Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Onze eixos de violència contra les dones gitanes

  • El concepte d'antitziganismo de gènere fa referència al racisme o discriminació específica que sofreixen les dones gitanes. No obstant això, és un concepte que la societat en general no coneix i que les dones gitanes estan construint, segons AMUGE i Romi Berriak. Amb l'objectiu d'avançar en l'I Antitziganismo de Gènere. Bilbao acull del 3 al 5 d'octubre el Congrés Internacional. Han analitzat, des de perspectives múltiples, la violència sistemàtica que sofreixen les dones gitanes.
Argazkia: AMUGE | Romi Berriak
Argazkia: AMUGE | Romi Berriak
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Sala plena de públic i ponents. Dominaven les dones gitanes, però també hi havia lloc per als quals no som gitanos i per als homes. De fet, el 5 d'octubre es va publicar l'I. Era el tercer i últim dia del Congrés Internacional i, a diferència dels dos anteriors, va ser una jornada oberta al públic en general. En la primera només van participar persones gitanes i en la segona només dones gitanes. L'últim dia, per contra, també hi haurà qui o qui mirant fora de la sala, ja que es va emetre tot l'esdeveniment en streaming.

Les jornades van ser organitzades per AMUGE, associació de dones gitanes d'Euskadi, i Romi Berriak, associació de joves gitanos per la igualtat. Al llarg de tres intensos dies, la comunitat internacional va reunir ponents i participants: Es van acostar des de Romania, Alemanya, Portugal, Amèrica Llatina, Albània, Països Catalans, Madrid, Aragó i Andalusia, entre altres, per a abordar l'antitzdominismo de gènere des de múltiples branques. Les violacions de drets humans, les polítiques públiques, la interseccionalitat, la diversitat funcional, l'etnosexismo i la memòria històrica van ser alguns dels temes tractats, amb un curs de romanisme.

Noemi Amaya, membre d'AMUGE, va explicar que l'antitziganismo de gènere és un masclisme específic que sofreixen les dones gitanes. “És un condicionament voluntari”, van assenyalar Andrea Zufiaurre i Alejandra Moreno. “Aquesta deshumanització produeix ràbia, incapacitat, sofriment, tristesa, dolor i gran empipament”. En aquestes jornades es va intentar concretar aquesta violència des de les vivències pròpies, encara que no van aconseguir una definició tancada. Com deia Sandra Heredia, durant milers d'anys han sofert una dràstica romafobia [també terme antitziganismo] i “és impossible definir-la a mitjan matí”. El debat, a més, està en el concepte de gènere antitziganismo o antitziganismo interseccional. En la cerca d'aquesta definició es van plantejar dos aspectes: d'una banda, el treball de reflexió i construcció de pensament entre les dones gitanes i, per un altre, el treball i el diàleg amb la resta de la societat basca.

Per a això van aprofitar l'última sessió. Va ser una plaça per a presentar les conclusions dels dos dies anteriors, però també va tenir lloc la creativitat. El monòleg gitano com un Castell de Silvia Agüero i la corona de les dones gitanes feministes Gure Golé, van seguir una intensa sessió de dues hores. Malgrat organitzar jornades internacionals pioneres de tres dies, el cansament no apareixia en cap lloc. Però sí força, energia, emoció i, com no, ràbia i reivindicació.

Conclusions a la plaça

Com deia, el segon dia de les jornades les dones gitanes van ser les protagonistes. Es van dividir en grups per a reflexionar sobre les violències transistémicas, l'ocupació, els drets socials, l'educació, la salut i els discursos d'odi. Per a començar a destacar una de les conclusions que van exposar, fa falta espais per a “continuar reflexionant”. “Fa temps que teníem la necessitat de debatre sobre això”, van manifestar amb la reivindicació d'espais no mixtos. Tamara Clavería, coordinadora d'Amug, va assenyalar que els espais de confiança per a expressar-se lliurement i desenvolupar el seu propi pensament són imprescindibles i que continuaran exigint. “Tenim molt a dir”, va subratllar María Hernández en la seva intervenció i va recordar a María Filigrana, membre de Fakali: “No és que ara el feminisme ens ha cridat l'atenció i hem començat a reflexionar sobre això, el feminisme ens ha travessat durant segles i sempre hem estat feministes abans que naixés el propi moviment”.

