Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Onze eixos de violència contra les dones gitanes

  • El concepte d'antitziganismo de gènere fa referència al racisme o discriminació específica que sofreixen les dones gitanes. No obstant això, és un concepte que la societat en general no coneix i que les dones gitanes estan construint, segons AMUGE i Romi Berriak. Amb l'objectiu d'avançar en l'I Antitziganismo de Gènere. Bilbao acull del 3 al 5 d'octubre el Congrés Internacional. Han analitzat, des de perspectives múltiples, la violència sistemàtica que sofreixen les dones gitanes.
Argazkia: AMUGE | Romi Berriak
Argazkia: AMUGE | Romi Berriak

Sala plena de públic i ponents. Dominaven les dones gitanes, però també hi havia lloc per als quals no som gitanos i per als homes. De fet, el 5 d'octubre es va publicar l'I. Era el tercer i últim dia del Congrés Internacional i, a diferència dels dos anteriors, va ser una jornada oberta al públic en general. En la primera només van participar persones gitanes i en la segona només dones gitanes. L'últim dia, per contra, també hi haurà qui o qui mirant fora de la sala, ja que es va emetre tot l'esdeveniment en streaming.

Les jornades van ser organitzades per AMUGE, associació de dones gitanes d'Euskadi, i Romi Berriak, associació de joves gitanos per la igualtat. Al llarg de tres intensos dies, la comunitat internacional va reunir ponents i participants: Es van acostar des de Romania, Alemanya, Portugal, Amèrica Llatina, Albània, Països Catalans, Madrid, Aragó i Andalusia, entre altres, per a abordar l'antitzdominismo de gènere des de múltiples branques. Les violacions de drets humans, les polítiques públiques, la interseccionalitat, la diversitat funcional, l'etnosexismo i la memòria històrica van ser alguns dels temes tractats, amb un curs de romanisme.

Noemi Amaya, membre d'AMUGE, va explicar que l'antitziganismo de gènere és un masclisme específic que sofreixen les dones gitanes. “És un condicionament voluntari”, van assenyalar Andrea Zufiaurre i Alejandra Moreno. “Aquesta deshumanització produeix ràbia, incapacitat, sofriment, tristesa, dolor i gran empipament”. En aquestes jornades es va intentar concretar aquesta violència des de les vivències pròpies, encara que no van aconseguir una definició tancada. Com deia Sandra Heredia, durant milers d'anys han sofert una dràstica romafobia [també terme antitziganismo] i “és impossible definir-la a mitjan matí”. El debat, a més, està en el concepte de gènere antitziganismo o antitziganismo interseccional. En la cerca d'aquesta definició es van plantejar dos aspectes: d'una banda, el treball de reflexió i construcció de pensament entre les dones gitanes i, per un altre, el treball i el diàleg amb la resta de la societat basca.

Per a això van aprofitar l'última sessió. Va ser una plaça per a presentar les conclusions dels dos dies anteriors, però també va tenir lloc la creativitat. El monòleg gitano com un Castell de Silvia Agüero i la corona de les dones gitanes feministes Gure Golé, van seguir una intensa sessió de dues hores. Malgrat organitzar jornades internacionals pioneres de tres dies, el cansament no apareixia en cap lloc. Però sí força, energia, emoció i, com no, ràbia i reivindicació.

Conclusions a la plaça

Com deia, el segon dia de les jornades les dones gitanes van ser les protagonistes. Es van dividir en grups per a reflexionar sobre les violències transistémicas, l'ocupació, els drets socials, l'educació, la salut i els discursos d'odi. Per a començar a destacar una de les conclusions que van exposar, fa falta espais per a “continuar reflexionant”. “Fa temps que teníem la necessitat de debatre sobre això”, van manifestar amb la reivindicació d'espais no mixtos. Tamara Clavería, coordinadora d'Amug, va assenyalar que els espais de confiança per a expressar-se lliurement i desenvolupar el seu propi pensament són imprescindibles i que continuaran exigint. “Tenim molt a dir”, va subratllar María Hernández en la seva intervenció i va recordar a María Filigrana, membre de Fakali: “No és que ara el feminisme ens ha cridat l'atenció i hem començat a reflexionar sobre això, el feminisme ens ha travessat durant segles i sempre hem estat feministes abans que naixés el propi moviment”.

