Quan i com va arribar a Catalunya?

Vaig ser a Barcelona en 2015. Em vaig reunir amb la meva germana i va ser emocionant: després de deu anys vam poder tornar a abraçar. Des d'aquell dia em vaig sentir segur, però també, amb incertesa, perquè acabava d'arribar a un país que no coneixia, sense amics. D'alguna manera la meva vida va començar allí, als 23 anys.

Va començar a fer treballs relacionats amb la cura. Per què?

Bé, perquè tenia clar que, malgrat tenir experiència i estudis laborals a Hondures, a les dones migrants ens deixen fer treballs relacionats exclusivament amb la cura, independentment de la nostra formació i interessos laborals. Vaig arribar a Barcelona i vaig començar a treballar uns mesos. Soc una dona migrant afortunada perquè la meva germana i la meva parella es van fer càrrec que jo vaig estar bé, i no em va faltar res. Vaig fer cursos de ioga, català i geriatria i vaig començar a treballar com a cuidador intern.

En quina mesura creu que la violència contra les persones cuidadores és dominant? Has sofert en la teva pell?

Sí, quan estava cuidant a una persona amb ELA, vaig sortir de tarda a passejar al gos i van intentar atacar-me al carrer. Quan vaig arribar a casa vaig cridar als seus fills i em van dir que em van callar, què seria de la policia, que no tenia paper… Em vaig sentir terriblement malament, com si el que em va passar no tingués importància. De fet, em parlaven de la meva família…

La teva germana també és activista pels drets dels cuidadors. En una entrevista comentava que els cuidadors interns sou esclaus del segle XXI. Estàs d'acord?

Clar. Són dones que viuen tancades a la seva casa i tenen molt poques hores per a descansar. A molts cuidadors interns els ocorre que les famílies tampoc els donen permís per a anar al metge. No conec cap sector laboral amb condicions inferiors a les dels cuidadors.

El feminisme blanc té en compte les seves responsabilitats?

La lluita d'aquests cuidadors o contra les condicions de les dones que viuen tancades en els Centres d'Internament d'Estrangers no tenen prioritat en el feminisme hegemònic. No n'hi ha prou amb reivindicar en les manifestacions del 8 de març, hauria de ser una lluita diària.

Recentment han presentat l'associació Amb Capellà. Quan i com sorgeix?

L'Associació de Cuidadors Amb Capellà va néixer a l'abril, impulsada per diferents activistes a favor dels drets del personal de vigilància. Tots hem treballat com a cuidadors interns, per la qual cosa hem viscut en la pell les condicions de treball. Ens va semblar inanimat crear una associació, i en pocs mesos s'han reunit 700 persones en tota Catalunya.

Per què han nomenat a Amb Capellà?

Teníem clar que havíem de denominar a l'associació en català, perquè l'aposta per la llengua era un element d'inclusió inexorable. Amb capellà ens sembla una declaració important, en la mesura en què vol dir “cura”, sobretot perquè a Catalunya s'utilitza alguna cosa per a expressar alguna cosa que fa amb atenció i cura. Sens dubte, reflecteix perfectament el tema de la cura; des d'aquí treballem per a si, apreciant a la persona que cuidem, més enllà de l'explotació laboral que sofrim en el nostre treball.

El Govern d'Espanya acaba d'aprovar un reial decret que regularà les condicions dels empleats de llar. A través d'ella podreu percebre d'ara endavant la retribució per desocupació. Què us sembla?

Ens sembla un pas important, però no resol el problema d'arrel. La majoria dels empleats de llar treballa sense contracte laboral, en situació administrativa irregular, per la qual cosa no veuran canvis en el seu dia a dia. En el cas dels treballadors amb contracte, la majoria està obligada al pagament de la seva Seguretat Social, encara que el seu salari sigui escàs. I aquest decret no resol aquests problemes.

Quins són els principals reptes a partir d'ara?

Per a millorar les condicions dels treballadors de la cura és imprescindible canviar el model de societat i començar a posar en valor el treball de la cura. No podem seguir com fins ara. És urgent la responsabilitat dels responsables polítics perquè posin en valor la cura i el considerin el pilar de l'Estat del benestar.