Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Onze eixos de violència contra les dones gitanes

  • El concepte d'antitziganismo de gènere fa referència al racisme o discriminació específica que sofreixen les dones gitanes. No obstant això, és un concepte que la societat en general no coneix i que les dones gitanes estan construint, segons AMUGE i Romi Berriak. Amb l'objectiu d'avançar en l'I Antitziganismo de Gènere. Bilbao acull del 3 al 5 d'octubre el Congrés Internacional. Han analitzat, des de perspectives múltiples, la violència sistemàtica que sofreixen les dones gitanes.
Argazkia: AMUGE | Romi Berriak
Argazkia: AMUGE | Romi Berriak
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Sala plena de públic i ponents. Dominaven les dones gitanes, però també hi havia lloc per als quals no som gitanos i per als homes. De fet, el 5 d'octubre es va publicar l'I. Era el tercer i últim dia del Congrés Internacional i, a diferència dels dos anteriors, va ser una jornada oberta al públic en general. En la primera només van participar persones gitanes i en la segona només dones gitanes. L'últim dia, per contra, també hi haurà qui o qui mirant fora de la sala, ja que es va emetre tot l'esdeveniment en streaming.

Les jornades van ser organitzades per AMUGE, associació de dones gitanes d'Euskadi, i Romi Berriak, associació de joves gitanos per la igualtat. Al llarg de tres intensos dies, la comunitat internacional va reunir ponents i participants: Es van acostar des de Romania, Alemanya, Portugal, Amèrica Llatina, Albània, Països Catalans, Madrid, Aragó i Andalusia, entre altres, per a abordar l'antitzdominismo de gènere des de múltiples branques. Les violacions de drets humans, les polítiques públiques, la interseccionalitat, la diversitat funcional, l'etnosexismo i la memòria històrica van ser alguns dels temes tractats, amb un curs de romanisme.

Noemi Amaya, membre d'AMUGE, va explicar que l'antitziganismo de gènere és un masclisme específic que sofreixen les dones gitanes. “És un condicionament voluntari”, van assenyalar Andrea Zufiaurre i Alejandra Moreno. “Aquesta deshumanització produeix ràbia, incapacitat, sofriment, tristesa, dolor i gran empipament”. En aquestes jornades es va intentar concretar aquesta violència des de les vivències pròpies, encara que no van aconseguir una definició tancada. Com deia Sandra Heredia, durant milers d'anys han sofert una dràstica romafobia [també terme antitziganismo] i “és impossible definir-la a mitjan matí”. El debat, a més, està en el concepte de gènere antitziganismo o antitziganismo interseccional. En la cerca d'aquesta definició es van plantejar dos aspectes: d'una banda, el treball de reflexió i construcció de pensament entre les dones gitanes i, per un altre, el treball i el diàleg amb la resta de la societat basca.

Per a això van aprofitar l'última sessió. Va ser una plaça per a presentar les conclusions dels dos dies anteriors, però també va tenir lloc la creativitat. El monòleg gitano com un Castell de Silvia Agüero i la corona de les dones gitanes feministes Gure Golé, van seguir una intensa sessió de dues hores. Malgrat organitzar jornades internacionals pioneres de tres dies, el cansament no apareixia en cap lloc. Però sí força, energia, emoció i, com no, ràbia i reivindicació.

Conclusions a la plaça

Com deia, el segon dia de les jornades les dones gitanes van ser les protagonistes. Es van dividir en grups per a reflexionar sobre les violències transistémicas, l'ocupació, els drets socials, l'educació, la salut i els discursos d'odi. Per a començar a destacar una de les conclusions que van exposar, fa falta espais per a “continuar reflexionant”. “Fa temps que teníem la necessitat de debatre sobre això”, van manifestar amb la reivindicació d'espais no mixtos. Tamara Clavería, coordinadora d'Amug, va assenyalar que els espais de confiança per a expressar-se lliurement i desenvolupar el seu propi pensament són imprescindibles i que continuaran exigint. “Tenim molt a dir”, va subratllar María Hernández en la seva intervenció i va recordar a María Filigrana, membre de Fakali: “No és que ara el feminisme ens ha cridat l'atenció i hem començat a reflexionar sobre això, el feminisme ens ha travessat durant segles i sempre hem estat feministes abans que naixés el propi moviment”.

