Davant un augment dels preus, el BCE ha mantingut l'ortodòxia econòmica que la solució és una dura política monetària. Però per a molts experts això no serà una solució.

En primer lloc, perquè no va a l'origen de la inflació: els preus van començar a pujar l'any passat, quan encara no estava la guerra d'Ucraïna, aprofitant les escletxes del mercat marginalista de les empreses elèctriques. I, sobretot, no és una solució perquè el deute mundial ja és el 350% del PIB, com recordava fa tres setmanes l'economista Roser Espelt en les seves pàgines, que haver de pagar més diners per a saldar aquest deute pot portar a perdre a famílies, empreses i a tot el país.

La pròpia Organització de les Nacions Unides, en la seva última sessió, ha demanat als bancs centrals que detinguin la febre monetària perquè pot provocar una “recessió mundial”.

Però mentre a alguns els puja un 37% la hipoteca, a uns altres els beneficiarà molt l'encariment dels diners: En l'Estat espanyol passaran a les mans dels bancs 14.630 milions d'euros, segons va explicar el professor d'economia Carlos Sánchez Mato en El Salt, “que són els autèntics accionistes del BCE”.

L'increment salarial és “un focus de risc” per al senyor governador

Se sap que el BCE continuarà incrementant els tipus d'interès. Però fins a on? El seu líder, Christine Lagard, va admetre en el Parlament Europeu que la pujada no té sostre i que s'anirà reunint reunió, la pròxima el 27 d'octubre, fins a arribar a un “punt neutral” entre oferta i demanda. No obstant això, són molts els que consideren impossible aquest punt perquè des de la crisi de 2008 han “enverinat” els diners per a salvar bancs, com escriu l'ex ministre de finances grec Yanis Varoufakis. Però les autoritats econòmiques semblen tenir altres preocupacions…

El 29 de setembre el Governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández Cos, va visitar Barakaldo en un acte organitzat per la Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDEIX) en el BEC. A més d'anunciar que els tipus d'interès pujaran al 2,5%, Hernández Cos, amb Felip VI, rei d'Espanya, va donar un discurs esgarrifós. Es va mostrar satisfet perquè la demanda, que parlava de la pujada salarial, no ha pujat tant, perquè entén que els increments salarials són "un focus de risc" per a entrar en una espiral d'inflació. El governador va recordar que mentre la inflació és del 9%, els salaris només han pujat un 2,5%, “és relaxant”, va afegir.

[Aquest article forma part d'un reportatge més ampli en les arpes de la pobresa.]