De dissenyador de moda has saltat a tatuador.

En el confinament vaig començar a tatuar les peles de porc i taronja. Vaig començar a provar una altra tècnica de la il·lustració. Tenia la màquina a casa, però mai li havia dedicat temps. Em feia por o respecte. Mentre provava, em vaig adonar que m'agradava i que, a diferència del món de la moda en el qual estava immers, això és sostenibilitat. De seguida vaig sentir un gran vincle. Plaer. I com dibuixava de petita, sentia les meves imaginació, el meu cos i la meva ment units. Fins llavors estava en el món de la moda, no gaire satisfet amb el ritme de treball que s'imposa. Però tenia treball.

Un amic em va demanar que fes un tatuatge i em vaig adonar que cada vegada eren més els que començaven a demanar i vaig pensar llavors que podia ser real. Li vaig fer un volt a la meva marca Letitare i vaig començar a fer treballs de petició en lloc de crear dues col·leccions cada any. Així vaig passar els primers passos.

El confinament et va ajudar a fer realitat el teu desig interior?

Diria que sí. Em vaig adonar que vaig viure rebutjant el dibuix, com si no fos important, com si no pogués crear i desenvolupar un ofici amb el dibuix. Jo he dibuixat des de petit. A casa de la meva àvia, mentre els adults parlaven després de la taula, em recordo en el sòl. Llapis a la mà i un paper blanc davant. Passava hores així.

La paralització del món em va donar la força de sumar la valentia de fer el que jo vull. I el primer experiment ho vaig fer amb si mateix, aquest món és molt autodidacta i no volia equivocar-me. De seguida em vaig adonar que estava en el meu lloc.

Amo i segueixo el fil i l'agulla, però la tinta i l'agulla és una altra cosa. Em resulta molt difícil explicar-ho, amb si una connexió especial. Actuo sense pànic, molt segur de mi mateix i sense dificultat per a complir el sol·licitat.

Quin és el seu estil?

Amb el llapis també soc de traç, sempre he estat molt lineal. Sempre he dibuixat amb un paper blanc i sense molts colors, i m'he adonat que amb els tatuatges també m'he desenvolupat pel mateix camí.Avui dia és molt assequible tatuar-se i la gent em demana tatuatges subtils. M'exigeix dissenys que se separin de l'estil tradicional, del tradicional.

Ficant l'estètica en el seu millor sentit, es poden unir bé l'estètica, el desig de dir, la simbologia... La gent porta esbossos i fotos i intent complementar la de dibuixar. Fins a aconseguir fer una cosa molt personal. Perquè el que un fa sigui realment identitari. Pròpia, personal i única. No sé per què, però em venen moltes dones i m'adono que les exigències surten d'arrel. La gent no tatua tot.

Creeu tatuadores?

M'agrada col·laborar amb el client. Crear junts el que tatuarà. Moltes vegades les idees no les té molt clares qui acudeix a nosaltres. Sap el que vol, però com no ho representa, i aquest és el nostre treball. Per tant, quan em donen confiança per a crear el que ells volen, em poso molt content. Això em compleix, m'agrada sentir-me implicat. Es produeixen moments molt íntims, una especial proximitat. Al cap i a la fi estàs creant alguna cosa que és per sempre i és imprescindible estar content amb el resultat. No conec a cap persona amb un sol tatuatge. Ràpidament ens unim i volem un altre. És una cosa que m'ocorre sovint, i que als pocs dies d'acabar torni el client a concertar una nova cita.

Hi ha límits en la importància de l'estètica?

Diria que els límits poden trencar-se, més enllà de l'estètica. Diuen que en els dits s'estén la tinta, per exemple, però, al marge d'aquestes situacions, quan el tatuatge té un gran pes simbòlic, per exemple, m'agrada sentir-me lliure. El cos parla. Totes les pells són diferents, la tinta actua de manera diferent en una pell o una altra. L'estètica sorgeix quan comences a jugar amb el disseny i el cos. Concretant clarament el desig, intentem crear una cosa còmoda i bonic per a la persona. M'agrada parlar de plecs, corbes… del cos.

T'has reconegut com a dissenyador i tatuador? Artista, creador, en definitiva.

Em costa reconèixer que soc artista. No em considero artista. Crec que l'art ha de ser una mica més que el resultat d'un ofici que cobreix les necessitats. Diria que la moda que consumim avui dia s'allunya molt de l'art. En el món dels tatuatges, quan entro en el procés de creació, llavors sí. És la meva passió.