Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“No conec a cap persona amb un sol tatuatge”

  • Com a dissenyador, Irati Guarretxena Sandamian va crear la marca Letitare res més realitzar els seus estudis de disseny. Com fins llavors, el ritme de la vida va fer el pas. Molest pels cicles i la rapidesa de la moda, era conscient que no s'estava a gust. Ens confessa que deu molt al confinament: es va oferir la possibilitat de ser tatuador i va portar a la pràctica l'utòpic.
"Estetika sortzen da diseinuarekin eta gorputzarekin jolasten hasten zarenean". / Argazkiak: Irantzu Pastor.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

De dissenyador de moda has saltat a tatuador.

En el confinament vaig començar a tatuar les peles de porc i taronja. Vaig començar a provar una altra tècnica de la il·lustració. Tenia la màquina a casa, però mai li havia dedicat temps. Em feia por o respecte. Mentre provava, em vaig adonar que m'agradava i que, a diferència del món de la moda en el qual estava immers, això és sostenibilitat. De seguida vaig sentir un gran vincle. Plaer. I com dibuixava de petita, sentia les meves imaginació, el meu cos i la meva ment units. Fins llavors estava en el món de la moda, no gaire satisfet amb el ritme de treball que s'imposa. Però tenia treball.

Un amic em va demanar que fes un tatuatge i em vaig adonar que cada vegada eren més els que començaven a demanar i vaig pensar llavors que podia ser real. Li vaig fer un volt a la meva marca Letitare i vaig començar a fer treballs de petició en lloc de crear dues col·leccions cada any. Així vaig passar els primers passos.

El confinament et va ajudar a fer realitat el teu desig interior?

Diria que sí. Em vaig adonar que vaig viure rebutjant el dibuix, com si no fos important, com si no pogués crear i desenvolupar un ofici amb el dibuix. Jo he dibuixat des de petit. A casa de la meva àvia, mentre els adults parlaven després de la taula, em recordo en el sòl. Llapis a la mà i un paper blanc davant. Passava hores així.

La paralització del món em va donar la força de sumar la valentia de fer el que jo vull. I el primer experiment ho vaig fer amb si mateix, aquest món és molt autodidacta i no volia equivocar-me. De seguida em vaig adonar que estava en el meu lloc.

Amo i segueixo el fil i l'agulla, però la tinta i l'agulla és una altra cosa. Em resulta molt difícil explicar-ho, amb si una connexió especial. Actuo sense pànic, molt segur de mi mateix i sense dificultat per a complir el sol·licitat.

Quin és el seu estil?

Amb el llapis també soc de traç, sempre he estat molt lineal. Sempre he dibuixat amb un paper blanc i sense molts colors, i m'he adonat que amb els tatuatges també m'he desenvolupat pel mateix camí.Avui dia és molt assequible tatuar-se i la gent em demana tatuatges subtils. M'exigeix dissenys que se separin de l'estil tradicional, del tradicional.

Ficant l'estètica en el seu millor sentit, es poden unir bé l'estètica, el desig de dir, la simbologia... La gent porta esbossos i fotos i intent complementar la de dibuixar. Fins a aconseguir fer una cosa molt personal. Perquè el que un fa sigui realment identitari. Pròpia, personal i única. No sé per què, però em venen moltes dones i m'adono que les exigències surten d'arrel. La gent no tatua tot.

Creeu tatuadores?

M'agrada col·laborar amb el client. Crear junts el que tatuarà. Moltes vegades les idees no les té molt clares qui acudeix a nosaltres. Sap el que vol, però com no ho representa, i aquest és el nostre treball. Per tant, quan em donen confiança per a crear el que ells volen, em poso molt content. Això em compleix, m'agrada sentir-me implicat. Es produeixen moments molt íntims, una especial proximitat. Al cap i a la fi estàs creant alguna cosa que és per sempre i és imprescindible estar content amb el resultat. No conec a cap persona amb un sol tatuatge. Ràpidament ens unim i volem un altre. És una cosa que m'ocorre sovint, i que als pocs dies d'acabar torni el client a concertar una nova cita.

