Ens tornen les centrals nuclears?
Fa 50 anys teníem un càlid debat entre nosaltres sobre la necessitat de centrals nuclears per a generar electricitat. No obstant això, la majoria dels bascos teníem clar que les quatre centrals nuclears previstes no havien de construir-se en Hego Euskal Herria. Per a fer front a aquests gegantescos projectes, es va mobilitzar al poble basc i ETA es va sumar a aquest objectiu. Per contra, l'elit basca volia construir aquestes centrals, perquè en cas contrari “estaríem obligats a menjar cols i a viure amb la llum de les espelmes”, com ens va comptar Xabier Arzalluz. Des de llavors farem ja cinc dècades i afortunadament la previsió del cap de la jelkide encara no s'ha complert.
Aquells anys entusiastes de suport a la nuclear es van anar difuminant, sobretot després de l'accident de Three Mile Island als EUA en 1979; més encara, la força nuclear s'afebliria cap a les explosions radioactives de Chernobyl en 1986; i, finalment, la rematada a aquest arriscat mètode de generació de llum que donaria el Fukushima 2011.
Des de llavors, es van començar a fer passos per a tancar centrals nuclears en països com Alemanya, Suècia, Espanya o els EUA (Califòrnia), però no en l'Estat francès, on recentment el president Macron ha previst construir noves centrals nuclears, encara que la majoria de les centrals d'aquest país tenen greus problemes: l'oxidació de les instal·lacions, l'escalfament i la repercussió de l'aigua dels rius per a refredar reactors, que afecta negativament la flora i a la fauna del riu.
Fins ara la majoria dels ecologistes s'oposaven a aquestes centrals, però estan dividits a Alemanya, també a Suècia i els EUA
Avui dia estem immersos en una crisi energètica en la qual tots els països de la UE ens han portat a la taula el tema de les centrals nuclears per a garantir el nivell de consum elèctric. Així mateix, la Comissió Europea ha reconegut que l'energia nuclear per a la transició energètica és neta, cedint a l'Estat francès; és més, les necessitats de consum s'han vist agreujades per la política russa de gas, que ha incrementat greument els costos de producció d'electricitat.
En aquesta situació, les posicions polítiques amb les centrals nuclears s'estan movent, sobretot entre els ecologistes. De fet, fins ara la majoria dels ecologistes estaven en contra d'aquestes centrals, però estan dividits a Alemanya, a Suècia i als EUA.
No obstant això, el problema dels residus reactius està pendent de solució i no serà fàcil trobar una solució adequada. Per exemple, als EUA s'acumulen al voltant de les centrals i a Europa les autoritats tracten de trobar solucions. A Suïssa, al costat de la frontera alemanya, s'està construint un dipòsit d'aquests residus en un forat de fang subterrani de 800 metres on els residus reactius es dipositaran en cubes d'acer. Finlàndia també està duent a terme projectes de soterrament. Així, s'estima que durant 100.000 anys els residus estaran controlats, deixant aïllats els raigs reactius sota terra.
Finalment, i tampoc és un problema de broma, entre els països que avui dia construeixen centrals nuclears es troben principalment Rússia i la Xina. Per exemple, Rússia està construint 30 centrals per tot el món i el finançament del projecte la dona Rússia, i la subministra amb urani, així com el manteniment en mans russes, i la quantitat invertida es retornarà mitjançant factures d'electricitat als autors russos de la central.