Malgrat la seva disposició a debatre constantment, van explicar clarament que la càrrega de l'antitzdominismo de gènere no és exclusiva d'ells. Van reivindicar en diverses ocasions el suport de tot el poble gitano i les aliances de moviments socials formats per no gitanos. Hernández, per exemple, va sorprendre que a pesar que el 80% dels permisos dels mercats de carrer estan en nom de les dones, no perceben el suport que reben altres sectors feminitzats els qui treballen en aquest àmbit.

A poc a poc, entre totes les dones que van prendre la paraula, van augmentar les discriminacions que sofreixen per gitanes en diferents àmbits, ressaltant que la persecució és sistemàtica i recordant que l'antitziganismo és una vulneració de drets humans. Van destacar que la violència és transistémica, i que la classe, la religió, l'orientació sexual, la migració, la territorialitat, la diversitat funcional… influeix en l'encreuament de discriminacions.

També van destacar la persecució cultural que es va viure al llarg dels segles, com l'opressió lingüística, el vestit o l'educació. A això cal afegir l'apropiació cultural de la indústria cultural i musical i els clixés difosos a través d'ella.

La infantilització i el menyspreu, no obstant això, es perceben en qualsevol lloc: en l'educació, en el sistema sanitari, en els plans d'ocupabilitat… Això últim ho va assenyalar Hernández: “Han posat sobre nosaltres el focus de l'ocupabilitat: ens ensenyen com vestir-nos i parlar en una entrevista de treball, però la realitat és diferent, les empreses no ens contracten perquè són racistes”.

També van parlar dels estereotips que se'ls atribueixen: “Falta d'expectatives per a nosaltres, considerar-ho un lladre, una idea que no cuidem dels nostres fills…”. Els prejudicis tenen a més un caràcter de gènere: mentre les dones són considerades submises i enganyoses, els homes són considerats violents i masclistes. Tot això marca, d'una banda, la vida de les nenes que se senten infravalorades des del naixement i, per un altre, obre el camí a discursos d'odi i delictes.

Anomenada per a continuar

Les vivències han servit de base per a construir la teoria. Davant la discriminació presentada es van formular nombroses i concretes propostes. En educació, per exemple, van reivindicar la formació dels professionals, l'aposta per l'escola pública, la reparació del deute històric i la implicació de tota la comunitat. En salut, per part seva, van sol·licitar la posada en valor i el reconeixement dels sabers i costums del poble gitano, juntament amb el manteniment dels valors de la cooperació i la solidaritat a través de la formació intercultural.

En matèria d'ocupació i drets socials, van posar sobre la taula el dret a una vida sense pobresa, eliminant les traves d'accés i manteniment dels llocs de treball, facilitant l'autoocupació i eliminant el condicionament de les subvencions. Odioto no sols va subratllar la responsabilitat de la societat i dels mitjans de comunicació, sinó la necessitat de respondre i no silenciar les agressions.

“Hem de donar continuïtat al projecte polític i aprofundir en el debat”, va dir Heredia. Va subratllar que per a això cal tenir en compte la diversitat i la complexitat de les vivències, i que tenen molt a aprendre dels membres negres i indígenes. Entre les paraules d'agraïment infinites van destacar la necessitat de la unitat.

Clavería va tancar el programa amb una anomenada a una forta aliança internacional: “Fa tres anys V País Basc. Quan participem en les Jornades Feministes us convidem a sumar-vos a aquesta sòlida aliança internacional. Volem que sigui horitzontal, però els protagonistes som les dones. Obrirem un document i us demanem la vostra adhesió a aquesta aliança”.


T'interessa pel canal: Gizartea
El tribunal ordena reobrir el cas d'una altra persona ferida en l'ull en el partit Real-PSG
En les càrregues efectuades per l'Ertzaintza abans del partit de futbol de Sant Sebastià al març de 2024, a més de l'aficionada Amaya Zabarte, una segona persona va resultar ferida, pel que sembla per un impacte visual amb una pilota de foam. Ara, l'Audiència Provincial de... [+]

Eraikiz kolektiboa: “Gizonok matxismoaren aurrean ardurak hartzeko unea iritsi da”

Ander Magallon, Mikel Irure eta Xabier Jauregi Metropoli Forala saioan egon dira maskulinitate berrien inguruan mintzatzen.