Hi ha límits en la importància de l'estètica?

Diria que els límits poden trencar-se, més enllà de l'estètica. Diuen que en els dits s'estén la tinta, per exemple, però, al marge d'aquestes situacions, quan el tatuatge té un gran pes simbòlic, per exemple, m'agrada sentir-me lliure. El cos parla. Totes les pells són diferents, la tinta actua de manera diferent en una pell o una altra. L'estètica sorgeix quan comences a jugar amb el disseny i el cos. Concretant clarament el desig, intentem crear una cosa còmoda i bonic per a la persona. M'agrada parlar de plecs, corbes… del cos.

T'has reconegut com a dissenyador i tatuador? Artista, creador, en definitiva.

Em costa reconèixer que soc artista. No em considero artista. Crec que l'art ha de ser una mica més que el resultat d'un ofici que cobreix les necessitats. Diria que la moda que consumim avui dia s'allunya molt de l'art. En el món dels tatuatges, quan entro en el procés de creació, llavors sí. És la meva passió.

Llapis, fil i tinta

Pensant que tindria un futur més “pròsper”, es va negar a estudiar Belles Arts i se'n va anar a Barcelona a estudiar disseny. Es va anar a gust, però tenia clar que acabaria els seus estudis i tornaria a casa, a Euskal Herria. Al treball. A casa de la seva àvia té els seus primers records amb el dibuix. Tombat en el sòl, llapis a la mà. I té molt present la sensació que es generava en el seu interior, que avui és la mateixa: la pau interior. Cap blanc, mà lliure i creativitat al munt. Cabal. El llapis es va convertir més tard en l'agulla del fil i fa pocs anys utilitza l'agulla de tinta com tatuador.

 


T'interessa pel canal: Sorkuntza
2024-06-12 | Julen Azpitarte
150 anys del naixement de Donada Baroisa
Amazona que va cavalcar a Donada
Com altres tantes dones artistes, Elsa von Freytag-Loringhoven (1874-1927) va ser erradicada de la història oficial de les avantguardes, malgrat ser tan apassionada com innovadora l'essència de la seva activitat artística.

2023-12-12 | Jon Torner Zabala
Fira de dones creatives i productores a Euskal Herria, 16 i 17 en Biziola
Els dies 16 i 17 de desembre tindrà lloc a Lazkao la Fira de Nadal de Dones Creatives i Productores d'Euskal Herria, organitzada pel col·lectiu Dinagu en col·laboració amb la cooperativa Biziola. El dissabte es reuniran 31 creadors i el diumenge 30 més.

2023-09-28 | ARGIA
Les trobades de dones creatives han passat els quatre caps de setmana d'octubre en Garaio
Aquesta és la segona edició de Dones Creatives Plazara. L'Embruixador Garaion d'Ozaeta acull l'oportunitat de conèixer a 25 artistes com a teatre, música o poesia.

2023-08-01 | ARGIA
La Factoria Cultural d'Ayala oferirà per primera vegada beques i estades de creativitat
Acaba d'adjudicar la beca a quatre projectes multidisciplinaris que seran exposats al públic a la tardor. A més informen que organitzaran estades creatives a la tardor.

Contacontes que portem dins
Des d'ARGIA hem volgut posar un repte: fins a quin punt pots deixar volar la creativitat? Fins a quin punt pots retorçar una història i convertir-la en terrorífica, graciosa, dramàtica? Ets capaç de treure profit de la riquesa que té el basc, de fer lloc als jocs de... [+]

Maitane Azpiroz. 'La Trapecionista'.
“És molt difícil que algú mori una cosa tan personal”
La ballarina i trapezista Maitane Azpiroz La Trapecionista s'ha format en circ i dansa (Pamplona, 1982). Quan estava creant l'obra d'Artxipielago tirant de la idea de la càrrega, va haver de quedar-se embarassada i passar el testimoni a un altre company. Ara no ho representa en... [+]

