietaris que demandaven treball excessiu o que utilitzaven penes excessivament dures. Però com denunciarien aquests propietaris si per llei els esclaus estaven prohibits atestar contra els blancs?
A més, els propietaris de les plantacions van impulsar una altra mesura: Moratòria o moratòria de 10 anys en la importació d'esclaus. És a dir, la següent dècada no entraria en el port de Charleston. Fins i tot quan va acabar la moratòria, els esclavistes de Carolina del Sud es van negar a importar esclaus dels voltants del Congo i d'Angola. Però això no vol dir que la rebel·lió canviés l'opinió dels esclavistes. Al contrari, van adoptar la mesura de reforçar i estabilitzar l'activitat i defensar els seus interessos: creien que els nascuts d'esclaus en les colònies eren més dòcils que els nascuts lliures a Àfrica.
I la rebel·lió de Cato va sembrar també una llavor que influeix tant en la dansa actual com en la música. En marxa van utilitzar tambors africans com a codi per a transmetre missatges que els esclaus propietaris no entendrien. Per això, la llei de 1740 va prohibir als esclaus els instruments de percussió. Llavors van començar a utilitzar el cos per a fer música i van crear juba dantza o zaplada juba. Segons els experts, això va influir en els ritmes del jazz i l'hip hop neix de la resposta d'esclaus menys dòcils.
Washington (els EUA), 1807. La Constitució estatunidenca va prohibir el tràfic transatlàntic d'esclaus. Això no significa que l'esclavitud hagi estat abolida, sinó que la font principal dels esclaus s'hagi interromput. Així, les dones esclaves es van convertir en l'única... [+]
Europar Batasunean berriki onartu den Migrazio Itunak, asko zaildu dizkie gauzak euren herrialdetik ihesi doazen eta asiloa eskatzen duten pertsonei. Eskuin muturraren tesiak ogi tartean irentsita, migratzaileentzako kontrol neurri zorrotzagoak onartu dituzte Estrasburgon,... [+]
Frankismoa ez zela 1975ean amaitu diktadoreak ohean azken hatsa eman zuenean, hori badakigu. Erregimenaren haziek bizirik iraun zuten poliziaren tortura ziegetan, justizia auzitegien sumarioetan eta militarren zein politikarien deklarazio kolpistetan –Aznarrek azkenaldian... [+]
Julian de Zulueta esklabista arabarraren inguruko erakusketa ikusgai dago LABE espazioan.