No obstant això, el moviment elitista a favor de la central nuclear s'està posant en marxa i per a detenir aquesta inundació, la societat haurà de respondre, en cas contrari ens posaran en el barri.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Des que ens van traslladar a Euskal Herria des de les presons de l'Estat espanyol, en la presó de Zaballa hem trobat moltes mancances en l'àmbit de la comunicació. Disposem de menys i més curts presencials, hem hagut de realitzar les visites del locutori en condicions... [+]
El 26 d'agost em vaig despertar com si fos un dilluns normal, em vaig aixecar del llit i, amb els braços desorbitats, em desperezé. Però quan vaig arribar al passadís, vaig saber que allò no era un d'aquests dilluns monòtons i descoratjats de sempre. Vaig trobar als meus... [+]
Com recordareu, la passada primavera membres de la Plataforma Aules de l'Experiència Euskaraz Ere Bai vam donar un missatge perquè la ciutadania pugui realitzar també en basca els cursos que organitza l'Aula de l'Experiència de la Universitat del País Basc.
El missatge es va... [+]
Kursk és una regió històrica de Rússia. Vivia en pau fins al 6 d'agost, quan l'exèrcit ucraïnès va entrar a la ciutat. Van entrar uns quinze mil homes. Centenars de tancs, vehicles blindats, peces d'artilleria, radars de defensa aèria… les armes més modernes que... [+]
Hi ha diverses persones a estudiar, entre elles Elon Musk. La idea de llibertat que tenen sembla venir de la necessitat de controlar tot, de tenir tot el poder, perquè sent tot el poder és més fàcil crear negocis, no hi ha discussió; els models hegemònics creixen amb... [+]
Tinc pocs amics amb sentiment europeu, no sé si l'europeidad arriba a ser una identitat. Però quan viatgem a Europa, pot sorgir una amistat, perquè les principals direccions de territorialitat que succeeixen a Europa i a Europa són compartides, on es decideix la distribució... [+]
S'han completat, s'han posat els mitjans per a això i amb bastant rapidesa. Quin alleujament quan tot va callar! Però la balança ha estat gran i darrere dels seus ulls s'ha acumulat un terror més, perquè en algun moment han pensat que potser no tornarien mai, o no del tot... [+]
Els baserritarras tenen vacances? Pregunten a l'escola. Els alumnes han respost que no. Llavors, treballant tots els dies, us agradaria ser baserritarra en el futur? I si ningú vol ser baserritarra, qui farà menjar per a nosaltres? La pregunta es va quedar en l'aire.
Per a la... [+]
Els estudiants assiris i babilonis no coneixien l'art d'alçar la mà. Va caldre passar segles, i potser alguns mil·lennis, perquè un estudiant d'una escola egípcia, que volia preguntar-li alguna cosa, intentés aixecar la mà: el mestre que donava una explicació, i l'estudiant,... [+]
En aquestes èpoques hiper acceleren i en aquests líquids les respostes contundents ens ofereixen anses. És fàcil en temps de crisi agarrar-se a una premissa així i aixecar la bandera. Necessites respostes ràpides per a entendre tot el que ocorre a la teva al voltant, el... [+]
Estimada senyora:
Què tal va l'estiu? Espero. En aquesta ocasió, aniré al gra, amb el seu permís.
Com ja saps, entrant en la lògica competitiva pròpia dels mercats ultres-liberals, els centres educatius han de posar en marxa tot tipus de "projectes". Has de saber que molts... [+]
Se sol dir que l'època estival és un parèntesi en política. Potser qui té una visió purament institucional de la política ho pensi així, però l'estiu d'enguany que encara està a punt d'acabar ens ha donat què analitzar.
En la comunitat autònoma d'Araba, Bizkaia i... [+]
No són el Nadal, no obstant això, aviat hi haurà adorns en les grans botigues per a anunciar-ho, o almenys així ho diuen. En els aparadors “Zorionak! Les reivindicacions com “Gabon ederra passa!” estaran exposades a tot arreu. No obstant això, les felicitacions poden... [+]
El 17 de maig cinc euskaltzales d'Ipar i Hego Euskal Herria van realitzar una acció coincidint amb la convocatòria realitzada pels alumnes del liceu Bernat Etxepare per a mobilitzar-se en favor del basc. En la paret de la Sotsprefectura de Baiona es va escriure un missatge... [+]