Malgrat la seva disposició a debatre constantment, van explicar clarament que la càrrega de l'antitzdominismo de gènere no és exclusiva d'ells. Van reivindicar en diverses ocasions el suport de tot el poble gitano i les aliances de moviments socials formats per no gitanos. Hernández, per exemple, va sorprendre que a pesar que el 80% dels permisos dels mercats de carrer estan en nom de les dones, no perceben el suport que reben altres sectors feminitzats els qui treballen en aquest àmbit.

A poc a poc, entre totes les dones que van prendre la paraula, van augmentar les discriminacions que sofreixen per gitanes en diferents àmbits, ressaltant que la persecució és sistemàtica i recordant que l'antitziganismo és una vulneració de drets humans. Van destacar que la violència és transistémica, i que la classe, la religió, l'orientació sexual, la migració, la territorialitat, la diversitat funcional… influeix en l'encreuament de discriminacions.

També van destacar la persecució cultural que es va viure al llarg dels segles, com l'opressió lingüística, el vestit o l'educació. A això cal afegir l'apropiació cultural de la indústria cultural i musical i els clixés difosos a través d'ella.

La infantilització i el menyspreu, no obstant això, es perceben en qualsevol lloc: en l'educació, en el sistema sanitari, en els plans d'ocupabilitat… Això últim ho va assenyalar Hernández: “Han posat sobre nosaltres el focus de l'ocupabilitat: ens ensenyen com vestir-nos i parlar en una entrevista de treball, però la realitat és diferent, les empreses no ens contracten perquè són racistes”.

També van parlar dels estereotips que se'ls atribueixen: “Falta d'expectatives per a nosaltres, considerar-ho un lladre, una idea que no cuidem dels nostres fills…”. Els prejudicis tenen a més un caràcter de gènere: mentre les dones són considerades submises i enganyoses, els homes són considerats violents i masclistes. Tot això marca, d'una banda, la vida de les nenes que se senten infravalorades des del naixement i, per un altre, obre el camí a discursos d'odi i delictes.

Anomenada per a continuar

Les vivències han servit de base per a construir la teoria. Davant la discriminació presentada es van formular nombroses i concretes propostes. En educació, per exemple, van reivindicar la formació dels professionals, l'aposta per l'escola pública, la reparació del deute històric i la implicació de tota la comunitat. En salut, per part seva, van sol·licitar la posada en valor i el reconeixement dels sabers i costums del poble gitano, juntament amb el manteniment dels valors de la cooperació i la solidaritat a través de la formació intercultural.

En matèria d'ocupació i drets socials, van posar sobre la taula el dret a una vida sense pobresa, eliminant les traves d'accés i manteniment dels llocs de treball, facilitant l'autoocupació i eliminant el condicionament de les subvencions. Odioto no sols va subratllar la responsabilitat de la societat i dels mitjans de comunicació, sinó la necessitat de respondre i no silenciar les agressions.

“Hem de donar continuïtat al projecte polític i aprofundir en el debat”, va dir Heredia. Va subratllar que per a això cal tenir en compte la diversitat i la complexitat de les vivències, i que tenen molt a aprendre dels membres negres i indígenes. Entre les paraules d'agraïment infinites van destacar la necessitat de la unitat.

Clavería va tancar el programa amb una anomenada a una forta aliança internacional: “Fa tres anys V País Basc. Quan participem en les Jornades Feministes us convidem a sumar-vos a aquesta sòlida aliança internacional. Volem que sigui horitzontal, però els protagonistes som les dones. Obrirem un document i us demanem la vostra adhesió a aquesta aliança”.


T'interessa pel canal: Gizartea
Gorputz hotsak
“Kostarik kosta loditasuna desagerrarazi nahi duen mugimendu sozial bat dago”

Pertsona lodiek lodiak izateagatik bizi izan duten eta bizi duten indarkeriaren inguruan teorizatzeko espazio bat sortzea du helburu ‘Nadie hablará de nosotras’ podcastak. Cristina de Tena (Madril, 1990) eta Lara Gil (Fuenlabrada, Espainia, 1999) aktibista... [+]


2025-03-12 | June Fernández
Meloi saltzailea
Eskratxe

Antifaxismoari buruz idatzi nahiko nuke, hori baita aurten mugimendu feministaren gaia. Alabaina, eskratxea egin diote Martxoaren 8ko bezperan euskal kazetari antifaxista eta profeminista bati.