Malgrat la seva disposició a debatre constantment, van explicar clarament que la càrrega de l'antitzdominismo de gènere no és exclusiva d'ells. Van reivindicar en diverses ocasions el suport de tot el poble gitano i les aliances de moviments socials formats per no gitanos. Hernández, per exemple, va sorprendre que a pesar que el 80% dels permisos dels mercats de carrer estan en nom de les dones, no perceben el suport que reben altres sectors feminitzats els qui treballen en aquest àmbit.

A poc a poc, entre totes les dones que van prendre la paraula, van augmentar les discriminacions que sofreixen per gitanes en diferents àmbits, ressaltant que la persecució és sistemàtica i recordant que l'antitziganismo és una vulneració de drets humans. Van destacar que la violència és transistémica, i que la classe, la religió, l'orientació sexual, la migració, la territorialitat, la diversitat funcional… influeix en l'encreuament de discriminacions.

També van destacar la persecució cultural que es va viure al llarg dels segles, com l'opressió lingüística, el vestit o l'educació. A això cal afegir l'apropiació cultural de la indústria cultural i musical i els clixés difosos a través d'ella.

La infantilització i el menyspreu, no obstant això, es perceben en qualsevol lloc: en l'educació, en el sistema sanitari, en els plans d'ocupabilitat… Això últim ho va assenyalar Hernández: “Han posat sobre nosaltres el focus de l'ocupabilitat: ens ensenyen com vestir-nos i parlar en una entrevista de treball, però la realitat és diferent, les empreses no ens contracten perquè són racistes”.

També van parlar dels estereotips que se'ls atribueixen: “Falta d'expectatives per a nosaltres, considerar-ho un lladre, una idea que no cuidem dels nostres fills…”. Els prejudicis tenen a més un caràcter de gènere: mentre les dones són considerades submises i enganyoses, els homes són considerats violents i masclistes. Tot això marca, d'una banda, la vida de les nenes que se senten infravalorades des del naixement i, per un altre, obre el camí a discursos d'odi i delictes.

Anomenada per a continuar

Les vivències han servit de base per a construir la teoria. Davant la discriminació presentada es van formular nombroses i concretes propostes. En educació, per exemple, van reivindicar la formació dels professionals, l'aposta per l'escola pública, la reparació del deute històric i la implicació de tota la comunitat. En salut, per part seva, van sol·licitar la posada en valor i el reconeixement dels sabers i costums del poble gitano, juntament amb el manteniment dels valors de la cooperació i la solidaritat a través de la formació intercultural.

En matèria d'ocupació i drets socials, van posar sobre la taula el dret a una vida sense pobresa, eliminant les traves d'accés i manteniment dels llocs de treball, facilitant l'autoocupació i eliminant el condicionament de les subvencions. Odioto no sols va subratllar la responsabilitat de la societat i dels mitjans de comunicació, sinó la necessitat de respondre i no silenciar les agressions.

“Hem de donar continuïtat al projecte polític i aprofundir en el debat”, va dir Heredia. Va subratllar que per a això cal tenir en compte la diversitat i la complexitat de les vivències, i que tenen molt a aprendre dels membres negres i indígenes. Entre les paraules d'agraïment infinites van destacar la necessitat de la unitat.

Clavería va tancar el programa amb una anomenada a una forta aliança internacional: “Fa tres anys V País Basc. Quan participem en les Jornades Feministes us convidem a sumar-vos a aquesta sòlida aliança internacional. Volem que sigui horitzontal, però els protagonistes som les dones. Obrirem un document i us demanem la vostra adhesió a aquesta aliança”.