Amaya Sanz Montes. Maquillador
“Vull convertir a una persona normal en diva”
Amaya Sanz Montes (Pamplona, 1984) juga amb les ombres. Diu que les cares són llenços i a través del projecte Lluna Femme fa feminitzacions: “Vull fer feliç a gent que no ha tingut l'oportunitat de veure's com vol”. Harrotu, organitzat pel servei municipal LGTBI de... [+]

2022-06-14 | Diana Franco
Tecnologia
Per a qui creem?

Els nens tenen, i alguns adults no hem perdut la tendència a la creació. Potser tots els que tendim a submergir-nos en la creació no farem treballs bonics, però crec que l'experiència és similar: quan ets aquí pots deixar de costat moltes coses per a tenir una bona vida en... [+]


2022-05-25 | Leire Artola Arin
El projecte #badon obté la beca de creació cultural AEK-Korrika
Se centrarà en la transmissió de la cultura basca i 23. En la Korrika cultural es presentarà un projecte que combinarà disciplines i artistes. No obstant això, més que en el resultat, han posat el focus en el camí: #badon ha estat presentat com un laboratori creatiu per a... [+]

2022-03-08 | ARGIA
Emakume sortzaileen “Nomadak gaitun!” azoka ibiltaria, larunbatean Laudion

Emakume sortzaileak biltzen dituen Dinagu kolektiboak azoka antolatu du martxoaren 12an, Aiaraldeko Faktorian (Laudio). Emakume sortzaileen lana bisibilizatzea eta sortzaileen beharretara egokitzen diren ekimenak sortzea helburu, “herriz herri sortzaileak batuko dituen... [+]


2021-12-07 | ARGIA
“Barraka” bideo-jokoak irabazi du Durangoko Azokaren sormen beka

“Barraka” abentura bideo-joko umoretsua garatzeko urtebete izango du Ibai Aizpurua diseinatzaile eta programatzaile irundarrak. Horretarako 15.000 euroko laguntza irabazi du Durangoko Azokaren laugarren sormen bekan.


2021-12-06 | ARGIA
34 emakume sortzailek haien lanak salgai izango dituzte Donostiako Egia auzoko azokan

Dinagu Emakume Sortzaileen Kolektiboa Donostiako Egia auzoan, Teila Fabrikan, izango da abenduaren 18an eta 19an. Kolektiboa emakume sortzaileen lanei ikusgaitasuna emateko sortu zen duela hiru urte.


2021-11-09 | Diana Franco
Tecnologia
Generació digital
Avui portem una reflexió que consta de tres elements. El primer ingredient és la cançó que un participant va compartir en el @hezkuntzaanlibre Telegram: S'està perdent de Joseba Irazoka. El segon component està relacionat amb la convocatòria de la Beca de Creació sobre... [+]

2021-10-08 | Leire Artola Arin
‘Nomadak gaitun!’ emakume sortzaileen azoka ibiltaria Gernikara iritsiko da urriaren 16an

'Dinagu' Emakume Sortzaileen Kolektiboak antolatutako azokak Astran egingo du bigarren geldialdia urriaren 16an. Diseinuari eta irudiari lotutako produktuen eskaintza egongo da, besteak beste.


2021-09-24 | dantzan.eus
Aritz Ibañez
“Sormenak eragiten duen plazer hori euskararen erabilerarekin lotu nahi du Gureak Egin laborategiak”

Gureak Egin, gureak egin ez dezan. Kultur transmisiorako eta sormenerako laborategia sortu berri dute Iruñean. Sortzearen plazera baliatuz euskararen erabilera eta euskarazko harremanak bultzatu nahi dituzte 15-18 urte bitarteko gazteen artean. Horretarako dantza, musika... [+]


Eguneraketa berriak daude