Gizonak bere lehenengo liburua aurkeztu du Madrilen bi kazetari ospetsuk... [+]


Lankidetzaren aldeko aldarria

Unibertsitateko ikasleen artean, maiz topatzen ditugu beste lurraldetakoak ere, bereziki gradu ondorengo ikasketetan. Topaketa horiek badira errealitate berriak ezagutzeko bide, baita besteak entzun eta besteez ikasteko parada ere. Garapenerako lankidetzari loturiko gaiak izan... [+]


Leire Amenabar. Harrera-herrirantz
“Deserosotasunik barik ez da ezer aldatuko”

Harrera-herri euskaldun nola izan gaitezkeen galdetu zion Leire Amenabarrek bere buruari eta parean zituenei iaz, Gasteizen, harrera-hizkuntzari buruzko jardunaldietan, eta galdera horrexetan sakontzeko elkartu gara berarekin hilabete batzuk geroago. Amenabarrek argi du... [+]


Ikusezinak

Martxoaren lehenengo lanegunarekin batera, komunikabideetan azalduko ez diren aldaketak etorri dira EHUn. Azken Lan Publikoko Eskaintzaren ondorioz, ehunka langile –arlo tekniko eta administrazio zerbitzutakoak– orain arte okupatzen zuten lanpostutik atera eta beste... [+]


Autobiografia linguistikoak eskolan euskara hauspotzeko

Eskolako zenbait gurasok euskalduntzeko egindako ahalegina ikusarazi, eta hezkuntza komunitatean euskararen aldeko jarrerak piztu. Helburu horiekin bultzatu du Autobiografia Linguistikoak ekimena Ramon Bajo ikastetxeko Basartea gurasoen elkarteak, Gasteizko Alde Zaharrean. Pozik... [+]


Chantal Akerman eta urrezko 80ak

Donostiako Tabakaleran, beste urte batez, hitza eta irudia elkar nahasi eta lotu dituzte Zinea eta literatura jardunaldietan. Aurten, Chantal Akerman zinegile belgikarraren obra izan dute aztergai; haren film bana hautatu eta aztertu dute Itxaro Bordak, Karmele Jaiok eta Danele... [+]


Hernaniko natur eremuen sarea osatu dute ikasleek eurek

Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]


Bost greba egun berri iragarri dituzte Araba, Bizkaia eta Gipuzkoako hezkuntza publikoan

LABek, STEILASek, ELAk eta CCOOek greba egutegi bateratua aurkeztu dute Bilbon: martxoaren 25, 26 eta 27, eta apirilaren 1 eta 2. Egungo hitzarmenak aldarrikatutako edukietatik urrun kokatzen direla adierazi dute, "bai sukaldearen eta garbiketaren kolektiboan zein... [+]


2025-03-11 | Hala Bedi
Izanen gazte aldizkaria jaio da

Euskal Herriko literatura gaztearen eta idazle hauen topagune bilakatu nahi den proiektu berriaren inguruan hitz egingo dugu gaur.


Gurutzetako Ospitaleko Larrialdiak “kolapsoaren ertzean” daudela salatu du ESK sindikatuak

Barakaldoko ospitaleko larrialdi zerbitzuan sufritzen ari diren "saturazioa larria" dela ohartarazi du sindikatuak. Pazienteak korridoreetan artatu dituztela eta krisia kudeatzeko "behar adina langile" ez dagoela salatu du. Errealitate horren aurrean... [+]


Eskolako guraso taldean nola informatu euskara hutsean, erdaldunak haserretu gabe

"No entiendo, en castellano por favor" eta gisakoak ohikoak dira eskolako guraso Whatsapp taldeetan, baina Irungo Txingudi ikastola publikoan euskara hutsean aritzeko modu erraz eta eraginkorra dute, behar duenarentzat itzulpen sistema berehalakoa ahalbidetuta.


Nafarroako Medikuen Sindikatuak hilabete iraungo duen greba hasi du

Astelehenean abiatu da sindikatuak deitutako greba eta apirilaren 6 arte luzatuko da. Lan-gainkarga salatu eta baldintzak hobetzeko eskatu dute, baita mediku egoiliarrei karrera profesionala aitortzea ere.


2025-03-11 | Gedar
Burlatako eta Errekaldeko gaztetxeen defentsan, indarrak batzera deitzen ari dira

Iruñerrian bat egin dute hainbat Gazte Asanbladak, Burlatako Gaztetxearen alde. Etxarriren desalojoa gelditzera deitzeko, bestalde, manifestazio bat antolatu dute Bilbon hilaren 28rako.


Eguneraketa berriak daude