Què voleu indicar al projecte que heu denominat “Reviure”?

Larraitz Esnaola: Volíem donar una nova vida als excedents de les empreses, traslladant-los al nostre àmbit educatiu. Hem posat el material en mans d'educadors escolars, professionals i nens: d'una banda, donem una nova vida al qual va a les escombraries si no, i per un altre, renovem el material que hi ha a les escoles o qüestionem el que fins ara s'ha utilitzat.

Alez Barandiaran: Hem vist que aquest material està viu i ofereix moltes possibilitats. Nosaltres ens basem molt en l'exploració i experimentació del nen, que el nen descobreixi la seva realitat i la del seu entorn. La nostra base està en el descobriment, però si el material està estructurat no ho permet descobrir. No estar estructurat és molt més interessant per a nosaltres: els nens poden descobrir les seves relacions i característiques i utilitzar-los per a treballar la imaginació i el joc. El material tindrà a les mans de cada nen una vida diferent.

Amb quins excedents treballeu? Com els aconseguiu?

L. R. Les empreses ens les donen. Hi ha altres materials no estructurats en els centres escolars que poden ser utilitzats pels nens, però sovint no estan tan disponibles perquè són industrials o estan fets d'una altra manera.

A. Barandiaran: Caixes, suros, tubs de paper higiènic…

L. R. El curs passat vam fer una experiència pilot, ja que vam veure que en alguns centres estaven en això, però no amb els materials que oferim. Per això se sorprenen quan veuen per primera vegada el material del nostre projecte. Per exemple, una empresa ens va donar xeringues, i nosaltres les unim amb l'entrada o sortida del líquid, potser amb el vent... però el joc del nen va més enllà. Al llarg del procés, els educadors hem vist moltes coses que no esperàvem: nosaltres donem una funció a la xeringa, però en el joc han imaginat altres coses. El mateix ha ocorregut amb les rodes de les bicicletes o amb els quadres.

Primer us poseu en contacte amb les empreses. I una vegada obtingut el material, quins són els següents passos?

L. R. La convocatòria es va realitzar a diverses empreses alienes a la cooperativa del Grup Mondragón, amb un total de cinc interessats: Irizar, Ternua, Fagor Electrònica, Orbea i KiroGrifols. També acudim a les classes i finalment han estat vuit els que s'han animat a participar. Com ha succeït amb les empreses, hi ha més escoles que han mostrat interès, però ens han assenyalat la dificultat de participar activament i hem començat amb aquestes vuit.

A. B. El que hem plantejat és que cada escola agafa material i faci una proposta amb ells. Una proposta atractiva per a cridar la seva atenció i experimentar amb el material. Ells documenten el que succeeix i després tornem a reunir-nos per a reflexionar i treure conclusions sobre el que han fet els nens.
Amb quina edat esteu? Es pot ampliar a altres edats o àmbits com l'oci?

L. R. Han participat des de l'escola infantil fins a sisè de primària. Però hem pensat treballar també amb els grups d'oci i jubilats, fora del que es diu educació formal.

A. B. Veiem que això és un projecte comunitari, que pot tenir moltes branques, fins i tot amb artistes podem fer alguna cosa...

Vostès preparen dinàmiques. Com són?

A. B.Preparem un espai amb materials atractius. I després es permet als nens experimentar lliurement. Tot això ho recullen en els col·legis amb fotografies, vídeos i escrits, i comparteixen amb nosaltres la informació que reben: que un nen ha destapat un aspecte nou, que l'altre no ho ha fet, que ha construït un avió… Els materials estan ordenats d'una manera i aquest avió és al cap del nen, però nosaltres potser no el veiem.

L. R. L'objectiu no és crear un avió, per descomptat, sinó fer el que en aquest moment li surt de l'interior amb aquest material. Potser un altre crea una altra cosa, o experimenta ficant aquesta cosa dins de l'altra…

Han escrit un llibre: Reviure aprofundint en l'experimentació, publicada per Hik Hasi.

A. B. Pensem que era una bona idea fer propostes als centres i reflectir les possibilitats d'experimentar amb aquests materials, un dels eixos d'aquest projecte. Què pot descobrir el nen amb això? I amb això?

L. R. Són proposades per a treballar aquesta visió, però no es tracta d'arribar a elles, sinó d'utilitzar-les com a inspiració a l'hora d'experimentar. En el llibre s'ofereix la possibilitat de realitzar altres propostes i s'inclou una extensa llista de materials perquè es generin del que un té al seu voltant, ja que és diferent el que es pot aconseguir en cada lloc.

A. B.Volíem difondre aquesta cultura en els centres educatius, perquè sabem que és difícil. Sol·licita treball. Primer adquirir el material, després col·locar-lo en un lloc, documentar-lo, compartir aquesta documentació amb altres professors, reflexionar des d'aquí… Això necessita temps, i el camí fins ara no ha estat això. Habitualment s'han lliurat fitxes i fitxes al nen.

L. R. El que nosaltres oferim al nen està ben pensat, donem moltes voltes per davant per a decidir què i com presentar-ho. No oferim el primer material que trobem... això també es pot fer a vegades, però l'interessant és preelaboració i després veure el que ha passat. Perquè moltes vegades el resultat no és el que esperes: hi ha grups d'edats diferents, el nombre de nens és major o menor, depèn molt d'ells.

Quins són els següents passos?

A. B.Volem ampliar-ho tant aquí a la vall [Alt Degui] com en uns altres, com per exemple en la zona de Zumaia.

L. R. Ens agradaria obrir-ho pas a pas, comencem a Guipúscoa, però creiem que és un projecte molt interessant per a treballar en altres llocs d'Euskal Herria.