L'urbanisme realitzat al llarg del segle XX, el pensament i la construcció de la ciutat, ha transformat la relació entre l'ésser humà i el medi natural. La ciutat medieval estava fortificada físicament en la protecció d'altres éssers humans però en la simbiosi amb la naturalesa; a la ciutat contemporània hem consolidat un mur mental de formigó entre la ciutat i els boscos circumdants, desmantellant possibles connexions. L'home és urbà, és castigat per la ciutat.
La cultura del formigó, juntament amb una lectura distribuïda i jerarquitzada del territori, ens ha educat en un paisatge urbà. Ens hem acostumat a trepitjar els carrers sense la presència de les plantes, és normal que aquestes hereten en les jardineres exiliant-se del seu lloc de residència natural. Ens hem acostumat a ofegar troncs d'arbres en els escocells dels carrers. És natural veure extenses superfícies sense vegetació, naturalitzant la sensació de desertització. Hem creat una imatge d'urbanització neta i sense fulles. En contrast, és important com la vegetació ocupa el seu lloc a les urbanitzacions abandonades per l'home.
El 3 d'octubre se celebra el Dia de l'Arquitectura a nivell mundial i s'han organitzat activitats dirigides a l'arquitectura en molts llocs. Estic segur que en la festa de l'arquitectura, enfront de la cultura del formigó, apareixerà la cultura del bosc per alguna escletxa. En la comunitat d'arquitectes, igual que en l'ensenyament, en la filosofia i en la psicologia, s'està reivindicant la proximitat de la presència d'arbres, boscos o plantes, defensant els beneficis de la mateixa presència, creant esquerdes verdes en la imatge de neteja del carrer. Als patis escolars o a les urbanitzacions dels carrers s'observen indicis d'una altra sensibilitat a la vegetació per a plantar un arbre o llavor quan es realitzen excavacions de formigó. Aquestes accions han de ser vistes com un exercici d'inclusió, com una activitat constructiva per a donar espai als éssers vius expulsats per la ciutat.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]
Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]
Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]
En els últims anys, el concepte de política industrial ha reaparegut amb força a diferents nivells. L'organització que fos el martell del neoliberalisme, el Fons Monetari Internacional, subratlla en l'actualitat que els mercats han rebut la pressió que els governs prenguin... [+]
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]