Octubre
Poques abelles, poca mel en bresques. Esculls coralinos escassos sota la mar i glaceres de muntanya, fagedes i rouredes. Escassetat de boscos densos, disminució progressiva de les selves pulmonars verds. Escassetat de terres sense dessecar; a punt de dessecar. Molsa escassa. Escassetat de llacunes, llacs i rius. Escassetat de gel, aigua potable. Poques llavors, pocs minerals. Blat, cacau escàs. Coltan, coure, carbó, liti, níquel, petroli, escàs gas natural. Balenes blaves, ossos polars, coales, tortugues, pingüins, poc llops. Poques papallones (en els records de la infància sempre m'apareixen molt més que ara).
Escassetat de petits comerços del poble. Temporada baixa, autòctona baixa. Cada vegada menys hortes. Esperança de vida eterna, però baixa natalitat. Escassetat de contractes laborals dignes, escassetat d'ajudes socials, escassetat de xarxes de cures, escassetat de pensions. Escàs lloguer racional. Escassa emancipació juvenil. Escassetat de possibilitats reals de conciliació. Les dones en els escassos espais de decisió. Escassetat d'anses per als culturistes. Poques promeses de futur per als investigadors. Per als quals venen de fora són escassos els albergs, els papers i el respecte, sempre en funció del color de pell i d'ulls i pèl. Escassetat de places en residències d'ancians; escassetat de llits lliures en hospitals. Pocs metges, contestador automàtic al foc del telèfon que sona i sona durant tot el matí en el centre de salut local. Paciència deficient, llistes d'espera llargues, interminables. Almenys tot el que continua sent públic per nom.
Escassetat de drets humans. Escassa llibertat d'expressió. Escassa justícia. Empatia, solidaritat, precarietat. Falta d'autocrítica, consciència, preocupació. Pocs salts de teoria a pràctica. Poques alternatives reals, i les que existeixen, invisibles. Imaginació, creativitat, poca il·lusió. Valentia, força, poca ganes d'emprendre. Riure escàs.
Hores de somni deficients. Els temps de tombat prolongat en el sofà són escassos. Temps lliure insuficient. Poc temps per a la cuina. Escàs temps sexual. Escàs temps de lectura. Poc temps. Cos escàs. Insuficient respiració.
“El malestar és alimentat pel benestar de pocs”.
En el llibre Landura de José Luis Otamendi destacé recentment amb llapis i porto amb mi la frase des de llavors. S'acabaran els temps de prosperitat. Ara el bàsic és escàs i urgent.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]