T'interessa pel canal: Gizartea
Boira

Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]


2024-11-22 | Estitxu Eizagirre
El projecte Amillubi celebrarà el seu primer any l'1 de desembre
El projecte Amillubi, que en aquest primer any ha aconseguit 290.000 euros, està pendent de recaptar 100.000 euros per a colectalizar el caseriu i la terra Amilibia del barri d'Iraeta de Zestoa. Aquest projecte agroecològic posat en marxa per Biolur ja ha posat en marxa la... [+]

2024-11-22 | Andoni Burguete
Quan la set de lucre ofega

El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]


2024-11-22 | Antxeta Irratia
“Feministon aurkako oldarraldia” gelditzeko indarrak batu dituzte Lizuniagan

Udan izandako indarkeria kasuen gorakada batetik, eta hainbat gizonezkok mugimendu feministak antolaturiko ekitaldiak boikotatu dituztela bestetik, Bortziriak, Xareta, Azkain, Bertizarana, Malerreka eta Baztango mugimendu feministek, erakunde publikoen konpromiso irmoa exijitu... [+]


2024-11-22 | Ahotsa.info
A través de les cistelles, Errigora farà la major aportació a la cultura basca de Navarra: 230.000 euros
En l'última campanya Puzka s'han venut més de 16.000 cistelles, i el benefici obtingut es destinarà a les associacions que treballen a favor del basc.

2024-11-22 | Julene Flamarique
Vuit acusats de protestar contra Vox a Bilbao pacten amb la Fiscalia i un d'ells compareixerà en el judici
Un professor i emprenedor d'Atxuri ha renunciat a l'acord per raons de consciència. Vox demana per al veí cinc anys de presó, mentre que la Fiscalia demana set mesos de presó per un delicte electoral i tres mesos de multa per una amenaça lleu.

El Tribunal Penal Internacional ha ordenat la detenció de Netanyahu i de l'ex ministre de Defensa israelià Gallant
La Cort de la Haia ha acusat els dos sionistes de crims de lesa humanitat i de crims de guerra. Netanyahu ha qualificat la decisió d'antisemitisme "" i HAMAS de "pas important cap a la justícia".

Detingut el desnonament d'una dona i la seva filla menor a Vitòria-Gasteiz
La Policia ha arremès contra els ciutadans que volien frenar el desnonament i ha ferit a diverses persones en el transcurs d'una discussió. Finalment, el jutjat ha informat que el desnonament s'ha retardat de moment.

Vols sortir de X? Qui està darrere de Mastodon i Bluesky? Com es finança cadascun?
Avui, 21 de novembre, la comunitat Mastodon.eus ha complert sis anys. Per a celebrar l'aniversari, s'ha posat en marxa la campanya Gure aukera, xarxes lliures per a recaptar adhesions. De fet, en les últimes setmanes s'està donant un “eXodo”: molts usuaris s'estan escapant... [+]

ARGIA se suma a la campanya "Gure aukera, xarxes lliures" de Mastodon.eus
El grup de treball d'ARGIA Mastodon.eus s'ha unit a la campanya d'adhesions Gure aukera, xarxes lliures, que va començar el seu sisè aniversari.

El jutge ordena reobrir el cas de l'aficionat de la Real ferit per l'Ertzaintza
L'Audiència Provincial de Guipúscoa considera que el que es veu en les imatges d'un vídeo "xoca" amb la porta de l'Ertzaintza i "demostra l'evidència" que Amaia Zabarte va ser ferida amb un projectil, segons informa Notícies de Guipúscoa.

2024-11-21 | Julene Flamarique
Feministes i artistes emergents a mà: Agermanats els festivals Feministaldia i Immersions
El 20 de novembre arrencarà el festival en el bar Le Bukowski de Donostia-Sant Sebastià, amb la col·laboració d'Eitb.com. Participaran més de 40 artistes, activistes, pensadors i col·lectius. El final serà en l'espai ZAS de Vitòria-Gasteiz.

Arrenca la campanya d'autoinculpacions en solidaritat amb els quals seran jutjats en Korrika per ajudar als migrants
En el col·lectiu J´accuse [El denuncio], diversos agents s'han reunit per a mostrar la seva solidaritat amb els set activistes que seran jutjats per dirigir l'ajuda a 36 migrants per a travessar la frontera. La manifestació tindrà lloc el pròxim 26 de gener a Irun, des de... [+]

Eguneraketa berriak daude