El 2 d'octubre és el Dia Internacional de la No Violència. No pot ser un dia “Sense Violència”, si no no no sé si podríem fer alguna cosa més enllà de respirar. La no violència durant un sol dia seria un tsunami per al sistema. El periodista Danilo Albin recorda la celebració en la notícia sobre la guerra d'Ucraïna, quan en els dos països que ens hem enfrontat s'està endurint la persecució contra homes que no volen anar a la guerra. Potser perquè ha merescut ser titular, aquesta guerra ens ha posat de manifest diverses paradoxes.
Vam voler considerar la guerra com a extemporània, la barbàrie anacrònica de Rússia. Però no hi havia cap problema a enaltir la virilitat de Zelensky, a cridar a la resistència vestits de militars, agafar armes i defensar les ciutats de carrer a carrer, els homes. Ell volia ser el rostre d'aquests soldats, el militar heroic d'una pel·lícula. I els refugiats ucraïnesos van prendre les pantalles, adeu a les imatges. Ella anava a fugir amb el nen, un home que havia de quedar-se soldat. Un “tot ha estat inútil”, quan les coses es posen de debò, tu mare i jo soldada, s'han eliminat del cop els desconeixements dels rols de gènere. Diuen que l'Audiència Nacional no dona asil polític als desertors, aquests nois joves estan per a complir el rol més assassí dels homes, i per això hauríem d'admirar-los, convençuts que estan morint a favor del seu país, perquè estan disposats a tot. I això no és gens anacrònic.
Últimament és bastant clar que la virilitat que crèiem en el camí de la desaparició és anti-acrònica. Allí i aquí. Hem tornat a veure molt unides algunes subsistències, perquè la guerra és el rostre profund del capitalisme i també d'una mena de virilitat. Per tant, no voler agafar una arma allí, no voler carregar un vaixell amb una arma aquí, són dues coses iguals, enfrontar-se a la maquinària capitalista, no ser aquest home.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
La neu amaga la terra i les petjades dels éssers que busquen plaer. Sota la bellesa de la neu hi ha temps, anys, generacions, efemèrides, cites; però quan passa el temps apareixen paraules que no s'han dit abans o després. La neu ens fa recordar que podríem relliscar i... [+]
Quan ens despertem, culturalment i administrativament, el paisatge mostrava un desastre de tres velocitats.
Quant a la cultura, vaig tenir l'oportunitat –una vegada més– de confirmar-ho el passat 14 de novembre en la llibreria Menta d'Ortzaize. Allí ens reunim perquè... [+]
El món també l'ha fet, perquè és un símbol, perquè en la història ja s'han fet i es faran més genocidis (mala sort, senti, t'ha tocat néixer allí), però el de Palestina té unes característiques especials:
- Fa molt temps, a la fi del segle XIX se li va ocórrer a... [+]
Van aparèixer, com de costum, pel recolze de l'horta, aparcats en el centre del passatge, en herbes i embassades per a no embrutar els molins, i van travessar el camí, traqueteando, fins al porxo, amb un gran plat a la mà. Com de costum, la bûche estava preparada. En francès... [+]
Tal com acaba la tardor, apareixen els corbs en el Dia del Basc, en l'època del basc o en la Fira de Durango. Conscient dels resultats de les enquestes sociolingüístiques sobre l'ús del basc, l'exercici "politically correctiu" no ha cridat l'atenció ja a ningú. Sense Ttattarri,... [+]
He realitzat una anàlisi àgil de les previsions tecnològiques per a 2025. Com tots els anys, quan es parla del que la tecnologia aportarà en els mitjans en 2025, el discurs és molt semblant. Molts dels quals escrivim sobre tecnologia tenim l'ansietat de saber més del que... [+]
Per Nadal deixen un nou llibre en la tauleta de nit. Sobre la filosofia i l'alegria de la casa, escrita recentment per Emanuele Coccia. La Coccia, filòsof italià, s'ha popularitzat donant a conèixer les nostres connexions amb les plantes en el camí cap a la construcció d'un... [+]
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]