Fa 50 anys teníem un càlid debat entre nosaltres sobre la necessitat de centrals nuclears per a generar electricitat. No obstant això, la majoria dels bascos teníem clar que les quatre centrals nuclears previstes no havien de construir-se en Hego Euskal Herria. Per a fer front a aquests gegantescos projectes, es va mobilitzar al poble basc i ETA es va sumar a aquest objectiu. Per contra, l'elit basca volia construir aquestes centrals, perquè en cas contrari “estaríem obligats a menjar cols i a viure amb la llum de les espelmes”, com ens va comptar Xabier Arzalluz. Des de llavors farem ja cinc dècades i afortunadament la previsió del cap de la jelkide encara no s'ha complert.

Aquells anys entusiastes de suport a la nuclear es van anar difuminant, sobretot després de l'accident de Three Mile Island als EUA en 1979; més encara, la força nuclear s'afebliria cap a les explosions radioactives de Chernobyl en 1986; i, finalment, la rematada a aquest arriscat mètode de generació de llum que donaria el Fukushima 2011.

Des de llavors, es van començar a fer passos per a tancar centrals nuclears en països com Alemanya, Suècia, Espanya o els EUA (Califòrnia), però no en l'Estat francès, on recentment el president Macron ha previst construir noves centrals nuclears, encara que la majoria de les centrals d'aquest país tenen greus problemes: l'oxidació de les instal·lacions, l'escalfament i la repercussió de l'aigua dels rius per a refredar reactors, que afecta negativament la flora i a la fauna del riu.

Avui dia estem immersos en una crisi energètica en la qual tots els països de la UE ens han portat a la taula el tema de les centrals nuclears per a garantir el nivell de consum elèctric. Així mateix, la Comissió Europea ha reconegut que l'energia nuclear per a la transició energètica és neta, cedint a l'Estat francès; és més, les necessitats de consum s'han vist agreujades per la política russa de gas, que ha incrementat greument els costos de producció d'electricitat.

En aquesta situació, les posicions polítiques amb les centrals nuclears s'estan movent, sobretot entre els ecologistes. De fet, fins ara la majoria dels ecologistes estaven en contra d'aquestes centrals, però estan dividits a Alemanya, a Suècia i als EUA.
No obstant això, el problema dels residus reactius està pendent de solució i no serà fàcil trobar una solució adequada. Per exemple, als EUA s'acumulen al voltant de les centrals i a Europa les autoritats tracten de trobar solucions. A Suïssa, al costat de la frontera alemanya, s'està construint un dipòsit d'aquests residus en un forat de fang subterrani de 800 metres on els residus reactius es dipositaran en cubes d'acer. Finlàndia també està duent a terme projectes de soterrament. Així, s'estima que durant 100.000 anys els residus estaran controlats, deixant aïllats els raigs reactius sota terra.

Finalment, i tampoc és un problema de broma, entre els països que avui dia construeixen centrals nuclears es troben principalment Rússia i la Xina. Per exemple, Rússia està construint 30 centrals per tot el món i el finançament del projecte la dona Rússia, i la subministra amb urani, així com el manteniment en mans russes, i la quantitat invertida es retornarà mitjançant factures d'electricitat als autors russos de la central.

No obstant això, el moviment elitista a favor de la central nuclear s'està posant en marxa i per a detenir aquesta inundació, la societat haurà de respondre, en cas contrari ens posaran en el barri.