 


Eraikiz kolektiboa
“Gizonok matxismoaren aurrean ardurak hartzeko unea iritsi da”

Ander Magallon, Mikel Irure eta Xabier Jauregi Metropoli Forala saioan egon dira maskulinitate berrien inguruan mintzatzen.


2024-12-31 | ARGIA
Detingut a Zarautz un home amb consulta de teràpia per agredir sexualment a una dona
La jove ha estat agredida en un domicili de Getaria, segons ha informat el Departament basc de Seguretat. La dona acudia cada setmana a una consulta de teràpia natural i l'Ertzaintza investiga si hi ha més víctimes d'actes similars als que es va donar a Euskadi.

2024-12-31 | Leire Ibar
Més de la meitat de les dones periodistes catalanes sofreixen discriminació per raó de sexe
Media.cat ha posat de manifest la discriminació sexual que sofreixen les dones periodistes a Catalunya. El 54,4% de les dones enquestades afirma haver sofert assetjament sexual i el 55,1% afirma haver sofert assetjament per raó de sexe.

2024-12-31 | Julene Flamarique
L'acusació demana divuit anys de presó per a l'exentrenador de Guernica Mario López
Les agressions sexuals es van iniciar en 1998, quan la víctima comptava amb 13 anys i no tenia antecedents policials. Encara que en 2003 va abandonar el club, la dona va denunciar l'any passat les agressions sexuals, ja que Mario López continuava exercint d'entrenador en el... [+]

Petards i bengales, una tradició amb danys col·laterals
En Nit de cap d'any molts dels participants jugaran amb petards, bengales, traques, coets i altres dispositius pirotècnics. I es repetiran els accidents, les intervencions dels bombers i els nens, ancians i animals que sofreixen un fort baluern. Prohibicions, limitacions i... [+]

El Moviment Feminista calcula que podrien donar-se centenars de casos i 15 denúncies per agressió relacionades amb el cas del fisioterapeuta de Llodio
Desenes de persones s'han concentrat aquest diumenge en la plaça de l'Ajuntament de Laudio, sota el lema Ez zara fisioa, assetjadora zara.

2024-12-30 | Julene Flamarique
Militars "van penjar botes" a Bilbao en el dia de la Innocència
Amb l'acció del dissabte en la caserna del barri d'Irala, #Bota Kuartela ha demanat la desaparició de totes les cuartelas i exèrcits. Una vegada més, proposen reorientar aquests espais cap a projectes de barri que els protegeixin “de les amenaces reals”, com la... [+]

2024-12-30 | Leire Ibar
Denuncien agressions racistes en Arrigorriaga i Baiona
L'Ajuntament d'Arrigorriaga s'ha concentrat aquest diumenge en la plaça del consistori per a denunciar l'agressió soferta el divendres per un comerciant d'origen xinès en el seu establiment i mostrar el seu suport a la víctima. A més, el Consell Socialista ha organitzat una... [+]

2024-12-30 | ARGIA
Gairebé la quarta part de la població d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa té assegurança mèdica
El 23,9% de la població de la CAB tenia contractat una assegurança mèdica en 2023, segons dades elaborades per Eustat. En comparació amb les dades de 2021, s'ha produït un increment del 4,1%. Principalment es van realitzar consultes de traumatologia, oftalmologia,... [+]

2024-12-27 | Leire Ibar
L'èxit de la indústria del xampany es basa en la mà d'obra explotada
El diari The Guardian ha analitzat la situació dels migrants que treballen en la indústria de la champan en Épernay (França). L'estudi revela les condicions precàries i il·legals dels qui treballen en vinyes de marques de xampinyons de luxe.

2024-12-27 | ARGIA
La CAB registra enguany un total de 5.212 denúncies per agressions masclistes, un 8% més que l'any passat
Fins a novembre de 2024 s'han denunciat 683 agressions sexuals, un 16,7% més que l'any passat, segons dades d'Emakunde. També ha augmentat el nombre de dones que han denunciat violència intrafamiliar (975) i el nombre de dones que han estat agredides per les seves parelles o... [+]

2024-12-27 | Gedar
Osakidetza retalla 110 centres de salut per Nadal
En el passat Nadal es van registrar esperes de fins a dotze hores, que s'han prolongat fins a les zero hores. Osakidetza aplica aquest tipus de restriccions en 180 dies a l'any.

Eguneraketa berriak daude